La consellera de Justícia, Dret i Memòria, Gemma Ubasart i González afirma que “l’aposta per la reinserció i el medi obert és una aposta per la seguretat”. Per a Ubasart, “si limitem l’estada a presó i prioritzem la reinserció estarem construint societat amb menys delictes i més segures” i ha afegit que “aquest és el nostre model i des de l’administració hem de fer pedagogia perquè l’evidència científica ens avala”.

Amb aquestes paraules s’ha expressat la consellera aquest matí la consellera en la presentació del a recerca “Taxa de Reincidència Penitenciària 2020” feta pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), en un acte en el que ha estat acompanyada pel secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó Monfort, i el cap de l’àrea d’investigació i formació en execució penal del CEJFE, Manel Capdevila.

La consellera ho ha dit ben clar: “a més medi obert , a menys presó, menys delictes” ja que “una política d’execució penal destinada a potenciar la reinserció i reduir l’empresonament és també una política de cohesió social i de seguretat ciutadana”.

8 de cada 10 persones empresonades no reincidiran

La taxa de reincidència penitenciària a Catalunya ha caigut 9,1 punts respecte el darrer estudi i passa del 30,2% al 21,1% en sis anys. L’anàlisi de les dades també mostra que 8 de cada 10 persones que han passat per la presó no hi tornen un cop han complert la pena i que el medi obert i les progressions de grau són elements fonamentals en aquest sentit; la taxa de reincidència penitenciària baixa 12 punts entre les persones que han passat per aquest procés.

Es tracta de la taxa de reincidència més baixa en els 33 anys de seguiment d’excarcerats que fa el CEJFE. El darrer estudi era de l’any 2014 i la reincidència general era del 30,2%. L’any 1992, aquesta xifra era de 37,9%, és a dir 16,8 punts per sobre de l’actual. Per a obtenir aquestes dades el CEJFE ha fet un seguiment durant cinc anys sobre 3.814 persones excarcerades l’any 2015.

El model català d’execució Penal és un model d’èxit

Per la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, “el resultat de l’estudi assenyala el camí a seguir”. Segons la consellera “malgrat que sempre hi ha coses a millorar, la taxa penitenciària és relativament baixa i això ens situa en molt bona posició respecte a els països del nostre entorn”. Ubasart ha continuat dient que “l’evidència científica ens empeny a aprofundir en un model basat en la centralitat de la reinserció, que garanteix la convivència, la custòdia i la seguretat, amb respecte escrupolós als drets humans i a la dignitat de les persones” i ha afirmat que “la nostra aposta és que les presons siguin espais de vida, amb un alt nivell d’intervenció i d’activitats”.

A menys presó, menys delictes

La taxa de reincidència entre les persones que han passat pel medi obert és 12 punts més baixa que la mitjana global. Concretament, els excarcerats en tercer grau presenten una taxa del 10,1%. Això vol dir que una de cada 10 persones que surten en llibertat des d’aquesta modalitat de règim obert no torna a delinquir. Per a la consellera Ubasart, això representa un aval a les polítiques penitenciàries: “les sortides esglaonades de presó i la reducció progressiva del control sobre els penats són la millor garantia per assolir el desistiment delictiu”. En aquest sentit, la consellera s’ha refermat que “més medi obert es tradueix en una menor activitat delictiva. El nostre objectiu és que en quatre anys arribem al 30% d’internament en règim obert, superant el 23% actual”.

Els estrangers no reincideixen més

Pel que fa a la taxa de reincidència de les persones estrangeres és molt similar a la de les persones nascudes a l’estat espanyol. La taxa de reincidència de les persones nascudes fora és del 22,2% i la dels que tenen nacionalitat espanyola del 20,4%. No s’aprecien diferències estadístiques significatives. Una taxa que en el cas dels interns nouvinguts ha baixat 10,8 punts en sis anys. El 2014 la taxa era del 33%.

La taxa de reincidència és similar entre homes i dones

Amb visió de gènere, el nivell de reincidència entre homes i dones és pràcticament el mateix. La taxa de reincidència de les dones és d’un 20% i la dels homes és d’un 21,2%. La població femenina comet més robatoris no violents (67,7% dones i 38,7% homes). En canvi, en la població masculina hi ha una proporció més alta de delictes per violència de gènere (16% homes i1,6% dones) i en trànsit (14,7% homes i 1,6% dones). Una altra diferència és que el 11,4% de dones que ingressen a la presó compleixen responsabilitat penal subsidiària –entrar a la presó per no pagar una multa- i cap home reingressa per aquest motiu.

