{"name":"2022/11/21/11/44/f4d26f89-d84a-4b47-88a1-3f5e3aeedf77.jpg","author":"Anto Magzan","type":"0","location":"0","weight":1380480}

La Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya al Sud-est d'Europa organitza aquesta setmana a l'Ajuntament de Sarajevo l’exposició fotogràfica "Sarajevo Barcelona Light&Shade"del fotògraf croat i bosnià Anto Magzan. Es tracta d’una selecció de fotografies en blanc i negre d’ambdues ciutats, un joc fotogràfic de llums i ombres a través de persones i arquitectura que reflecteix la identitat de dues ciutats que celebren, enguany, el trentè aniversari de la seva amistat. L’exposició, que s’inaugurarà aquest vespre al consistori de la capital bosniana, culmina un any d’intensa cooperació entre Catalunya i Bòsnia i Hercegovina, durant el qual s’ha signat un conveni de col·laboració entre el Cantó de Sarajevo i la Generalitat de Catalunya, s’ha declarat ciutadà d'honor de la capital bosniana a títol pòstum el fotoperiodista català Jordi Pujol Puente i, entre d’altres, s’han dut a terme diverses visites institucionals entre tots dos països.

En el marc de l’exposició "Sarajevo Barcelona Light&Shade", es presentarà una monografia homònima que recull les fotografies de la mostra i que conté textos de l'escriptor bosnià Miljenko Jergović i d’Eric Hauck, delegat del Govern al Sud-est d’Europa i antic corresponsal a Sarajevo durant el setge de la ciutat. El delegat Eric Hauck relata en aquest recull de textos la perspectiva catalana a l’hora de veure fotografies i assenyala que, “en la dicotomia llum i obra, Barcelona i Sarajevo podrien aparèixer com a alternatives, però en realitat es complementen: se’ns fa difícil entendre l’una sense l’altra”. Segons Hauck, “trenta anys són una generació en la cronologia moderna: la del 1992 va veure com la llum s’apagava de cop; la del 2022 està cridada a gestionar les ombres perquè torni a sortir el sol”. “Junts ho podrem aconseguir”, afirma.

Per la seva banda, en els textos de Miljenko Jergović, l’escriptor confessa reconèixer Barcelona en Sarajevo i a l’inrevés a través de les fotografies de l’exposició: “De vegades, mentre fullejava aquestes fotografies, intentant passar per alt els textos que les explicaven, em semblava que em perdia a la ciutat, que ja no sabia si era a Barcelona o a Sarajevo. Això és una cosa que només pot passar en un somni o en una fotografia. Després em quedava mirant molta estona les llambordes de la vorera: «són així a Sarajevo?», després el rostre d’un home que emergeix de la foscor: «pot ser que sigui de Sarajevo, aquest? És algú que conec?». Paradoxalment, aquests són els millors moments de qualsevol mirada a una ciutat. Aquells moments en què reconeixem una altra ciutat. En les imatges de Magzan trobem sovint l’oportunitat de participar en aquest joc”.

30 anys de cooperació

L’amistat entre Catalunya i Bòsnia i Hercegovina té en el 1992 un any clau en la seva relació: mentre Barcelona centrava l’atenció internacional per la celebració dels Jocs Olímpics, al país balcànic esclatava la guerra més letal a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Enmig de l’eufòria olímpica, el poble català va mostrar la seva solidaritat amb el bosnià, amb centenars de projectes de cooperació que han agermanat al llarg dels anys les dues capitals olímpiques, Barcelona i Sarajevo, declarada l’octubre de 1995 com el districte 11è barceloní. Una connexió que avui, malgrat el perill de l’oblit, perviu.

Barcelona i Sarajevo es van agermanar oficialment l'any 2000. Durant i després de la guerra, la societat catalana va oferir un suport ingent i assistència a Bòsnia i Hercegovina. Catalunya va impulsar la reconstrucció de la vila olímpica de Mojmilo, l’estadi olímpic de Zetra, l'assentament de Kasatići i l'escola de Vogošća. A través de moltes altres iniciatives, el Govern català ha ajudat a les víctimes de la guerra i de la violència domèstica. Així mateix, el primer representant dels mitjans internacionals que va morir durant el setge de Sarajevo va ser el jove fotoperiodista català Jordi Pujol Puente (17 de maig de 1992), la mort del qual va ser el detonant que va portar la societat catalana a sentir la guerra de Bòsnia i Hercegovina també com a pròpia. Durant el conflicte, 340 municipis catalans van fer cada dilluns un minut de silenci per Sarajevo i Bòsnia i Hercegovina. L'ajuda que Barcelona va oferir a Sarajevo va arribar tan lluny que l’Ajuntament va decidir crear l'anomenat Districte 11 o Districte de Sarajevo, un òrgan per coordinar l'assistència que Barcelona prestava a la capital bosniana.

La inauguració de l'exposició tindrà lloc avui dilluns 21 de novembre a les 19 hores a la Sala de Cerimònies de l'Ajuntament de Sarajevo, institució que també participa en el projecte com a coorganitzadora de l'exposició. L’entrada és gratuïta i la mostra romandrà oberta fins el 24 de novembre de 2022. L’exposició compta amb el suport del Ministeri de Cultura i Esports del Cantó de Sarajevo i de l'Associació “Napredak” Zagreb (Associació de Croats a Bòsnia i Hercegovina).