{"name":"2023/02/27/18/40/552781e2-162e-4719-bad5-7552a4ad51f2.jpg","author":"Raquel Pérez","type":"0","location":"0","weight":137298}

La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha defensat aquest dilluns que, després d’un any de la invasió russa d’Ucraïna, “cal mantenir viu l’esperit de solidaritat i continuar impulsant la cultura de pau i drets humans davant d’una guerra a la qual, malauradament, encara no li veiem fi”. Segons Serret, el Govern de Catalunya ha donat una resposta “coherent amb aquests valors”, demanant des del primer moment un retorn al diàleg per aturar les hostilitats i fent-ho en línia amb les accions de la Unió Europea. Així ho ha afirmat Serret en el marc de la cloenda de la jornada Ucraïna: un any de guerra, organitzada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) per fer balanç i rendir comptes de l’esforç solidari de les administracions locals catalanes davant la crisi humanitària a Ucraïna.

Al llarg d’aquest any de guerra, el Govern ha destinat gairebé 2 milions d’euros a projectes de diferents entitats humanitàries, tant dins d’Ucraïna com en zones limítrofes, per pal·liar el patiment de la població. “Hem de posar les persones al centre de les nostres polítiques, sobretot en cooperació”, ha afirmat Serret, que ha assegurat que el Govern ha posat “els mitjans que hem pogut per ser útils”. L’Executiu renovarà el suport a les entitats sobre el terreny a través d’una nova convocatòria ordinària d’ajuts de cooperació, on els projectes d’Ucraïna es tindran en compte davant de la persistència de la crisi humanitària i en línia amb el que van compartir el Govern, les entitats del sector i diverses administracions en el darrer Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència que abordava l’evolució de les necessitats sobre el terreny.

Voluntat de consens en els pressupostos i en el nou Pla director

En el seu discurs de cloenda, la titular d’Acció Exterior i Unió Europea ha fet valer l’augment del 30% en la partida de cooperació dels pressupostos del 2023 i ha assegurat que, d’aquesta manera, “recuperem amb pas ferm la política de cooperació a casa nostra”. “Tenim ganes de fer-ne més i millor posant les persones al centre i fent-ho de la mà de la societat civil i del sector, perquè, al cap i a la fi, la cooperació la fem les persones”, ha insistit. En aquest sentit, “des de l’administració volem estar al servei de les persones i les entitats amb qui tirem endavant la política de cooperació del país”.

La voluntat de consens va més enllà dels pressupostos: la consellera Serret ha recordat que en aquests moments s’està ultimant l’elaboració del Pla director de cooperació al desenvolupament 2023-2026, un pla “que hem volgut que fos el més consensuat possible amb el sector i que ha de tenir sempre la vocació d’ajudar les persones”. D’acord amb Serret, el document està impregnat de “la voluntat que la política de cooperació sigui una política de país que estigui present a tot el territori” i, en aquest sentit, ha agraït la tasca d’organitzacions com el Fons Català i les coordinadores d’ONGs per apropar la cooperació arreu del país.

Balanç de les actuacions del Govern

Al llarg d’aquest any de guerra, el Govern ha activat diversos mecanismes des de la política de cooperació i s’han destinat gairebé 2 milions d’euros a projectes de diferents organitzacions humanitàries. Es poden trobar més detalls de les entitats i les actuacions finançades al web de la cooperació catalana, que recull l’impacte que han tingut fins a dia d’avui. Pel que fa a la política d’acollida de persones refugiades, més de 36.000 han passat per Catalunya i al voltant de 21.500 s’hi han establert del total de 8 milions de persones que han fugit del país, segons dades d’ACNUR. Es pot trobar més informació sobre els recursos per a l’acollida aquí.

Més enllà de l’ajut humanitari i de l’acollida de persones refugiades, el Govern també s’ha adherit a l’Aliança Europea de Regions i Ciutats per a la Reconstrucció d’Ucraïna impulsada pel Comitè de les Regions per coordinar una resposta a escala europea davant del conflicte. A nivell institucional, s’està en contacte permanent amb el Consolat d’Ucraïna a Barcelona per atendre les seves demandes i s’han mantingut reunions com ara l’encapçalada pel president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia, la setmana passada amb Yaroslav Bozhko, representant del poble ucraïnès guardonat amb el Premi Sàkharov 2022 a la llibertat de consciència del Parlament Europeu.

Finalment, el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis va publicar amb motiu del primer aniversari de l’esclat de la guerra una edició especial del Diari de les idees, en què se n’analitza l’evolució i les perspectives de futur amb una tria i resum de 70 articles d’anàlisi de 34 mitjans de comunicació diferents.