Direcció General de Comunicació

El Govern crea el Consell Acadèmic que guiarà l¿elaboració de l¿Acord de Claredat per resoldre el conflicte polític amb l¿Estat

El Govern crea el Consell Acadèmic que guiarà l'elaboració de l'Acord de Claredat per resoldre el conflicte polític amb l'Estat

query_builder   18 abril 2023 16:05

event_note Nota de premsa

El Govern crea el Consell Acadèmic que guiarà l'elaboració de l'Acord de Claredat per resoldre el conflicte polític amb l'Estat

  1. Amb l’acord aprovat avui, s’engega el procés de debat polític, social i ciutadà per consensuar la proposta catalana de resolució del conflicte polític que l’Executiu presentarà a l’Estat
  2. El Consell, adscrit al Departament de la Presidència, està format per nou experts de l’àmbit de les ciències socials i jurídiques presidits pel politòleg Marc Sanjaume-Calvet

El Govern ha aprovat avui la constitució del Consell Acadèmic que assessorarà el president de la Generalitat i el Govern en l’elaboració de l’Acord de Claredat. Amb la creació d’aquest organisme, es dona el tret de sortida al procés de debat polític, social i ciutadà que configurarà la proposta catalana de resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol.

El Consell Acadèmic s’integrarà al Departament de la Presidència i estarà format per Mar Aguilera Vaqués, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Eva Anduiza Perea, catedràtica de Ciència Política a la UAB; Marco Aparicio Wilhelmi, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Girona; Astrid Barrio López, professora de Ciència Política a la Universitat de València; Pau Bossacoma Busquets, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC; Elisenda Casañas Adam, professora de Dret Constitucional a la Universitat d'Edimburg; Lesley-Ann Daniels, investigadora a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI); Josep Lluís Martí Màrmol, professor de Filosofia del Dret i Política de la UPF, i el professor lector de Teoria Política a la UPF, Marc Sanjaume-Calvet, que en serà el president. Els membres del Consell tindran dret a rebre una remuneració per l’assistència a les sessions que celebri l’organisme.

La principal funció que tindrà encomanada el Consell serà emetre els informes corresponents del resultat de les qüestions formulades pel president de la Generalitat i el Govern per a l’elaboració de l’acord de claredat, i del resultat dels debats polític, social i ciutadà, per tal que l’Executiu elabori i aprovi la proposta definitiva que es portarà davant l’Estat espanyol.

Com va explicar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la presentació de la metodologia i el calendari que es desplegarà per fer realitat l’Acord de Claredat, es preveu que el Consell comenci a treballar aquest mes d’abril i elabori un primer informe, que oferirà diferents opcions de resposta a les preguntes plantejades pel Govern. Aquest document estarà a l’abast de tota la ciutadania i servirà de base per guiar el debat polític, social i ciutadà que s’iniciarà abans de l’estiu.

Un cop assolida una proposta amb el màxim consens possible, el Govern de la Generalitat es compromet a defensar l’acord de claredat en el marc del procés de negociació amb l’Estat i articular, així, una solució al conflicte polític que, des d’una perspectiva inclusiva, democràtica i homologable internacionalment, permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el futur polític del país. El Govern també es compromet a informar-ne les diferents institucions relacionades amb la resolució del conflicte polític a escala nacional, estatal, europea i internacional.

Una sortida democràtica al conflicte polític

El 20 de desembre de 2018, els governs de l’Estat espanyol i de la Generalitat de Catalunya van constatar, a través d’una reunió entre els seus presidents, l’existència d’un conflicte d’origen polític sobre el futur de Catalunya i la necessitat d’iniciar un diàleg efectiu sobre una proposta política que comptés amb un ampli suport de la societat catalana.

La constatació de l’existència d’aquest conflicte polític —que a Catalunya s’atribueix majoritàriament a la incapacitat de l’Estat de respectar l’Estatut d’autonomia referendat per la ciutadania de Catalunya i, posteriorment, de donar resposta a la voluntat majoritària de la ciutadania de decidir lliurement i democràticament quin ha de ser el futur polític del país— va donar pas a la creació d’una taula de diàleg, negociació i acord entre ambdós governs.

Fins ara, aquest espai de negociació ha avançat en termes de construcció de mesures de confiança, amb l’assoliment d’uns primers acords sobre desjudicialització, una fita necessària per encarar la resolució del conflicte polític amb l’Estat per mitjà de vies i solucions de la mateixa naturalesa democràtica.

