Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

Pol·linitzadors

Es presenta el primer informe sobre l'estat de conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya i detectar les seves amenaces

query_builder   20 abril 2023 12:18

event_note Nota de premsa

Es presenta el primer informe sobre l'estat de conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya i detectar les seves amenaces

  1. L’informe analitza l’estatus, les amenaces i els àmbits prioritaris d’actuació per a la seva conservació
  2. Servirà de base per impulsar un pla estratègic per ajudar a revertir-ne el declivi


Presentació de l'informe{"name":"2023/04/20/12/08/08b59225-bf0c-403c-966c-89ed037ba02c.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":393055}

El director general de Polítiques Ambients i Medi Natural, Marc Vilahur, juntament amb la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, i l’investigador i doctor en biologia del CREAF Jordi Bosch, han presentat l’informe “Els pol·linitzadors silvestres a Catalunya”. Es tracta del primer informe d’aquestes característiques que s’elabora a Catalunya que analitza l’estatus, les amenaces i els àmbits prioritaris d’actuació per a la conservació dels insectes pol·linitzadors.

L’informe, que s’ha elaborat sota el paraigua de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, ha estat coordinat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). També hi han participat el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA).

L’informe constata que a Catalunya i arreu del món, al llarg de l’últim segle, s’han detectat declivis molt importants en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, especialment en abelles i papallones, i en menor grau en sírfids. Així, de les més de 2.000 espècies d’abelles que hi ha a Europa, un 9% es consideren amenaçades i un 37% són en declivi. En el cas de les papallones diürnes, la llista vermella europea estima que el 9% es troben amenaçades i el 31% són en declivi.

A Catalunya, tenim dades sobre les tendències de les poblacions de papallones al llarg dels últims 30 anys. L’informe destaca la necessitat de posar en marxa un pla de seguiment per obtenir informació sobre les tendències poblacionals de les abelles i els sírfids, i de continuar avançant en l’estudi de les causes de les davallades de pol·linitzadors.

El director de Polítiques Ambientals i Medi Natural ha destacat la importància de l’estudi com a punt de partida per elaborar el Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya (PIPOL). “És evident, tal com conclou l’estudi mateix, que a Catalunya i arreu del món hi ha hagut declivis importants en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, i, per això, cal apostar per mesures que ajudin a revertir aquesta situació”, ha dit Marc Vilahur.

En el mateix sentit s’ha expressat la directora general d’Agricultura i Ramaderia, que ha afirmat que “hem de poder mantenir la funcionalitat i la productivitat dels ecosistemes agraris i promoure mesures com, per exemple, la recuperació dels marges multifuncionals, la reducció de plaguicides i d’altres que ens ajudin a conscienciar i afavorir els serveis i beneficis que proveeixen els pol·linitzadors silvestres”. En aquest sentit, Guillaumes ha destacat especialment mesures com el Pla d’acció per assolir l’ús sostenible dels productes fitosanitaris o l’impuls a la Producció Integrada, la Producció Agrària Ecològica i la Producció Agrària Sostenible (PAS), model integrador de tots els sistemes.

“El nostre sector agrari és el primer interessat a preservar les poblacions d’insectes pol·linitzadors silvestres, perquè no només permeten la perpetuació de les espècies vegetals silvestres, sinó també perquè contribueixen a la producció de fruites, hortalisses, cereals, farratges i altres productes, i el seu declivi debilita la productivitat agrícola a llarg termini”, ha afirmat la directora general d’Agricultura i Ramaderia.


