El Govern ha fet balanç avui de les 100 mesures que va aprovar el mes de novembre passat per garantir el present i el futur del català, l’aranès i la llengua de signes catalana. Una iniciativa que respon a la voluntat del Govern de situar la llengua catalana com una prioritat absoluta de l’Executiu i que es desplega en coordinació amb tots els departaments.

Segons l’informe elaborat pel Departament de Cultura, que fa un repàs de totes les accions desenvolupades fins ara, 51 d’aquestes mesures ja estan en marxa. Van des del sector audiovisual fins a l’àmbit de la formació dels treballadors públics o el departament d’Educació i Salut. 44 d’elles es troben en una fase avançada d’execució, com ara les mesures següents, que s’apliquen en diferents àmbits, i que se sumen a la nova gran campanya de llengua que presenta avui el Govern.

1. El Departament de Salut ha encarregat a la Secretaria de Política Lingüística la reformulació de cursos de formació per a personal sanitari, per tal que a partir d’aquest any permetin obtenir una titulació oficial. Fins ara, aquests cursos no suposaven un retorn al professional pel que fa a la certificació. Aquest canvi ha de permetre incentivar els professionals sanitaris a cursar els nivells inicials de català. La Secretaria ja ha dissenyat els materials dels cursos de 0 fins a B1 i de B1 fins a B2, i dissenyarà els cursos de B2 fins a C1. Aquests cursos seran gratuïts per als professionals de l’ICS.
2. El Departament de Salut amplia la prova Pilot del Clínic i començarà a fer-la a l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII.
3. El Departament d’Educació multiplica per 10 l’oferta de places per realitzar el curs de formació de C2, passant de 400 a 4.500, per anar transitant gradualment des de la recomanació actual de tenir aquest nivell fins a l’obligació, que entrarà en vigor més endavant.
4. En aquest mateix àmbit, la Secretaria de Política Lingüística incrementa de 4.000 a 14.000 el nombre de persones inscrites als cursos i exàmens de C2. En concret, del C2, si el 2021 es van inscriure 1.691 persones als cursos, enguany se n’oferiran 2.700. I si el 2021 es van inscriure 2.363 persones a l’examen, el total de places ofertes pel consorci per aquest any arribaran al 7.000. Aquesta oferta se suma a l’augment d’oferta d’Educació.
5. El Departament d’Educació posa a l’abast dels centres el programa d’acceleració dels usos del català. Durant el curs passat, un total de 200 escoles o instituts van passar per un taller del programa d’acompanyament intensiu per fomentar el català al centre educatiu. En el curs actual, ja hi ha passat 300 centres i ara ho estan fent 300 més. En total, en acabar aquest curs hi hauran passat un total de 800 centres educatius i la previsió és que cada any rebin aquest acompanyament un total de 700 centres, amb l’objectiu d’arribar a la totalitat dels centres educatius de Catalunya el 2026.
6. Dins de les proves de competències bàsiques a les escoles, per primera vegada es fa l’avaluació de la llengua oral per garantir que tots els centres tinguin dades d’ús de la llengua oral i valora que l’alumnat del sistema educatiu de Catalunya sigui competent en aquest aprenentatge. Es treballen usos de la llengua com l’argumentació, la prosòdia, l’entonació o el vocabulari, més enllà de la lectura i escriptura.
7. El pròxim 28 de març, el Departament d’Educació organitza una trobada amb centres en què es posaran en comú experiències de foment del català. La previsió és que hi assisteixin uns 500 centres.
8. Els departaments de Cultura i Interior han signat un conveni amb la Federació d’Autoescoles de Catalunya per impulsar un pla de foment del català al sector. Això implica més materials en català per a l’examen teòric i l’organització de formacions específiques per al professorat.
9. El pressupost 2023 consolida la inversió de Cultura per a grans produccions cinematogràfiques de qualitat i en català, i manté la bonificació que es va introduir el 2022: 1,5 milions per a pel·lícules amb un pressupost superior als 2,7 milions, enfront dels 600.000 euros com a màxim que podien rebre en el 2021, i 1,5 milions per a sèries de ficció en català, enfront dels 400.000 que rebien en el 2021. Quant al doblatge i a la subtitulació en català, s’ha continuat donant suport al doblatge i a la subtitulació en català de llargmetratges i sèries, per a estrenes en sala, plataformes i suport físic, amb l’objectiu d’augmentar l’oferta de continguts audiovisuals en llengua catalana. Actualment, hi ha oberta la subvenció de doblatge i subtitulació de continguts per a plataformes, que ha augmentat el seu pressupost inicial de 2,5 milions l’any 2022 a 3,9 milions l’any 2023.
10. El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha renovat la subscripció del conveni amb el Consell General del Poder Judicial per acreditar el coneixement del català dels jutges, i es continua treballant per aconseguir que el Ministeri de Justícia passi a reconèixer el nivell C1 de català com a mèrit per a destinació i mobilitat de jutges i magistrats.
11. Des d’aquest mateix departament, també s’està analitzant l’ús del català entre els professionals mediadors. L’objectiu és assegurar que el mediador té el coneixement suficient per dur a terme el procediment de mediació en les llengües oficials d’elecció del ciutadà.

Paral·lelament a la implantació de les 100 mesures per reforçar l’ús del català, el Govern continua treballant per convertir en una realitat el Pacte Nacional per la Llengua, tal com es va comprometre a l’inici de legislatura, amb l’objectiu de reforçar el consens amb les forces polítiques per establir el que haurà de ser base d’acció per la política lingüística dels pròxims anys.

Nova campanya de sensibilització

D’altra banda, el Govern presenta avui una campanya de sensibilització per reforçar els valors de cohesió i tolerància associats al català. La campanya, que es presenta avui a les 17 hores al Palau Robert, demostra la diversitat de la societat catalana i el fet que tothom pot parlar en català. Té un to amable i proper i persegueix tres objectius:

1. Reforçar els valors de cohesió i tolerància associats a la llengua catalana perquè tots els ciutadans, amb independència del seu origen o de la seva llengua primera, la percebin com una llengua compartida i la sentin seva.
2. Motivar els ciutadans per tal que, partint de l’ús lingüístic de cadascú, facin petits gestos d’increment d’ús, tant si ja el fan servir habitualment com si només el fan servir esporàdicament o en poques ocasions.
3. Diluir o reduir els prejudicis sobre la llengua de l’interlocutor a partir del seu aspecte o ocupació, facilitant la percepció que emprar més el català és un bé col·lectiu.