- La Delegació del Govern davant la UE va organitzar l'acte 'Sustainable and Fair Food Systems: Reducing the Climate Footprint' per presentar bones pràctiques de cara a la regulació europea dels sistemes alimentaris sostenibles
La directora general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Elisenda Guillaumes, ha presentat a Brussel·les el model català de Producció Agrària Sostenible (PAS), un sistema per avaluar i certificar la sostenibilitat dels sistemes productius de diferents explotacions agrícoles de Catalunya, tenint en compte la vessant econòmica, ambiental i social.
Guillaumes ha explicat l’execució de la PAS el passat dijous 8 de juny a l’acte ‘Sustainable Food Systems: Reducing Climate Footprint’, organitzat a l’Espai Catalunya Europa de la Delegació del Govern davant la UE i certificat per la Comissió Europea com Parter Event de la EU Green Week.
Concretament, la directora general ha compartit els resultats obtinguts després que s’hagin testat de forma positiva 39 explotacions, assenyalant que més del 40% de les 43 pràctiques de sostenibilitat ambiental que proposa la PAS ja s’estan implementant amb èxit per part dels productors catalans. “L’objectiu és assolir un sistema agroalimentari sostenible, perquè serà una de les nostres millors eines per combatre els efectes de l’emergència climàtica i avançar cap a la sobirania alimentària”, ha afegit Guillaumes.
Justament sobre les implicacions de la PAS, Joan Bonany, investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de Catalunya, ha destacat a l’acte que s’ha desenvolupat com un “sistema que ens permetrà avaluar i reconèixer les explotacions agràries d’acord amb el seu nivell de sostenibilitat, tenint en compte els aspectes econòmics, socials i ambientals”. En aquest sentit, Bonany ha traslladat que la PAS no està pensada com un mecanisme de control sobre els professionals, sinó com “una eina de millora, per guiar els pagesos cap a un nivell més alt de sostenibilitat”.
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) també ha participat en l’esdeveniment a través de Diana Molina, qui va valorar positivament la PAS com a eina “que permet una avaluació de la sostenibilitat de les cooperatives agràries i de les explotacions”. Així mateix, Molina ha subratllat el treball que la FCAC ha vingut fent des de 2019 per acompanyar les cooperatives cap als estàndards de sostenibilitat.
El delegat del Govern davant la UE, Ignasi Centelles, ha sigut l’encarregat d’obrir l’acte, i va afirmar que “la transformació dels models de producció alimentària és essencial. Hem d’evolucionar cap a un model que respongui als reptes del futur”. En aquest sentit, Centelles ha destacat el paper de la PAS com a eina clau per poder avaluar les explotacions agràries i dotar la pagesia dels mitjans necessaris per adquirir els majors llindars de sostenibilitat.
Necessitat d’una col·laboració multinivell
L’esdeveniment també ha comptat amb la participació de Rada Chehlarova, cap de l’equip de l'estratègia “Farm to Fork” de la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea. “L’objectiu central de l’estratègia és transformar el sistema alimentari europeu per fer-lo més sostenible, tenint en compte les dimensions econòmiques, ambientals i socials”, ha explicat Chehlarova, abans d’assenyalar la necessitat de “comptar a tots els actors involucrats en els sistemes alimentaris”, fent referència a l’impuls de la coherència entre les polítiques regionals i comunitàries.
A més, també han assistit altres administracions europees. Concretament, Carlo Malavolta, de la Direcció General d’Agricultura de la Regió Emilia-Romagna; i Julie Vanderstraeten, del Departament d’Agricultura i Pesca de Flandes, han presentat els seus models de producció com a bones pràctiques.
Malavolta, per la seva banda, ha explicat les directrius del model de Producció Integrada a Emilia-Romagna, escollida com “la millor solució davant condicions de cultiu intensiu”, uns paràmetres que tenen a veure amb la rotació dels cultius, l’ús de fertilitzants o l’optimització dels sistemes de regadiu. Els resultats es veuen en el fet que “actualment, el 20% de l’àrea de cultiu està dedicada a l’agricultura orgànica, amb una reducció del 20% al 35% en l’ús de pesticides i fertilitzants, així com una davallada de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del 15% al 30%”, ha assegurat.
En el cas de Flandes, Julie Vanderstraeten ha presentat l’estratègia Go4Food, basada en quatre pilars estratègics. Concretament, el model flamenc es basa en l’alimentació saludable i sostenible, els sistemes alimentaris dintre dels límits ecològics, una economia alimentària recolliment i la connexió entre la pagesia i la ciutadania. A més, ha reafirmat la necessitat de col·laboració multinivell: “durant el procés de disseny, vam obtenir feedback a través de diferents canals”, assenyalant la cooperació transfronterera com un factor clau per poder connectar amb altres administracions.