La via del diàleg i la negociació, malgrat les dificultats que ha de vèncer per les posicions allunyades d’una part i l’altra, té virtuts evidents per a qualsevol demòcrata i està en plena sintonia amb les recomanacions d’institucions i organismes internacionals, com l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que advoquen per una sortida democràtica al conflicte polític.

En coherència amb aquest plantejament, el Govern de la Generalitat vol impulsar i donar forma a una proposta d’acord de claredat a través d’un debat amb el conjunt de la societat catalana que permeti fer emergir, concretar i mostrar políticament l’ampli consens social existent sobre la voluntat col·lectiva de tornar a exercir el dret a decidir el futur polític de Catalunya.

Els membres del Consell Acadèmic

Marc Sanjaume-Calvet. Professor lector de Teoria Política al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. Coordinador del Grup de Recerca en Teoria Política i del programa d’estudis del Màster en Democràcies Actuals. Anteriorment, va ser professor lector a la Universitat Oberta de Catalunya, assessor a l'Institut d’Estudis de l’Autogovern i investigador visitant a la Universitat d’Edimburg (Escòcia) i de Laval (Quebec). També ha estat investigador postdoctoral al Centre de recherche interdisciplinaire sur la diversité et la démocratie a la Université du Québec à Montréal (UQÀM).

La seva recerca acadèmica s’ha publicat a les revistes West European Politics, Journal of Politics, Party Politics, Nations and Nationalism o Canadian Journal of Political Science, entre d’altres. També ha publicat articles a les revistes divulgatives Action Nationale, Debats, Diàlegs, Eines, l’Espill,Qüestions de vida cristiana, Revista de Catalunya,Sàpiens o Valors. És coautor, amb Ferran Requejo, del llibre Defensive Federalism (Routledge, 2023) i ha publicat el llibre Independència i progrés. El repte democràtic de l’Scottish National Party (Saldonar, 2021).

Eva Anduiza Perea. Catedràtica de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona, on també és investigadora ICREA Acadèmia i directora del grup de recerca Democràcia, Eleccions i Ciutadania. És doctora per l'Institut Universitari Europeu. Ha estat professora a les universitats de Salamanca i Múrcia i fellow 2018-19 al Centre d'Estudis Avançats en Ciències del Comportament de la Universitat de Stanford. Les seves principals àrees d'investigació aborden diferents aspectes de la implicació dels ciutadans en la política: les causes i conseqüències de la participació electoral, la protesta política, els mitjans digitals i les actituds polítiques com el populisme i el sexisme.

És autora de nombroses publicacions en editorials i revistes acadèmiques de reconegut prestigi com Cambridge University Press, American Journal of Political Science, Comparative Political Studies o European Journal of Political Research. El seu treball ha estat àmpliament citat i reconegut internacionalment.

Ha exercit diferents càrrecs en l’àmbit universitari i ha col·laborat amb entitats avaluadores i de recerca (AQU, Agencia Española de Investigación, European Research Council), acadèmiques (CSES, CASBS, ICPS), professionals (AECPA, APSA), fundacions (Fundació Catalunya-Europa, Fundación Alternativas) i organismes de l’administració (CEO, CIS, Institut d’Estudis de l’Autogovern).

Lesley-Ann Daniels. Politòloga que investiga la pau i els conflictes. Estudia les disputes sobre l'estatus territorial a tot el món, incloent-hi Catalunya, Escòcia, Irlanda del Nord, Ucraïna, Indonèsia i Filipines. També ha recopilat una base de dades de les campanyes en referèndums per la pau. Abans de ser investigadora, va treballar en el programa de la Unió Europea per a la Pau i la Reconciliació a Irlanda del Nord, que va seguir al final del conflicte de 30 anys. Actualment, treballa a la Universitat d'Oslo i està vinculada a l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals.

Astrid Barrio López. Professora Titular de Ciència Política i de l'Administració a la Universitat de València. Llicenciada i Doctora en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona i DEA en Études Politiques per Sciences-Po. Va gaudir d'una beca postdoctoral del MICINN a l'Université de Montpellier. Ha estat professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona i professora col·laboradora a la UOC i a ESADE.

La seva investigació s'ha centrat en l'estudi dels partits polítics. S'ha dedicat a l'anàlisi de la seva dimensió organitzativa (estructura, institucionalització i canvi), a les característiques i comportament dels seus membres, als processos de selecció dels candidats, a les modalitats de finançament i als processos d'interacció a través de l'anàlisi dels sistemes de partits. Ha participat en una desena de projectes de recerca finançats per diverses institucions i n'ha estat investigadora principal en dos d'ells. Com a resultat d'aquesta recerca, ha publicat més d'una seixantena de capítols de llibre i articles a revistes com Comparative Euroepan Politics, South Euroepan Society and Politics, Ethnic and Racial Studies, Mediterranean Politics, entre d'altres. Va ser vicedegana de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretària acadèmica de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials.

