Justícia, Drets i Memòria

.

Justícia, Drets i Memòria exhuma les restes de prop de 300 individus de la Guerra Civil durant el Pla de fosses 2020-2022

query_builder   24 abril 2023 11:02

event_note Nota de premsa

Justícia, Drets i Memòria exhuma les restes de prop de 300 individus de la Guerra Civil durant el Pla de fosses 2020-2022

En el marc del Pla, s’han dut a terme 28 excavacions arqueològiques i s’han retornat a les famílies les restes de 10 víctimes identificades


El Departament de Justícia, Drets i Memòria, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, ha publicat el balanç del Pla de fosses 2020-2022, amb les dades més altes d’ençà que es va engegar el projecte. En xifres totals, es van recuperar les restes de 264 individus, en intervencions arqueològiques a 28 fosses. A més, es van dur a terme 19 treballs de documentació per ampliar la informació disponible i preparar els treballs de camp.

D’altra banda, durant la vigència del Pla de fosses 2020-2022, es van retornar a les famílies les restes de 10 víctimes identificades. També es van rescatar més de 3.000 objectes de materials associats als soldats exhumats, tant de l’exèrcit republicà com de l’insurrecte, i d’algunes víctimes civils.

En aquest sentit, cal tenir en compte que les actuacions en fosses inclouen un gran ventall de disciplines: des d’estudis històrics preliminars, recollides de restes en superfície i prospeccions i excavacions arqueològiques, fins a anàlisis antropològiques i genètiques.


Individus recuperats

A banda dels 264 individus exhumats, es van recollir un mínim de 32 restes superficials. El conjunt de restes antropològiques van ser estudiades i analitzades per un equip tècnic interdisciplinari. D’acord amb el protocol establert, els informes elaborats inclouen una anàlisi exhaustiva de cadascun dels individus recuperats, que en determina les patologies i possibles causes de mort.

Malgrat que no s’hi van poder trobar restes, convé subratllar l’esforç realitzat a les excavacions de l’ermita de Sant Josep de Bot, a la Terra Alta; al cementiri de Montjuïc de Barcelona, on se cercaven les despulles del poeta cubà i brigadista internacional Pablo de la Torriente Brau; al mas de la Griera, a Gurb; al castell de Montclar, a l’Urgell, o a les fosses del prat de Clem, la plana de Mont-ros o la torre de Capdella, situades al Pallars Jussà.


Identificacions

A Catalunya, entre 1999 i 2022, s’han identificat 30 persones, 20 de les quals des de la implementació del Programa d’identificació genètica, el 2016.

De les deu persones identificades i retornades pel Pla de fosses 2020-2022, quatre corresponien a soldats exhumats a les fosses del cementiri vell del Soleràs: tres soldats republicans (Josep Pérez Fajardo, Francisco Salvador Gracia i Salvador Moreno Costa) i un soldat franquista (Herminio Bonilla Javato).

Dels gairebé 200 individus desenterrats al mas de Santa Magdalena (Móra d’Ebre), es van retornar les despulles d’Andreu Flores Flores i Josep Aubeso Rovira. Així mateix, es van retornar també les restes d'Anton Casanovas Castany, recuperades de la fossa de Pernafeites, a Miravet (Ribera d’Ebre). Es van identificar també les restes del soldat republicà Josep Sans Cabot, excavades al parc eòlic de Corbera d’Ebre, i les del maqui Francisco Serrano Iranzo, recuperades del cementiri dels Reguers.

Finalment, en el marc del conveni de col·laboració amb el govern de Navarra i gràcies a la cessió de les dades genètiques, es va aconseguir identificar les restes de Ramon Haro Gómez, assassinat en la fugida del Fuerte de San Cristóbal de Pamplona.


Localització de les intervencions

Els treballs arqueològics de les 28 intervencions executades entre 2020 i 2022 es van situar a:

L’ermita de Sant Josep (Bot, Terra Alta); el mas de Llacuna (Benifallet, Baix Ebre); la punta del Sacarrenyo, l’aulivar del Civit i el tossal de les Forques (el Cogul, Garrigues); el prat del Fuster (Sorpe, Pallars Sobirà); el cementiri de Salomó (Tarragonès); el cementiri dels Reguers (Tortosa, Baix Ebre); el mas de Santa Magdalena (Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre), el cementiri de Montjuïc (Barcelona, Barcelonès); Valldepins (Ulldecona, Montsià); el pont d’Adrall (Ribera d’Urgellet, Alt Urgell); el mas de Griera (Gurb, Osona); Llenguaderes del Quico (la Pobla de Massaluca, Terra Alta); les Deveses (Prades, Baix Camp); Vallxiquer (Ascó, Ribera d’Ebre); el castell de Montclar (Agramunt, Urgell); el mas de la Pila (Corbera d’Ebre, Terra Alta); el búnquer de Santa Llocària (Vilanova de Meià, Noguera); el pla de Junquet (la Bisbal de Falset, Priorat); la serra de les Arcades (l’Albagés, Garrigues); el prat de Clem i la plana de Mont-ros (la Torre de Capdella, Pallars Jussà); l’hort de la Font i cal Gravador de Canturri (Montferrer i Castellbò, Alt Urgell), la creu de ferro (Bellprat, Anoia); els aulivarets de Vespella i el mas d’en Blanc (Vespella de Gaià, Tarragonès); el cementiri de Reus (Baix Camp).

Les fosses estaven situades en diversos indrets: properes als llocs d’execució, hospitals de campanya i llocs de socors del camp de batalla, en cementiris i en línies de trinxeres.

Paral·lelament a les intervencions, es van registrar també 61 punts amb restes òssies en superfície. Aquest tipus d’actuació no implica excavació, sinó que consisteix en la recollida de les restes humanes i els materials relacionats localitzats en superfície, ja sigui perquè han aflorat de manera natural o bé perquè hi ha hagut remocions de terra.

3  

Imatges

Excavació arqueològica Hort de la Font.

Excavació arqueològica Hort de la Font. 892800

Botes recuperades juntament amb les restes òssies d'un soldat exhumat.

Botes recuperades juntament amb les restes òssies d'un soldat exhumat. 3384575

Acte de retorn de restes recuperades en fosses comunes.

Acte de retorn de restes recuperades en fosses comunes. 247062

Memòria Democràtica
El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia