Servei Meteorològic de Catalunya

Mapes pluviometria

Any pluviomètric 2021-2022, sec en general

query_builder   6 setembre 2022 10:25

event_note Nota de premsa

Any pluviomètric 2021-2022, sec en general

  1. El dèficit de precipitació ha afectat gairebé tot el territori, més acusadamentl’Empordà, Noguera, Alt Berguedà, àrees del Solsonès i del Pallars, o també de la Garrotxa, Osona i del Vallès
  2. En canvi, l’any ha resultat plujós en zones d’altitud del vessant nord del Pirineu i en àrees de les Terres de l’Ebre, sobretot al massís del Port


Per tal de valorar les reserves hídriques d’un territori generalment s’utilitza l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, el qual s’inicia en la tardor d’un any i finalitza amb l’estiu de l’any següent. L’any pluviomètric 2021-2022 abasta el període comprès entre l’1 de setembre de 2021 i el 31 d’agost de 2022.

Mapes de l’any pluviomètric 2021-2022, de la precipitació acumulada i del percentatge de precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica

Mapa PPT_AP 2021-2022{"name":"2022/09/06/09/17/c3cd0481-6391-44ed-9f8d-6069af561e02.png","author":"smc","type":"0","location":"0","weight":313701}


Mapa AP_2021-2022{"name":"2022/09/06/09/17/73fdddc9-0f0b-40a1-b438-235563004f04.png","author":"smc","type":"0","location":"0","weight":268996}

Totals anuals de precipitació escassos o moderats

Els totals acumulats en l’any pluviomètric 2021-2022 més baixos no han assolit els 250 mm en punts del Segrià i del Pla d’Urgell. En general la precipitació ha quedat per sota dels 400 mm a les comarques de Ponent, i de forma més esparsa, també a la Catalunya Central i en àrees de l’Alt Empordà o del litoral i Prelitoral Central i Sud.

Els registres més quantiosos només han superat els 1000 mm a les zones de més altitud del Pirineu i al massís del Port.

Figura 1: Mapes de la precipitació acumulada al llarg de l'any pluviomètric 2021-2022

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació


Mapa PPT_AT 2021-2022{"name":"2022/09/06/09/20/062c6699-2f49-46c1-bbc1-6fc0542a062b.png","author":"smc","type":"0","location":"0","weight":313701}


Dèficit pluviomètric bastant general

L’any pluviomètric 2021-2022 ha estat sec a gran part del país. Més del 80% del territori ha patit dèficit, encara que es pot qualificar de normal a l’extrem Sud, Pirineu occidental, petites àrees de la Cerdanya, Berguedà, Segrià, litoral i al prelitoral Sud. Només es pot considerar un any plujós a zones del Montsià, Terra Alta i Baix Ebre, així com en àrees del Pirineu occidental.

Les zones que han patit més mancança d’aigua han recollit poc més del 50% del que suposa la seva mitjana climàtica i se situen a l’Empordà i a la Noguera. Han quedat per sota del 70% de la mitjana climàtica àrees del quadrant nord-est, Prepirineu, depressió Central, prelitoral Central i Nord, i molt puntualment al litoral del Baix Camp.

Figura 2: Mapa de del percentatge la precipitació acumulada al llarg de l’any pluviomètric 2021-2022 respecte de la mitjana climàtica.

Mapa elaborat amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.


Mapa AP 2021-2022{"name":"2022/09/06/09/20/2545f463-e341-4fd3-9cd7-05268b9be048.png","author":"smc","type":"0","location":"0","weight":268996}

Un any dels secs, però no dels més secs

La precipitació d’aquest any pluviomètric 2021-2022 ha estat poca, però en el context dels anys precedents no ha resultat ser tampoc dels anys pluviomètrics més secs.

De les dues sèries climàtiques centenàries, a l’observatori Fabra s’han recollit només 408,7 mm i el situa com a 7è any més sec dels darrers 109 anys, mentre que l’observatori de l’Ebre ha recollit 662,9 mm i es posiciona com al 20è any dels més plujosos en els 115 anys que té la sèrie.

A les altres sèries climàtiques disponibles que ja disposen de 72 anys de dades, aquest ha estat un any d’entre els deu més secs a Figueres (Alt Empordà), Artés (Bages), Lleida (Segrià), Igualada-Òdena (Anoia), Moià (Moianès), i sobretot a Oliana (Alt Urgell) on es compta com el tercer més sec.

Els precedents més similars d’entre els anys recents, són el 2015-2016 i l’any passat 2020-2021, encara que amb diferències. Enguany ha estat bastant més eixut a moltes estacions del Pirineu i Prepirineu, a punts de l’Urgell i del Pla d’Urgell que no pas l’any anterior i força més plujós a comarques del terç Sud o a punts de l’Empordà.

Tardor seca, hivern molt sec, primavera i estiu irregulars, però secs en general

La tardor va ser seca, però també va ploure de forma abundant o molt abundant en àrees del sud, litoral i Prepirineu. A l’hivern es va patir una ratxa seca, amb més de 90 dies consecutius amb precipitació diària inferior a 1 mm a punts del Tarragonès, Alt Camp, Anoia, Alt Penedès i Vallès Occidental; tot i això, i només en àrees d’influència atlàntica del Pirineu occidental, la pluja i la neu van caure generosament. A la primavera es va trencar la ratxa seca amb episodis de precipitació que de nou van ser molt abundants al sud. Finalment, les nombroses tempestes de l’estiu, de distribució molt irregular han determinat el balanç definitiu de l’any pluviomètric (figura 2).

