El Govern ha rebut avui el document final de conclusions del Grup Horitzó d’assessorament en matèria de polítiques de recerca, desenvolupament i innovació (d’R+D+I). L’informe inclou una desena de propostes i recomanacions per afavorir el desenvolupament del sistema de coneixement del país consensuades per una vintena de personalitats rellevants de l’àmbit de la recerca, la innovació i l’empresa.

Les deu propostes incloses al document de conclusions s’estructuren en quatre grans eixos de treball (Transferència del coneixement i innovació; Finançament i personal; Infraestructures del coneixement i Administració pública) i són les següents:

1. Fomentar la figura dels transferòlegs, professionals per augmentar i millorar la qualitat de la transferència de coneixement que s’impulsa des de les universitats.
2. Incorporar les empreses a l’ecosistema R+D+I per millorar la transferència de coneixement generat en universitats i centres de recerca.
3. Crear una organització central de finançament per generar oportunitats competitives, amb capacitat de competir amb altres sistemes de recerca europeus.
4. Aportar més fons per als sous dels investigadors, augmentant per exemple la contribució al programa ICREA de contractació de personal científic i acadèmic d'excel·lència al sistema català d’universitats i recerca.
5. Crear un Centre Català de Recerca Interdisciplinar en Sistemes Complexes (CCRICS) per aglutinar i fomentar la connexió entre investigadors de diverses àrees de coneixement.
6. Coordinar les diverses bases de dades catalanes per fer un salt qualitatiu de gran magnitud en l’estudi de la societat del país.
7. Coordinar un pla per a l’envelliment saludable i sostenible com a prioritat transversal dels diversos departaments i agents implicats.
8. Consolidar un òrgan assessor basat en la informació científica per orientar la presa de decisions.
9. Reduir la burocràcia administrativa per facilitar contractacions i atraure talent científic jove.
10. Reduir el temps de dedicació del personal investigador a afers administratius i incrementar així el temps dedicat a la recerca.

Línies prioritàries en polítiques de ciència

Aquestes línies prioritàries en polítiques de ciència sorgeixen d’un primer document integrat per 35 propostes d’enfortiment del sistema català d’R+D+I lliurat al conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, pels membres del Grup Horitzó a finals de l’any passat. Aquestes 35 idees van passar un segon procés d’avaluació per part dels propis integrants del grup, en què s’han valorat aspectes clau de les propostes com ara la transversalitat, la capacitat de plasmació, l’alineació internacional, l’oportunitat, el finançament, la importància a llarg termini o l’impacte econòmic i social. Les deu recomanacions més ben puntuades han acabat configurant el document de conclusions del Grup Horitzó presentat avui al Govern.

El Grup Horitzó està integrat per personalitats destacades de l’àmbit de la recerca, la innovació i l’empresa seguint els criteris d’heterogeneïtat d’àrees de coneixement, paritat de gènere i diversitat d’edats i perfils de carrera professional. N’han format part l’antropòloga Victòria Reyes-García; el bioquímic Joan Massagué; la matemàtica Carme Torras; el doctor en Medicina Bonaventura Clotet; la bioenginyera Núria Montserrat; el físic Lluís Torner; la geògrafa Manola Brunet; el doctor en Medicina Roger Paredes; la biòloga Teresa Capell; el demògraf Iñaki Permanyer; la investigadora en salut animal Júlia Vergara-Alert; el físic Àlex Arenas; l’economista Marta Reynal-Querol; l’enginyer químic Josep Lagares; la química Sílvia Osuna; l’artista Joan Fontcuberta; el filòleg Jordi Ginebra i l’empresària Mireia Torres.

Amb la culminació del seu encàrrec inicial, el Grup Horitzó cessa l’activitat i cedeix el testimoni al Consell de Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT) com a òrgan consultiu del Govern en matèria de ciència previst en la Llei de la ciència de Catalunya, que es constituirà en els pròxims mesos dins del calendari de desplegament de la llei.