query_builder 9 novembre 2022 18:37
event_note Nota de premsa
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha rebut aquest dimecres Luz Marina Monzón, directora general de la Unitat de Recerca de Persones Desaparegudes (UBPD) de Colòmbia, i membres del seu equip. La delegació colombiana és aquesta setmana a Catalunya per prendre mostres d’ADN a una trentena de familiars de persones desaparegudes durant el conflicte armat al país i que actualment són a l’exili a Europa. Concretament, aquestes persones s’han desplaçat a Barcelona provinents del Regne Unit, Suïssa, Suècia, Itàlia i de diferents punts de l’Estat espanyol. Es tracta de la primera vegada que la UBPD dona resposta a les peticions fetes per la població exiliada i la diàspora colombiana a diferents països d’Europa i ha escollit Barcelona per fer-ho.
En aquest sentit, la consellera Serret ha posat en valor que acollir aquesta iniciativa a Catalunya “és fruit de la confiança construïda entre Catalunya i Colòmbia gràcies al compromís sostingut que la cooperació catalana ha tingut amb el procés de pau al país”. Serret ha insistit que el fet que aquest procés hagi tingut lloc a Barcelona “no sorgeix en un buit, sinó queforma part de la llarga trajectòria de solidaritat del Govern i de la societat civil” amb Colòmbia. Aquest compromís, segons la consellera, “ha estat una prioritat històrica de la cooperació catalana i continua sent-ho”. La titular d’Acció Exterior també ha subratllat que des del Govern “continuarem tenint aquest compromís ferm de cooperació amb la societat colombiana i donant resposta a la llarga tradició i la bona feina que fa la cooperació catalana”. Per a Serret, aquest és un exemple de “l’aposta del Govern per la cooperació catalana, que és i continuarà sent una prioritat”.
Per la seva banda, la directora general de la UBPD, Luz Marina Monzón, ha detallat que aquesta institució ha rebut “un suport molt important” de la cooperació catalana des que va entrar en funcionament fa cinc anys. Segons Monzón, aquestes jornades a Catalunya “han sigut molt importants” per a les famílies exiliades que s’han trobat a Barcelona, amb qui la UBPD fa temps que treballa, perquè s’han pogut sentir més partícips de la recerca dels seus desapareguts. “La recerca requereix de solidaritat i aquestes trobades col·lectives ajuden a identificar-se i a acompanyar-se en el dolor que comparteixen”, ha assenyalat. De fet, a partir d’aquestes jornades, s’ha creat un efecte crida i hi ha més familiars a l’exili que han presentat sol·licituds de cerca.
La UBPD és una institució de l’Estat colombià creada a partir dels acords de pau signats entre el Govern colombià i les FARC-EP el 2016 per coordinar les accions humanitàries de cerca i localització de víctimes del conflicte desaparegudes que es trobin en vida i, quan no sigui així, la recuperació, identificació i entrega digna dels cossos. El procés d’entrevistes i de presa de mostres d’ADN s’ha fet entre el 4 i el 8 de novembre a la seu de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Durant aquestes jornades, les famílies de desapareguts han pogut conèixer la feina de la UBPD, com funciona la cerca i quin és l’estat de la investigació dels seus éssers estimats desapareguts en el conflicte. La cerca de persones desaparegudes és un dels reptes més complexos en contextos de postconflicte i, alhora, un pas imprescindible per a la reparació de les víctimes i avançar cap a la reconciliació i les garanties de no repetició.
Intercanvi de coneixements en l’àmbit de cerca de desapareguts
La delegació colombiana de la UBPD, juntament amb membres del centre forense EQUITAS i del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament a Colòmbia, amb qui col·labora l’ACCD, també és a Barcelona per intercanviar coneixements i experiències amb departaments de la Generalitat de Catalunya, així com amb universitats i experts catalans, en l’àmbit de la cerca de persones desaparegudes. Durant la visita, han mantingut trobades amb diferents instàncies del Departament de Justícia, com ara la Direcció General de Memòria Democràtica, el Memorial Democràtic o l’Institut de Medecina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. Tant les institucions catalanes com les colombianes han compartit la magnitud i les dificultats del procés de cerca de persones desaparegudes i han constatat que, passi el temps que passi, les famílies, de generació en generació, continuaran buscant. També han afirmat que els resultats no s’han de mirar de forma numèrica ja que cada persona localitzada és un èxit que justifica tots els esforços invertits.
L’objectiu ha estat intercanviar aprenentatges, experiències i reptes en relació als registres de fosses, cementiris il·legals i sepultures, la construcció de l’univers de persones desaparegudes, la identificació, la intervenció en cementiris i la recuperació massiva de cossos així com de la participació de les famílies en tot el procés i el lliurament digne dels cossos. A través de les reunions, es pretén millorar les polítiques públiques tant de Catalunya com de Colòmbia en aquest àmbit. Aquesta iniciativa s’emmarca en el projecte ‘Enfortir la participació de familiars de víctimes i organitzacions de societat civil a través de l’acompanyament en l’execució del Pla regional de Cerca al Magdalena Caldense’, que gestiona el PNUD a Colòmbia amb finançament de l'ACCD.
El compromís amb Colòmbia
Colòmbia és el país que més Ajut Oficial al Desenvolupament ha rebut del Govern. La construcció de la pau ha estat i continua sent una de les línies estratègiques d’actuació prioritàries de la cooperació catalana. El suport a les institucions del Sistema Integral de Veritat, Justícia, Reparació i No Repetició, com la UBPD, encarregades de garantir els drets de les víctimes, s’ha fet de forma articulada amb les agències de cooperació del País Basc i Extremadura. Fa tot just un any es van trobar les tres agències de cooperació i els màxims dirigents del Sistema per revalidar el compromís amb el procés de pau de Colòmbia.
D’altra banda, el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va rebre a l’estiu la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No repetició de Colòmbia (CEV), una altra de les potes del Sistema de Justícia Integral. L’entitat va presentar al president el seu informe final, que amb el suport de la política de cooperació al desenvolupament del Govern va recollir les causes, les responsabilitats i les conseqüències de 50 anys de conflicte armat a Colòmbia.
5
