- S’implementa la figura del professional referent clínic de TCA a cadascun dels centres de salut mental de Catalunya, tant als d’adults (CSMA) com als infantils i juvenils (CSMIJ)
- El Pla de millora està dotat amb una inversió total de 8,4 milions d’euros i preveu l’augment de places hospitalàries exclusives per a persones amb un diagnòstic de TCA, que es desplegaran progressivament fins al 2025
- A Catalunya, segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2020, 85.397 persones declaren tenir un TCA
El Departament de Salut impulsa a Catalunya una atenció més resolutiva i equitativa dels trastorns de la conducta alimentària (TCA) amb l’activació del Pla de xoc 2023-2024 per millorar l’atenció, detecció, diagnòstic i la prevenció dels TCA (anorèxia i bulímia, principalment), un nou conjunt de mesures d’aplicació immediata que permetran millorar l’accés als serveis de la xarxa de salut mental a tot el país.
El conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, ha qualificat el nou Pla de xoc de millora de l’abordatge dels TCA com a “un pla ambiciós però realista i possibilista, i que compta amb un pressupost de 8,4 M€ per a l’increment de recursos en professionals, principalment, però també en places hospitalàries especialitzades i de dia”. Balcells ha remarcat el fet que el pla representa un canvi de model d’atenció dels TCA, per poder detectar i atendre precoçment la major quantitat de casos: “perquè com més prevenció i més tractament dels casos lleus fem, menys arribaran a ser greus”, ha dit.
El conseller ha argumentat que es posa en marxa aquest nou Pla de xoc de l’atenció dels TCA perquè “des del Govern de Catalunya tenim l’obligació de garantir que tota la població que ho necessiti tingui accés a l’atenció a aquestes patologies dintre del sistema públic de salut, amb equitat per a tothom”.
Per la seva banda, Aina Plaza, directora general de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut, ha destacat com a “fonamental” la tasca que han portat a terme els professionals de les unitats d’expertesa en TCA (UTCA) per elaborar aquest Pla de xoc dels TCA 2023-2024, que ha emmarcat dintre del Pla integral d’atenció a les persones amb trastorns de la conducta alimentària (TCA). Plaza ha posat l’èmfasi en el fet que el Pla integral prioritza “afavorir el diagnòstic i l’atenció precoç i de qualitat d’aquests trastorns de salut, d’acord amb la gravetat clínica i psicosocial, tot reforçant la integració de serveis i el treball comunitari”. I ha situat la necessitat de posar ara en marxa aquests noves mesures de xoc per l’increment de nombre de casos diagnosticats de TCA especialment després del desconfinament de la COVID, l’any 2020.
Aquest pla de millora urgent d’atenció als TCA s’ha elaborat amb la participació de la Comissió d’Experts del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions i la col·laboració d’entitats i agrupacions de pacients i famílies, principalment de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB). Precisament la directora d’ACAB, Sara Bujalance, ha dit que “avui és un dia feliç per a nosaltres i estem esperançats amb aquest nou pla, perquè aporta un gran valor afegir per a l’atenció dels TCA, ja que suposa un canvi de paradigma”. Bujalance ha explicat que el model esglaonat d’atenció als TCA capacitarà als serveis d’atenció primària i comunitària perquè puguin detectar a temps els casos lleus i es pugui intervenir de manera precoç, “i així les unitats especialitzades queden reservades als casos realment greus que ho necessiten”, ha reblat.
Els trastorns de la conducta alimentària s’aborden des de la perspectiva de l’atenció a la salut mental i a Catalunya són una de les prioritats del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, que dirigeix el doctor Joan Vegué. En la seva intervenció, Vegué ha dit que “necessitem aquest pla de xoc, però també necessitem estratègies prou sòlides de promoció de la salut i de prevenció dels TCA, i per això implementarem formació en abordatge dels TCA per a tots els professionals de la xarxa de salut mental i per als de l’atenció primària i comunitària. Amb això volem assegurar la continuïtat assistencial del model esglaonat que ara comencem a aplicar”.
Aquest nou model implica garantir l’atenció dels casos lleus de TCA des de la col·laboració amb l’atenció primària i comunitària (APiC), els moderats des dels hospitals de dia i les UTCA i els greus i severs des dels punts d’hospitalització especialitzada.
Nous professionals referents de TCA als centres de salut mental
El nou Pla de xoc millorarà l’atenció als casos lleus de TCA amb la incorporació de la figura del professional referent clínic de TCA a tots els centres de salut mental de Catalunya (CSM, 126): tant als d’adults (CSMA, 74) com als infantils i juvenils (CSMIJ, 52).
A més, els procediments terapèutics dels CSMIJ i els CSMA per als casos de TCA, i d’acord amb el model d’atenció de Catalunya, inclouran des d’ara la primera visita preferent als 15 dies, atenció psicoterapèutica cada 15 dies durant els primers 3-4 mesos, supervisió nutricional i atenció familiar. Per fer-ho possible, es dotarà els CMS d’un reforç de professionals progressiu durant el període 2023-2025, tenint en compte la dotació actual dels CSM i els territoris amb major desigualtat socioeconòmica. La incorporació d’aquests professionals serà d’1 facultatiu i 1 tècnic mig per cada 100.000 habitants d’adults en els CSMA; i d’1 facultatiu i 1 tècnic mig per cada 25.000 habitants de població infantil i juvenil en els CSMIJ. A la pràctica, es tractarà d’una incorporació de 104 professionals, prioritzant l’atenció infantojuvenil. Aquests professionals seran 52 facultatius més 52 professionals de la infermeria, treball social i terapeutes ocupacionals.
