Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència
query_builder 26 gener 2023 18:18
event_note Nota de premsa
Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha presidit aquest dijous la sessió del Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència (CCAHE), que s’ha reunit per abordar la situació actual a Ucraïna i els països limítrofs i conèixerla tasca humanitària d’actors catalans sobre el terreny. L’objectiu de la sessió informativa, celebrada al Palau de Pedralbes de Barcelona, ha estat fer una anàlisi compartida amb les entitats de cooperació catalanes sobre la manera com orientar possibles noves línies d’ajut per pal·liar la crisi humanitària derivada del conflicte que, gairebé un any després, persisteix.En aquest sentit, la titular d’Acció Exterior i Unió Europea ha recordat la necessitat d’aprovar els pressupostos del 2023 per poder continuar donant resposta a crisis humanitàries com la d’Ucraïna. “Cal aprovar els pressupostos per fer un salt endavant en la política de cooperació i en l'aposta per l’ajut humanitari d’emergència”, ha reivindicat.
“Tenim clara la vocació d’aquest Govern: la política de cooperació ha de ser una política de país”, ha defensat la consellera en una atenció als mitjans, on ha recordat la proposta que s’ha fet des del Departament que encapçala d’augmentar un 30% la partida dedicada a cooperació. A més, ha especificat que, amb aquest increment, s’ampliarà 2 milions d’euros més la dotació en acció humanitària. “Els pressupostos ens donen una oportunitat per poder seguir acompanyant crisis humanitàries”, ha insistit, i ha apel·lat a la responsabilitat a l’hora d’aprovar “els pressupostos més expansius dels darrers 17 anys”.
Durant la seva benvinguda al Comitè, la consellera Serret ha posat en valor l'esperit d’escolta i de coordinació de la sessió informativa i la voluntat d’avaluar conjuntament “com continuar aquesta acció de suport a les víctimes del conflicte i a altres emergències humanitàries, de les quals tampoc ens n’oblidem”.Serret també ha refermat la solidaritat del Govern amb el poble ucraïnès i la condemna a l’agressió russa, reiterant la voluntat “que s’aturin les hostilitats i que es reforci la solució diplomàtica i la negociació, malgrat que sabem que som lluny d'aquest escenari”. Després de gairebé un any de guerra que ha generat al voltant de 8 milions de persones refugiades i gairebé 30 milions de persones amb necessitats humanitàries, “continua fent falta l’acció solidària que heu estat duent a terme”, ha dit Serret adreçant-se a les entitats assistents.
La reunió ha estat oberta per la directora general de Cooperació al Desenvolupament, YoyaAlcoceba, i hi han assistit una organitzacions del sector de la cooperació catalana, així com institucions com l’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. També hi ha participat el director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), Vicenç Margalef, que ha presentat un resum de les actuacions finançades pel Govern a Ucraïna i als països limítrofs per un import total d’1,7 milions d’euros entre el març i el juliol del 2022.
L’impacte humanitari del conflicte
Segons les darreres dades de les Nacions Unides recopilades per la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, fins ara el conflicte armat ha causat més de 7.000 civils morts, més d’11.000 persones ferides i gairebé 8 milions de persones han fugit del país cercant refugi a Europa, especialment als països limítrofs amb Ucraïna com Polònia, Romania i Moldàvia. A més, dins del país, hi ha gairebé 6 milions de persones desplaçades internament, de les quals prop d’un milió són infants. Tot plegat fa que més de 27,3 milions de persones es trobin amb necessitats d’assistència humanitària sota un clima bèl·lic que no s’atura.
El Govern va convocar una sessió d’emergència pocs dies després de l'inici de la invasió russa, el 24 de febrer de l’any passat, per coordinar la resposta humanitària de Catalunya a Ucraïna, on es va constatar l’allau de solidaritat de la població catalana. D’aquella sessió, se’n va derivar una crida per subvencionar projectes de resposta a la crisi humanitària, amb la qual l'executiu volia contribuir a pal·liar el patiment de la població ucraïnesa des de l'esclat del conflicte. En aquella sessió ja es va assenyalar la necessitat de mantenir una mirada llarga, ja que ja es preveia que la crisi ucraïnesa s'estendria i caldria sostenir la solidaritat en el temps.
Concretament, mitjançant la crida es van finançar per un valor total d’un milió d’euros quatreactuacions que encara estan en execució. Es tracta de projectes implementats per Acció contra la Fam, Farmamundi, la Creu Roja i l’Associació CESAL, destinats, entre d’altres, a l’assistència alimentària, de salut i de refugi. A banda, el Govern, en el seu compromís amb la pau i la reconstrucció d’Ucraïna, també va fer contribucions a dues agències de les Nacions Unides: 290.000 euros a l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) destinats a l’ajuda d’emergència de la població refugiada a causa del conflicte; i 290.000 euros més al Fons Central de Resposta a Emergències de les Nacions Unides. Finalment, el Departament també ha finançat amb 120.000 euros una iniciativa del Banc dels Aliments per a la gestió logística del material humanitari recaptat per la societat catalana. Tot plegat fa que entre el març i el juliol del 2022 es fessin aportacions per actuacions a Ucraïna i països limítrofs per un import total d’1,7 milions d’euros.
Monogràfic sobre fons europeus
Precisament aquesta setmana la unitat de Fons Europeus del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea ha publicat un monogràfic que recull informació relacionada amb fons europeus destinats a pal·liar els efectes de l’agressió russa a Ucraïna i, entre d’altres àmbits, adreçar-los a ajudar els estats membres a acollir amb recursos les persones que han fugit del conflicte a diversos països europeus.
6