Taxes específiques de reincidència per delictes

Les persones excarcerades per delictes contra la llibertat sexual són les que tenen la taxa de reincidència més baixa de tota la població encarcerada: 5,3%. S’ha revelat eficaç que els interns amb aquest tipus de delictes i amb un risc elevat de reincidència segueixin un tractament intensiu molt especialitzat, i que la sortida a la comunitat, es faci amb programes d’acompanyament, com és el cas del CerclesCat.

Les persones que surten de presó després de complir condemna per delictes relacionats amb les drogues, serien les que seguirien als delictes sexuals, en el rànquing de baixa reincidència amb una taxa del 5,5%.

Els infractors amb delictes de violència de gènere presenten una taxa un pèl per sota de la taxa general (17,7%). Els interns amb delictes contra persones (diferents de gènere i sexual) tenen una taxa de reincidència del 16,1%, lleugerament inferior a la general del 21,1%.

L’edat, factor determinant en la reincidència

L’edat és un dels factors no modificables que té un pes important en la reincidència. Els interns de més de 45 anys no tornen a reincidir en un 11,6% en el cas dels homes i en les dones en un 13,2%.En canvi, els més joves d’entre 18 a 30 la taxa augmenta fins a un 28% en els homes i 25% en les dones. La franja d’edat compresa entre els 31 i els 45, la taxa està en 20,3% en la població masculina i el 18,8% en la femenina.

Conèixer el català és un factor que afavoreix la reinserció

El coneixement del català és un factor protector per no tenir tanta reincidència. L’explicació és que conèixer la llengua catalana implica generalment estar integrat en un entorn social que permet la socialització de la persona i no tant per l’idioma en si com a variable directa. La taxa de reincidència de les persones que ho parlen és del 17,8%, la dels que només ho entenen ja augmenta al 24,4% i dels que no ho entenen que arriba al 25%. Aquest fet no passa de manera tan evident amb el castellà, que pràcticament tots entenen.

Perfil de l’intern multireincident

El grup de persones multireincidents ha baixat lleugerament en aquests sis anys: han passat del 10,5% al 8,2%. Aquest grup representa una proporció molt baixa de la població penitenciària, un 8,2%, però és el responsable del 81,3% de les reincidències que es produeixen. Generalment, són persones que passen poc temps a la presó.

Els interns que reincideixen més són aquells que han comès majoritàriament robatoris (56% dels casos), tenen antecedents penitenciaris (65%), no solen gaudir de permisos (63%) i surten en llibertat definitiva des del medi tancat (79%). A més, es caracteritzen per tenir més incidents, més regressions de grau i més presència a mòduls d’especial supervisió. Aquest fet fa palès que la millor política és la sortida esglaonada al tercer grau i l’acostament progressiu a la societat a on han de tornar.

Característiques de la reincidència

El tipus de delicte comès en la reincidència té molta relació amb el delicte comès en la pena per la qual van ingressar anteriorment. La gran majoria torna a repetir el mateix tipus de delicte. El delicte majoritari són robatoris no violents (48,3%) seguit de robatoris amb violència (12,1%).

El temps de reincidència

Pel que fa a l’espai temporal en què es concentren les taxes més elevades de reincidència, el 60% dels reincidents ho farà abans del primer any de la seva excarceració. Un altre 20% cometrà un nou delicte durant el segon any, i al cap de tres anys, ja hauran reincidit més del 90% del total.

Canvis en el perfil de la població penitenciària

La investigació també ens ha permès observar quina ha estat l’evolució, a grans trets, del perfil de la població penitenciària en els darrers vint anys. Pel que fa al gènere la proporció es manté estable: les dones representen entre el 8 i el 9% de les persones ateses pels serveis penitenciaris. El que sí que ha augmentat, igual que ho ha fet a la resta de la societat, és el nombre de persones estrangeres, que han passat de representar el 18,3% l’any 1997 al 40,9% els que van sortir el 2015. També augmenta l’edat mitjana del primer ingrés a la presó que passa del 27 als 32 anys.

El grau d’estudis de les persones encarcerades també augmenta. Els que només tenen estudis primaris han baixat del 55,4% al 39,7%.Igualment, s’incrementa el coneixement del català: les persones que no ho entenien eren el 35,4% l’any 97 i el 2015 només no l’entenien el 22,7%.