- Adverteix que, “si l’Estat no corregeix aviat les ineficiències de la primera fase, correm el risc que es desaprofiti gran part del potencial transformador dels fons i no podem deixar que això passi”
- L’impacte dels NGEU a Catalunya és de 5.652 milions d’euros, 3.184 milions dels quals ja s’han adjudicat a més de 34.000 beneficiaris
La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha assegurat avui que “malgrat les limitacions, la Generalitat està fent una bona gestió dels fons Next Generation EU i ja ha mobilitzat el 70% dels recursos rebuts fins al maig”. Concretament, la Generalitat ha posat 1.984,6 milions d’euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), a disposició de la ciutadania en forma de convocatòries de subvencions, licitacions o transferències directes a altres entitats del sector públic. Un 70% dels 2.845,7 milions d’euros que havien arribat a les arques catalanes fins al 12 de maig.
Des que la Comissió Europea va aprovar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) elaborat pel govern espanyol, l’Estat ha assignat a la Generalitat, a través de les conferències sectorials, un total de 3.420,4 milions de fons Next Generation EU.
Mas Guix ha posat de relleu que “tot i les ineficiències de base en el mecanisme de distribució dels fons que ha dissenyat l’Estat”, com pot ser el sistema de governança massa centralitzat, que no té en compte les potencialitats específiques de cada comunitat, o l’atomització de convocatòries, que no s’ajusten a les necessitats dels territoris, “s’està complint l’objectiu de l’equilibri territorial en la captació dels fons i estem aconseguint activar projectes estratègics pel país en diversitat de sectors i territoris”.
Amb tot, i en referència a l’addenda del Pla de Recuperació que preveu que arribin a Espanya 94.300 milions d’euros addicionals, ha volgut advertir que “si l’Estat no corregeix aviat les ineficiències de la primera fase, correm el risc que es desaprofiti gran part del potencial transformador dels fons i no podem deixar que això passi”. En aquest sentit, ha criticat “la ineficàcia de l’Estat” en la gestió dels PERTES, “un instrument potentíssim però que s’està executant de forma lenta, poc transparent i amb percentatges d’assignació molt baixos, fruit d’un molt mal disseny”, ha lamentat.
Finalment, ha explicat que encara queden recursos per arribar i ha posat l’administració al servei de la ciutadania. “La Generalitat seguirà al costat de les empreses, els ens locals i totes les entitats del país per maximitzar l’impacte dels fons a Catalunya”, ha conclòs. Ho ha dit en una roda de premsa per presentar la situació dels fons Next Generation EU a Catalunya, acompanyada del secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, i del director general de Fons Europeus i Ajuts d’Estat, Aleix Cubells.
Miquel Puig: “Fem una valoració ambivalent de l’execució de la primera fase dels NGEU”
Per la seva banda, el secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, ha qualificat “d’ambivalent” la valoració que fa el Govern de la Generalitat de l’execució per part del Govern espanyol de la primera fase de desplegament dels fons NGEU “com a element transformador” de l’economia. Puig ha assegurat que la Generalitat “està satisfeta”, per exemple, amb l’arribada de recursos d’alguns PERTE en àmbits com el de la mobilitat sostenible; el de la salut; el de la digitalització i l’eficiència energètica de la indústria; el disseny de xips o l’economia de les cures.
No obstant això, ha lamentat que l’Estat no hagi inclòs com a prioritaris altres projectes “que no es podran beneficiar dels recursos procedents d’aquests fons” en camps com el de la proteïna alternativa; el prototipatge o preproducció de xips; la indústria quàntica; les teràpies emergents o de la medicina especialitzada; i el de les neurotecnologies. “Malgrat tot, som optimistes i confiem que tots aquests projectestiraran endavant amb o sense els NGEU. Seria una llàstima que, per problemes de disseny, els recursos no es destinessin a potenciar aquestes tecnologies emergents” ha reblat.
Aleix Cubells: “Si tinguéssim més marge de maniobra, ho podríem fer millor”
El director general de Fons Europeus i Ajuts d’Estat, Aleix Cubells, ha celebrat “el volum i el ritme de mobilització dels recursos” que estan duent a terme els departaments de la Generalitat, a la vegada que ha expressat la seva preocupació per les dificultats del sistema “que fan que no puguem treballar de forma més planificada”. “Si tinguéssim més marge de maniobra, ho podríem fer millor”, ha afegit. Cubells ha explicat que la complexitat de la gestió passa perquè es tracta d’un Pla de nova creació en què el càlcul dels recursos necessaris per fer els projectes es va fer l’any 2020 i sense participació de les autonomies. Al seu entendre “aquests càlculs s’haurien de reajustar”. No fer-ho “suposa un risc per al futur”, ha afirmat.