Mar Aguilera Vaqués. Doctora i professora titular de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, Máster of Laws per la Universitat de Columbia, Visiting Researcher a Harvard Law School i a Cambridge. Autora de nombroses publicacions acadèmiques, les seves principals línies de recerca estan vinculades als drets fonamentals, els drets a la propietat, al medi ambient i el dret a la participació, la democràcia, i la llibertat d’expressió. És observadorainternacional i experta legal i constitucional per a la Unió Europea, l’OSCE, l’OEA i Nacions Unides en missions d’experts per a l’observació electoral de països com Timor Est, Sudan, Egipte, Tunis, Guatemala, Mèxic, Sri Lanka, Tanzània, Togo, Zambia, Haití i Cambotja.

Marco Aparicio Wilhelmi. Doctor en Dret Públic per la Universitat Autònoma de Barcelona (2002), professor agregat de Dret constitucional a la Universitat de Girona (UdG), on des del curs 2013-2014 ocupa el càrrec de coordinador del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració.És docent convidat en programes de postgrau de diverses Universitats públiques, com la Universitat de Barcelona (Màster oficial en Antropologia i Etnografia), Universidade da Coruña (Màster oficial en Migracions Internacionals), Universidad Mayor de San Andrés, Bolivia (Màster oficial en Dret constitucional), Universidad Carlos III (Curso de Experto en Pueblos indígenas, Derechos humanos y cooperación internacional), entre d’altres.

Entre les seves principals àrees de recerca, destaquen els drets humans, amb especial atenció als drets col·lectius i drets dels pobles indígenes; els drets de les persones migrants; exigibilitat dels drets socials i culturals, l’anàlisi constitucional del procés d’integració supranacional europea i, darrerament, la regulació jurídica del comú. És director de la Càtedra Internacional UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible (UdG), president de l’Observatori DESC i membre de la Junta de l’ICIP.

Pau Bossacoma Busquets. Professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És llicenciat en Dret i també en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra. Va obtenir un màster en ciències jurídiques i un doctorat en Dret a aquesta darrera universitat. Autor de nombrosos treballs sobre sobirania, autonomia, autodeterminació, secessió i integració europea. Guanyador del Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet. El seu darrer llibre és Morality and Legality of Secession,publicat per Palgrave Macmillan. Acostuma a col·laborar en diversos diaris i assessorar diverses autoritats i institucions públiques.

Elisenda Casañas Adam. Professora de Dret Públic i Drets Humans a la Universitat d’Edimburg i directora associada de l’Edinburgh Centre for Constitutional Law. Els seus principals interessos de recerca se centren en l’anàlisi comparativa del dret públic, especialment en l’àmbit del constitucionalisme plurinacional, els referèndums i l’autodeterminació, la devolution i el federalisme, la revisió judicial i la protecció dels drets humans en sistemes multinivell. Durant la seva trajectòria s’ha focalitzar en el dret públic d’Escòcia i el Regne Unit, Catalunya i Espanya. Abans d’incorporar-se a la Facultat de Dret de la Universitat d’Edimburg, l’any 2011, va ser professora de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona. És llicenciada per la UAB i té un doctorat per l’Institut Universitari Europeu de Florència, amb la tesi doctoral “Federalism judicial from a comparative perspective: Spain, the United States and the United Kingdom”. També ha estat investigadora visitant a la Universitat de Califòrnia, Berkeley.

Josep Lluís Martí Màrmol. Professor de Filosofia del Dret, llicenciat en Dret i doctor en Teoria Política i Social per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment, és professor titular de Filosofia del Dret i Comissionat pel Projecte del Benestar Planetari de la UPF. Les seves línies de recerca estan relacionades amb la teoria de la democràcia i, en concret, la democràcia deliberativa, democràcia participativa i democràcia digital. Coeditor de la revista Law, Ethics and Philosophy (LEAP), ha sigut Laurance S. Rockefeller Fellow del University Center for Human Values de la Universidad de Princeton (2008-2009), vicerrector d’innovació de la UPF (2017-2021) i secretari general de la UPF (2017). Autor de nombroses publicacions acadèmiques, entre les quals destaquen La república deliberativa: una teoría de la democràcia i A Political Philosophy in Public Life: Civic Republicanism (coautor amb Philip Pettit).

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia