{"name":"2022/12/14/14/07/81879078-ed9b-4f5c-af29-9617dd5c456b.jpg","author":"Govern","type":"0","location":"0","weight":161504}

El Govern enquestarà 4.000 persones per conèixer com estan, com se senten i quins factors contribueixen al seu nivell de satisfacció amb la vida. Els resultats de l’estudi serviran perquè la Generalitat dissenyi polítiques públiques que contribueixin a millorar el benestar de la ciutadania, però l’objectiu és anar més enllà i que se’n puguin obtenir indicadors “de país” que altres institucions i entitats puguin utilitzar.

“L’objectiu de crear aquesta eina és entendre què genera benestar entre la població catalana, per poder conèixer millor la nostra societat i que això sigui una eina d’utilitat tant per a la Generalitat, per poder prendre decisions, com per a altres institucions i entitats que treballen per al benestar de les persones, que sàpiguen on hi ha punts de millora i que sigui útil en el dia a dia”, ha explicat la directora general d'Anàlisi i Prospectiva, Beth Espinalt, durant la presentació de l’estudi als mitjans de comunicació. “L’eina serà un èxit si aquest indicador de benestar és útil per a la presa de decisions”, ha afegit.

Espinalt ha concretat que els estudis actuals sobre les condicions de vida de les persones que es fan a Catalunya empren indicadors socioeconòmics i de benestar més genèrics, mentre que aquest que s’ha presentat avui vol “captar” el benestar “percebut”. Per exemple, no es demanarà als enquestats quin salari tenen, sinó si arriben a final de mes o no. Per elaborar l’enquesta, la Generalitat s’ha emmirallat en models que ja funcionen, com els utilitzats al Regne Unit i Nova Zelanda, països que pregunten directament als seus ciutadans sobre el seu nivell de benestar.

El qüestionari dissenyat, que serà online, inclou múltiples preguntes obertes per obtenir de forma espontània informació clau i rellevant per la societat. S’han mantingut les preguntes que formen part d’estudis internacionals ja validats (Schwandt, Big Five, l’enquesta de soledat UCLA...) per poder realitzar la comparativa de Catalunya amb altres territoris. Per al bloc d’informació més objectiva, s'han usat preguntes de l‘Enquesta de Condicions de Vida (IDESCAT/INE), per comparar els resultats dins de Catalunya i validar la representativitat i robustesa del model.

Segons ha destacat la científica titular a l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC i investigadora en l'àmbit del benestar subjectiu, Ada Ferrer, el qüestionari és “atemporal” però es pot “adaptar” per obtenir informació sobre problemes conjunturals, com ara la Covid o la crisi energètica.

Els primers resultats, abans de l’estiu

En una primera fase, s’enquestaran 4.000 persones majors de 18 anys triades aleatòriament. La mostra serà representativa de la població catalana i equilibrada pel que fa a variables com territori i sexe, i es podria complementar també amb una mostra presencial, per exemple, per ampliar la representació de determinats col·lectius. Per a Ferrer, la mostra és “robusta”, sobretot si es té en compte que els estudis d’opinió que es fan a Catalunya solen enquestar entre 800 i 1.000 persones.

Un cop es tinguin els resultats de les enquestes, abans de l’estiu, es podrà disposar d’una primera magnitud sobre com se sent la societat catalana i s’iniciarà la fase 2 del projecte, que consistirà a monitoritzar l’evolució en el temps d’aquest benestar mitjançant onades periòdiques. Això permetrà detectar les accions de govern que incideixin positivament en el nivell de satisfacció amb la vida de la societat catalana. Finalment, durant la fase 3 s’integrarà l’indicador de benestar percebut de la societat catalana en un sistema d’indicadors globals de país per tenir una visió completa de l’estat del benestar a Catalunya, uns indicadors que hauran de ser comparables amb altres territoris i que hauran d’oferir una visió global i monitoritzable de la situació objectiva del país en tots els àmbits de govern.

Un estudi elaborat amb la col·laboració d’experts i entitats

L’estudi està liderat per la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva del Departament de la Presidència i per la investigadora del CSIC, Ada Ferrer, però Espinalt ha subratllat que per al Govern era “important” que “abans de l’onada zero tothom es fes seu el qüestionari i tothom el pogués utilitzar”.

Per aquest motiu, en l’elaboració de l’estudi s’ha comptat amb la col·laboració de 17 experts en matèria de benestar subjectiu, l’economia del comportament, l’economia del benestar, la psicologia, l’economia aplicada, la qualitat de vida, la governança del coneixement, l’educació emocional, la parentalitat, la igualtat i conciliació, les polítiques públiques i la transformació social, la psicologia motivacional, els valors culturals, la psicologia intercultural, l’antropologia, la psicologia positiva i demografia, entre d’altres. Així mateix, s’ha presentat a diverses universitats o grups de recerca: IAE-CSIC, School of Econòmics (UB), UdG, ESADE, UIC, ICTA, UAB, UCM o Princeton. A més, també hi participen organismes com el CEO, l’IDESCAT, la Taula del Tercer Sector, el RECSM de la Pompeu Fabra, l’Oficina de la Renda Bàsica Universal i altres departaments de la Generalitat.

El treball de camp, que ha estat adjudicat a Netquest després d’un concurs públic, té un cost de 45.000 euros. L’anàlisi de dades es farà internament.