Figura 2: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 dela tardor, l’hivern, la primavera i l’estiu que configuren l’any pluviomètric 2021-2022

Mapes pluviometria{"name":"2022/09/06/09/23/d363987f-03ba-41c4-bfb3-1c9c96904622.png","author":"smc","type":"0","location":"0","weight":176053}


Un any poc nivós, excepte al vessant atlàntic

Pel que fa a les nevades, i de manera general, es pot afirmar que el 2021-2022 ha estat més aviat poc nivós. El mantell nival al Pirineu i Prepirineu, globalment, ha estat força inferior al de l’any pluviomètric més nivós de cada sector, excepte als punts d’influència atlàntica on en el període hivernal van adoptar o superar els valors de la mitjana tal com es mostra al gràfic de l’estació de Bonaigua (2.266 m) (figura 3).

La primera nevada important de la temporada al Pirineu va ser tardana, a finals de novembre. A principi de desembre va nevar generosament, però només al vessant nord, això sí, essent rècord els gruixos acumulats. La primavera va presentar gruixos considerables per les nevades del març i també algunes a l’abril, però la fusió ràpida i avançada del maig va fer acabar la temporada abans d'hora.

Figura 3: Corbes d’evolució del gruix de neu mitjà diari per a l’any més nivós, el menys nivós i l’any en curs, sobreposades a la mitjana climàtica diària de la sèrie d’anys disponibles

GN Bonaigua{"name":"2022/09/06/09/24/1b84e485-f6e6-4e5d-b5f6-3c2a4aa57a47.png","author":"smc","type":"0","location":"0","weight":213436}
GN Boí{"name":"2022/09/06/09/24/7335bebc-f273-4e55-bc26-775ef19374f5.png","author":"smc","type":"0","location":"0","weight":194434}
GN Cadí Nord{"name":"2022/09/06/09/25/36cb7e02-3be7-4844-96e6-3b51948e1a3f.png","author":"smc","type":"0","location":"0","weight":186707}


Els valors acumulats

A continuació es mostren les estacions meteorològiques gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2021-2022 ha estat superior als 1.000 mm, ubicades gairebé totes al Pirineu.

Nom de l’EMA

Comarca

PPT (mm)

Lac Redon (2.247 m)

Val d'Aran

1657,4

PN dels Ports

Baix Ebre

1431,5

Certascan (2.400 m)

Pallars Sobirà

1350,2

Espot (2.519 m)

Pallars Sobirà

1274,8

Bonaigua (2.266 m)

Pallars Sobirà

1143,9

Malniu (2.230 m)

Cerdanya

1132,3

Ulldeter (1.999 m) (XOM)

Ripollès

1108,0

Sasseuva (2.228 m)

Val d'Aran

1043,7

Canejan (XOM)

Val d'Aran

1029,0

Ulldeter (2.410 m)

Ripollès

1014,0

Fora de l’alta muntanya, els valors més alts de precipitació, superiors als 850 mm, recollits a les estacions de la XEMA i de la XOM, han estat els següents:

Nom de l’EMA

Comarca

PPT (mm)

Ciuret (XOM)

Osona

987,0

Vielha - Elipòrt

Val d'Aran

969,6

Molló - Fabert

Ripollès

942,5

Núria (1.971 m)

Ripollès

934,3

Sant Pau de Segúries

Ripollès

930,1

Puig Sesolles (1.668 m)

Vallès Oriental

926,9

Bagergue (XOM)

Val d'Aran

892,0

Horta de Sant Joan (XOM)

Terra Alta

866,0

Planoles (XOM)

Ripollès

864,0

Beget (XOM)

Ripollès

853,0

Pel que fa als valors més baixos, les quantitats mesurades a les estacions gestionades per l’SMC són les que es presenten a la taula següent:

Nom de l’EMA

Comarca

PPT (mm)

Lleida - la Femosa

Segrià

242,2

Golmés

Pla d'Urgell

245,8

Castellnou de Seana

Pla d'Urgell

251,0

Ivars d'Urgell (XOM)

Pla d'Urgell

258,0

Tornabous

Urgell

267,4

les Borges Blanques - Mas del Boter (XOM)

Garrigues

268,0

Alguaire

Segrià

268,1

el Poal

Pla d'Urgell

268,5

Vallfogona de Balaguer

Noguera

269,6

Almacelles (XOM)

Segrià

271,0

Sant Martí de Riucorb

Urgell

271,3

Lleida - Torre Ribera (XOM)

Segrià

279,0

Oliola

Noguera

281,8

Juneda (XOM)

Garrigues

282,0

Lleida - Butsènit (XOM)

Segrià

287,0

les Borges Blanques

Garrigues

291,0

Mollerussa

Pla d'Urgell

298,5

Albesa

Noguera

299,0

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació definitiva del Butlletí de l’Any pluviomètric 2021-2022a partir del pròxim mes d’octubre. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.


6 de setembre de 2022


6  

Imatges

Mapa PPTAP 2021-2022

Mapa PPTAP 2021-2022 313701

Mapa APPT_AP 2021-2022

Mapa APPT_AP 2021-2022 268996

Mapes pluviometria

Mapes pluviometria 176053

Gràfic GN Bonaigua

Gràfic GN Bonaigua 213436

Gràfic GN Boí

Gràfic GN Boí 194434

Gràfic GN Cadí Nord

Gràfic GN Cadí Nord 186707

1  

Fitxers adjunts

Nota informativa

Nota informativa
PDF | 905956