Més places hospitalàries exclusives per als casos de TCA
Pel que fa als casos moderats de TCA, el Pla de xoc ampliarà el nombre de places d’atenció hospitalària –tant d’adults, com d’adolescents i infants–, de les 30 disponibles actualment fins a les 115 places que s’espera haver desplegat a finals del 2025, distribuïdes a tot Catalunya per garantir l’equitat territorial. La previsió és incrementar una trentena de places els anys 2023 i 2024, respectivament, i més d’una vintena el 2025.
Juntament amb les noves places, Salut desplegarà també els programes d’atenció als TCA a tots els hospitals de dia comunitaris, que oferiran programes terapèutics específics que incloguin seguiment psiquiàtric, atenció psicològica, intervencions sobre hàbits alimentaris, imatge corporal, distorsions cognitives, regulació emocional amb atenció tant individual com grupal, i intervencions especifiques a l’entorn familiar.
Unitats d’expertesa en TCA a totes les regions sanitàries
Pel que fa als casos greus, entre les mesures destacades d’aquest pla urgent hi ha la consolidació i desplegament a tot el territori de les unitats d’expertesa en TCA (UTCA) que ubicades als hospitals, donen cobertura de la població infantojuvenil i adulta. En aquests moments n’existeixen 8 (2 RS Barcelona Ciutat, 2 RS Metropolitana Nord, 2 RS Metropolitana Sud, 1 RS Camp de Tarragona i 1 RS Girona), i amb el nou pla es preveu la creació progressiva de 3 noves UTCA, a la RS Lleida, RS Catalunya Central i RS Alt Pirineu-Aran, cosa que implicarà el desplegament de les UTCA a totes les regions sanitàries, per garantir una atenció més equitativa a tot el país.
Igualment, totes les UTCA incrementaran la dotació de professionals amb la incorporació d’1 facultatiu i d’1 tècnic mig per unitat, per ampliar la seva cartera de serveis i fer atenció intensiva a domicili.
Quant a l’atenció als casos d’alta complexitat de TCA, el Pla de xoc ampliarà i reordenarà l’hospitalització amb la creació de dues noves unitats d’hospitalització d’alta especialització, 1 per a infants i joves i 1 per a població adulta. Situades a centres encara per confirmar, disposaran cadascuna d’entre 15 i 20 places que oferiran una estada mitjana d’uns 90 dies, i donaran cobertura al conjunt del territori.
Pel que fa a les mesures de prevenció dels TCA, Salut preveu reforçar i estendre les actuacions en especial als centres educatius, i ja treballa coordinadament amb el Departament d’Educació per establir una guia d’actuació davant la sospita d’un TCA als centres educatius.
Impacte dels trastorns de la conducta alimentària a Catalunya
En els últims anys, i de manera destacada durant el període de la pandèmia de la COVID-19, s’ha evidenciat un augment dels casos diagnosticats de TCA, en especial a les dones adolescents i joves, d’entre 12 a 25 anys.
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2020, 85.397 persones declaren tenir un TCA. Les dades de l’ESCA indiquen que l’1,4% de les dones de 15 anys i més declaren haver patit anorèxia alguna vegada, el 0,6% en els darrers 12 mesos. I en l’1,2% dels casos, han estat diagnosticades per un metge o metgessa. El 0,8% de les dones de 15 anys i més declaren haver patit bulímia alguna vegada, el 0,1% en els darrers 12 mesos.
Pel que fa a la prevalença de TCA en el 2021, els 4.461 casos atesos suposen un increment del 61,1% respecte el 2018. D’aquests 4.461, el 47,5% són nous casos i el 92% correspon a dones. Els 504 casos de TCA atesos als hospitals de dia de Catalunya suposen un 9,9% del total de casos atesos.
Les unitats d’expertesa en TCA (UTCA), l’any 2021, van atendre 646 persones amb un diagnòstic de TCA. El 55% eren persones de més de 10 anys d’edat. Els 714 ingressos del 2021 en hospitals d’aguts suposen un increment del 58,7% respecte el 2018.
Abordatge psicosocial i multidisciplinari dels TCA
Com en el cas d’altres trastorns mentals, els TCA s'han d'abordar des de diferents vessants, ja que hi intervenen aspectes psicològics-psiquiàtrics, nutricionals i físics. Per tant, equips multidisciplinaris de professionals integrats per especialistes de la salut mental (psicòlegs clínics i psiquiatres), però també per nutricionistes-dietistes, i diferents especialistes de la medicina (endocrinòlegs, internistes, ginecòlegs, etc.), així com especialistes en infermeria, en l’educació social i el treball social, han de coordinar-se i col·laborar-hi, depenent del diagnòstic i la severitat del TCA.
D’aquesta manera, el tractament dels TCA pot incloure psicoteràpia individual i / o de grup; intervenció psicoeducativa i psicoterapèutica amb les famílies; reeducació alimentària; control i seguiment psiquiàtric, mèdic i farmacològic; i un programa rehabilitador i d'inclusió social. D’altra banda, cal destacar que els fàrmacs no curen els TCA però poden millorar determinats símptomes, com l’ansietat, els pensaments obsessius, la impulsivitat o la depressió, entre d’altres.
És freqüent que les persones que pateixen un TCA no tinguin consciència de malaltia. Això vol dir que normalitzen moltes conductes anòmales i en conseqüència poden rebutjar el tractament. Per això és molt important entendre que la primera fase del tractament és treballar aquesta consciència del trastorn i la motivació per voler sortir-ne, perquè la col·laboració i l’actitud de la persona en el tractament és clau.
A més, el TCA és un trastorn que, per la seva complexitat i gravetat, afecta la família i l’entorn de la persona. Per aquest motiu, en el procés de recuperació és important la implicació de tot aquest entorn.
2
Imatges
1
Fitxers adjunts