Una altra dificultat afegida són els canvis normatius que fa l’Estat “a meitat del partit”. Per exemple, segons els càlculs de la direcció general, l’ordre ministerial 55/2023 que va incorporar un nou procediment de control ex-ante al conflicte d’interès, suposen “la paralització de 800 milions d’euros en projectes que està gestionant la Generalitat”. Finalment, un “model de cogovernança excessivament centralitzat, que no deixa marge de maniobra a les comunitats autònomes per dirigir els recursos allà on són més necessaris” i l’endarreriment en el desplegament del sistema d’informació de l’Estat, que no permet la integració de les seves dades al de la Generalitat, són dos entrebancs més a la gestió d’aquests recursos.
S’accelera el ritme de mobilització dels fons
A més, el ritme de mobilització dels fons per part de la Generalitat s’ha accelerat i els darrers 6 mesos (entre desembre de 2022 i maig de 2023) s’ha posat a disposició de la ciutadania més del doble de recursos (870 milions) que els últims sis mesos de 2022 (337 milions entre juliol i desembre).
Segons l’última informació publicada pel Govern central, el passat 24 de maig del 2023, l’Estat ha assignat a les autonomies 23.458 milions d’euros. Les comunitats, inclosa Catalunya, han resolt convocatòries de subvencions i licitacions per valor de 4.600 milions d’euros, un 19,6% del total assignat, mentre que la Generalitat ja ha compromès un 27,9% de l’import assignat. Això vol dir que Catalunya ha estat capaç de comprometre els fons amb més eficàcia, fins a situar-se un 42% per sobre de la mitjana estatal.
D’altra banda, Catalunya lidera el rànquing d’import mobilitzat a través de convocatòries d’ajut. Així s’observa si s’analitza la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS), amb les dades actualitzades al mes d’abril, a partir d’una extracció massiva feta per ESADE.
Amb aquesta informació es constata que els departaments de l’administració catalana són responsables del 29% dels diners mobilitzats entre totes les comunitats autònomes. Una xifra que està molt sobre de la del País Valencià, la comunitat que ocupa la segona posició, amb un 16,3% de recursos mobilitzats, i de Madrid, que és la tercera amb un 8,3%.
Els fons Next Generation EU arriben a Catalunya per quatre vies diferents:
- En primer lloc, les convocatòries que publica directament l’Estat en règim de concurrència competitiva, a les quals es pot presentar qualsevol entitat que compleixi els requisits establerts a les bases corresponents. En aquest cas, els projectes catalans han captat 1.338,2 milions d’euros fins al 12 de maig, el 19,3% del total resolt per l’Estat.
- Una segona via és l’assignació que l’Estat fa a la Generalitat, a través de les conferències sectorials: aquesta assoleix els 3.420 milions d’euros.
- Un tercer mecanisme són les licitacions publicades pels organismes estatals amb lloc d’execució a Catalunya, que pugen 667,7 milions d’euros.
- Finalment, hi ha les concessions directes de l’Estat a entitats catalanes, que sumen 225,3 milions d’euros.
Així, entre l’assignació a la Generalitat, les convocatòries i licitacions que l’Estat ha resolt al territori català i les concessions directes a entitats catalanes, l’impacte dels fons Next Generation a Catalunya ascendeix a 5.651,6 milions d’euros, 3.184,5 milions dels quals ja s’han adjudicat a 34.234 beneficiaris, incloses empreses, corporacions locals, centres de recerca i/o formació, particulars i entitats sense ànim de lucre, del tercer sector i altres. Els recursos s’han distribuït de manera uniforme per tot el territori, impactant el 94% de municipis de Catalunya.
L’addenda pendent
El 6 de juny, l’Estat va aprovar l’Addenda d’ampliació del PRTR, que en els propers dies enviarà a la Comissió Europea per a la seva aprovació. Es tracta d’un paquet de 94.300 milions d’euros addicionals que complementen els 69.500 milions d’euros inicials, dels quals la Generalitat estima que encara hi hauria uns 17.000 milions d’euros pendents de mobilitzar entre l’administració central i les administracions autonòmiques. Concretament, seran 7.700 milions per a transferències addicionals que s’utilitzaran com a reforç dels PERTE; 2.600 milions en transferències REPowerEU, que pretenen impulsar la diversificació de fonts d’energia, el desplegament de renovables i l’estalvi energètic; i 84.000 milions en préstecs, una part dels quals (18.000 milions) es destinaran als PERTE i l'altra (66.000 milions) es canalitzaran a través de fons existents i de nova creació.
2
Imatges
2
Fitxers adjunts