Situació i diagnosi

Pol·linitzadors{"name":"2023/04/20/12/08/2c3ee13a-1797-4039-9550-a44fbc612a67.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":"214434"}

Hi ha nombroses evidències que indiquen que les poblacions de moltes espècies d’insectes estan experimentant davallades poblacionals. Aquestes evidències augmenten ràpidament a mesura que s’acumulen sèries temporals llargues de programes de seguiment o monitoratge. Gràcies a les dades obtingudes durant més de 30 anys per persones voluntàries del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), sabem que hi ha hagut declivis en un 70% de les espècies de papallones de Catalunya. Les papallones associades a prats i herbassars han davallat molt més que les que prefereixen ambients forestals. El CBMS també ha permès detectar que un 5% de les poblacions de papallones monitoritzades a Catalunya han patit extincions locals. Hi ha 45 espècies de papallones diürnes amenaçades, 12 de les quals ja són “en perill d’extinció”, 32 són “vulnerables” i una està “extinta com a reproductora a Catalunya”.

No obstant, aquest declivi no afecta igualment totes les espècies. Així, en el cas de les abelles, les més afectades són aquelles espècies de mida corporal grossa, les de llengua llarga i les que tenen un alt grau d’especialització, tant d’hàbitat com de dieta.

Pel que fa als principals motors que estan provocant la davallada d’insectes pol·linitzadors, l’informe assenyala la pèrdua i fragmentació d’habitats naturals, la intensificació de l’agricultura, la urbanització, el tancament de les clarianes en zones forestals i el canvi climàtic com a principals causants. L’intens canvi d’usos del sòl al llarg de les últimes dècades ha produït una disminució de les flors que serveixen d’aliment als pol·linitzadors i les plantes nutrícies de les erugues de les papallones. En aquest sentit, cal recuperar els herbassars i els marges multifuncionals dels camps de conreu. La intensificació agrícola implica una pèrdua de la diversitat de conreus i d’hàbitats en general, i una major utilització de plaguicides perjudicials per als pol·linitzadors. El canvi climàtic està alterant els cicles de vida dels insectes i afecta les àrees de distribució de molts pol·linitzadors que s’estan desplaçant cap a zones històricament més fredes. El canvi climàtic també afecta negativament la producció de flors i la secreció de nèctar.

Una estratègia per combatre el descens de pol·linitzadors

L’informe que s’ha presentat avui servirà de base per impulsar un pla estratègic per lluitar contra el descens de les poblacions de pol·linitzadors. El Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya (PIPOL), previst en l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 i alineat amb la Iniciativa dels pol·linitzadors de la UE, es redactarà durant l’any 2023 de manera participada amb els sectors més rellevants per a la conservació dels pol·linitzadors.

L’instrument preveu donar resposta al declivi generalitzat d’aquests insectes i garantir el servei ecosistèmic de pol·linització que proporcionen mitjançant una bateria d’accions orientades, entre altres aspectes, a recuperar els hàbitats per als pol·linitzadors en els paisatges agraris, forestals i periurbans, reduir l’impacte dels productes fitosanitaris i divulgar i sensibilitzar la societat sobre els serveis i beneficis que proveeixen els pol·linitzadors silvestres i el seus vincles amb la seguretat alimentària.

“Aquest estudi és l’antesala d’un pla que ha d’anar més enllà de l’anàlisi de la situació i ens ha d’assenyalar el camí per impulsar accions i mesures concretes i consensuades amb tots els sectors implicats a fi d’ajudar a revertir aquesta situació”, ha afirmat Marc Vilahur.

3  

Imatges

El director general de Polítiques Ambients i Medi Natural, Marc Vilahur, la directora general d¿Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, i l¿investigador i doctor en biologia del CREAF Jordi Bosch, durant la presentació de l'informe

El director general de Polítiques Ambients i Medi Natural, Marc Vilahur, la directora general d¿Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, i l¿investigador i doctor en biologia del CREAF Jordi Bosch, durant la presentació de l'informe 393055

Una imatge de pol·linitzadors. Autor: Narcís Vicens

Una imatge de pol·linitzadors. Autor: Narcís Vicens 2029225

Imatge dels pol·linitzadors a la finca del Parc Agroecològic de l¿Empordà

Imatge dels pol·linitzadors a la finca del Parc Agroecològic de l¿Empordà 214434

Transformació verda
Biodiversitat
Medi ambient
Xarxes socials de Govern
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia