IDESCAT

Imatge decorativa

Estadística de característiques essencials de la població i els habitatges. Llengües. 2021

El 86,8% de la població entén bé el català i el 9,2% l'entén amb dificultat

query_builder   6 juliol 2023 12:13

event_note Nota de premsa

Estadística de característiques essencials de la població i els habitatges. Llengües. 2021

El 86,8% de la població entén bé el català i el 9,2% l'entén amb dificultat

  1. La població de la demarcació de Lleida és la que té més coneixement del català
  2. El 45% de la població de 20 a 29 anys sap parlar l’anglès
  3. El 29,2% de la població té el català com a llengua inicial i l’11,8% compartida amb el castellà
  4. La feina i l’escola són els àmbits on més gent usa el català, el 79%, com a mínim a vegades

El 95,9% de la població de Catalunya de 2 anys o més entén el català, més concretament el 86,8% de la població l’entén bé i el 9,2% amb dificultat, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Pel que fa a la resta de competències, el 89,6% el sap parlar (el 75% el sap parlar bé i el 14,5% amb dificultat); el 90,6% el sap llegir (el 78,4% bé i amb dificultat el 12,2%), i el 82,2% el sap escriure (64,5% el sap escriure bé i un 17,7% amb dificultat).

El major assoliment de les diferents competències en català es dona a la demarcació de Lleida, on el 97,2% de la població l’entén, el 93% el sap parlar, el 92,2% el sap llegir i el 86,3% el sap escriure. D’altra banda, entre els 23 municipis més grans de 50.000 habitants, els que registren valors més alts en totes les competències són Vilanova i la Geltrú, Girona, Manresa i Sant Cugat del Vallès.

Gràfic 1. Població de 2 anys o més segons el grau de coneixement del català. Catalunya. (%){"name":"2023/07/06/11/32/ebeea490-b6ce-4021-b6b9-64b982588780.jpg","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":166976}

L'Estadística de característiques essencials de la població i els habitatges (CEPH) s’elabora a partir de l’enquesta per mostreig que porta a terme l’Institut Nacional d’Estadística (INE), amb l’objectiu de complementar els resultats del Cens de població i habitatges 2021.

Els resultats del 2021 permeten distingir entre el grau de coneixement (bé o amb dificultat), que és una informació que no es recollia en els censos anteriors. Si es considera el percentatge de població l’any 2021 que, bé o amb dificultat, entén, sap parlar, llegir i escriure el català, totes les competències han augmentat la darrera dècada. Tanmateix, si només es té en compte la població que assoleix “bé” les competències en català, augmenta la població que el sap parlar bé i escriure bé (1,8 punts i 8,8 punts, respectivament), la que sap llegir-lo bé es manté en valors molt semblants al 2011, mentre que la que l’entén bé ha disminuït 8,3 punts.

Gràfic 2{"name":"2023/07/06/11/49/8d96eab3-e022-4f8f-91ca-74cd4842b213.jpg","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":177499}

L’anàlisi dels resultats mostra diferències rellevants en les competències lingüístiques de la població segons l’edat, la nacionalitat o el lloc de naixement.

Hi ha diferències en el coneixement del català de la població segons l’edat, de les quals les menys significatives corresponen a la categoria d’entendre el català, que assoleix més del 90% de la població en tots els grups d’edat. Per a la resta de competències, el màxim nivell de coneixement correspon als infants i joves de 10 a 19 anys, amb el 99% que saben parlar, llegir i escriure en català. A l’altre extrem, el grup que té els nivells més baixos de competència en català és el de majors de 70 anys, amb menys del 90% de persones que el saben parlar i llegir i menys del 70% de persones que el saben escriure. També presenten menors percentatges de coneixement de català el grup de població de 35 a 39 anys, amb una forta proporció de població estrangera.

Gràfic 3{"name":"2023/07/06/11/51/a225665e-8f89-4988-aee1-a2a4dcc437b5.jpg","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":327973}

Els percentatges de població estrangera amb competències en llengua catalana són més baixos que els de la població amb nacionalitat espanyola. Entén el català el 98,3% de la població amb nacionalitat espanyola i el 82,3% de la població estrangera. El sap parlar el 93,3% de la població amb nacionalitat espanyola i el 67,5% de la població estrangera. El sap llegir el 93,6% de la població amb nacionalitat espanyola i el 72,9% de la població estrangera. Finalment, la diferència principal és en la competència de saber escriure, amb el 86,5% de la població amb nacionalitat espanyola i el 57,0% de la població estrangera.

Aquestes diferències són més pronunciades si es considera el grau de competència i es té en compte només els que assoleixen “bé” les habilitats lingüístiques. Entre la població estrangera, entén bé el català el 51,4%, el sap parlar bé el 31,5%, el sap llegir bé el 42,1% i el sap escriure bé el 27,6%. Els percentatges corresponents a la població amb nacionalitat espanyola són: el 92,8% entén bé el català, el 82,4% el sap parlar bé, el 84,6% el sap llegir bé i el 70,8% el sap escriure bé.

S’observen percentatges més baixos de competències en català dels residents nascuts a la resta d’Espanya, que majoritàriament es correspon a una població major de 60 anys. Les diferències es troben principalment en saber parlar (74,0%), que és 15,6 punts percentuals més baix que el del conjunt de la població, i en saber escriure, que és d’un 57,3%, cosa que representa 24,9 punts menys que la mitjana.

La llengua inicial de la població, és a dir, la primera que van aprendre a parlar les persones a casa seva, té una forta correlació amb la competència de saber parlar bé el català. Els percentatges més elevats en aquesta competència corresponen a les persones que tenen com a llengua inicial el català (98,7%), o el català i el castellà (95,7%). A més distància, saben parlar bé el català el 65,2% de les persones que tenen el castellà com a llengua inicial i el 34,8% de les que tenen llengües inicials diferents del català o del castellà.

Finalment, els resultats territorials mostren els contrastos en el coneixement del català de la població resident a municipis més grans de 50.000 habitants, especialment en la competència d’escriure, on hi ha el rang de variació més ampli, de 18,8 punts percentuals. Els valors més baixos es registren a Santa Coloma de Gramenet en totes les competències lingüístiques (el 91,3% l’entén, el 79,3% el sap parlar, el 81,5% el sap llegir i el 69,2% el sap escriure). D’altra banda, els valors més elevats són a Sant Cugat del Vallès, que és el municipi amb major proporció de població que entén el català i que el sap llegir (98,3% i 93,5%, respectivament), Vilanova i la Geltrú, que és on hi ha més població que el sap parlar (92,7%), i Girona, amb el percentatge més elevat dels que saben escriure en català (88,0%).

Coneixement del castellà

El coneixement del castellà de la població resident assoleix el 99% en 2 de les 4 competències (entendre i saber parlar), mentre que el 96% de la població el sap llegir i escriure, considerant els nivells “bé” o “amb dificultat”.

En considerar únicament la població que diu que ha assolit “bé” les competències, aquests percentatges disminueixen lleugerament i se situen en el 97,0% per als que l’entenen bé, el 95,3% per als que el parlen bé, el 92,3% els que el llegeixen bé i el 89,3% els que l’escriuen bé. En la població estrangera aquests nivells són: el 86,1% l’entén bé, el 82,0% el parla bé, el 78,7% el llegeix bé i el 72,2% l’escriu bé.

Coneixement de llengües estrangeres

Pel que fa a les llengües estrangeres, destaca en primer lloc l’anglès, que el sap parlar (amb dificultat o bé) una mica més de la quarta part de la població resident (25,3%), seguit del francès (8,9%), l’àrab (2,3%), l’italià (2%) i l’alemany (1,8%).

Per edats, la població jove té un nivell elevat de coneixement d’anglès. Saben parlar l’anglès el 44,7% de persones d’entre 20 i 29 anys i el 39,2% de les de 10 a 19 anys.

En el cas del francès, el grup que més el sap parlar és el de 50 a 59 anys (13,3%), mentre que la proporció de persones que el parlen va disminuint amb l’edat. La distribució demogràfica de l’àrab és molt diferent, ja que és principalment un idioma d’aprenentatge d’origen familiar: el coneixement supera el 3% en totes les franges d’edat per sota dels 40 anys, i per als majors de 60 anys se situa només en el 0,6%. Pel que fa a l’italià, la franja d’edat que més el sap parlar és la de 30 a 39 anys, mentre que per a l’alemany, el percentatge més elevat correspon a la franja de de 20 a 29 anys.

Població segons la llengua inicial

El parlants inicials de castellà són els més nombrosos, 3,545 milions, que representen el 47,5% de la població resident de 2 anys o més. La segona llengua inicial és el català, amb 2,178 milions de parlants inicials, el 29,2% de la població. A més, hi ha 879 mil persones que han après a parlar amb totes dues llengües, l’11,8% de la població, i que assoleix el 18,2% entre els menors de 20 anys. Finalment, hi ha 865 mil persones que declaren tenir altres llengües inicials diferents del català o el castellà, l’11,6% de la població.

Gràfic 4{"name":"2023/07/06/11/52/3df838a7-480a-4f23-862e-f29175d53e22.jpg","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":154571}

Pel que fa a llengües oficials d’altres comunitats autònomes, la gallega és la llengua en què van aprendre a parlar 61 mil persones residents a Catalunya, mentre que el basc és la llengua inicial de 8 mil habitants.

Entre les llengües estrangeres destaca l’àrab, amb 246 mil persones que van aprendre a parlar en aquesta llengua, seguida pel francès (122 mil persones), l’anglès (106 mil persones), el romanès (99 mil persones) i el xinès (50 mil persones).

Població segons àmbit i freqüència d’ús de la llengua

Amb la família, un 67,7% de la població declara que utilitza el català: el 33,9% l’utilitza sempre, el 15,6% freqüentment i el 18,2% alguna vegada. El castellà és, però, la llengua més utilitzada amb la família entre els residents a Catalunya, ja que l’utilitza el 81,1% de la població: el 48,9% sempre, el 17,3% freqüentment i el 14,9% alguna vegada.

Amb els amics, el 77,6% de la població declara que parla en català: el 26,2% l’utilitza sempre, el 28,2% freqüentment i un 23,3% a vegades. En el cas del castellà, el percentatge de població que l’utilitza amb els amics com a mínim amb els amics a vegades és del 92,5%, però la proporció dels que l’utilitzen sempre és del 43,0%.

La feina i l’escola són els àmbits on més gent utilitza la llengua catalana com a mínim a vegades. El 79% de la població de 2 anys o més declara parlar català a la feina o a l’escola: el 27,9% l’utilitza sempre, el 32,6% freqüentment i el 18,6% alguna vegada. Per edats, hi ha fortes diferències d’ús del català: en la població menor de 20 anys, que correspon en gran part a escolars i estudiants, destaca un ús molt majoritari (95%) del català, mentre que en les edats intermèdies, de 20 a 59 anys, l’ús del català és del 81%. Aquestes diferències es fan més paleses entre els que sempre utilitzen el català en l’àmbit escolar o laboral, on la proporció dels menors de 20 anys és del 44%, mentre que en el conjunt de població major de 20 anys és del 24,1%.

Gràfic 5{"name":"2023/07/06/11/53/1a69fe9f-e664-46f1-87e6-cb40c02a564a.jpg","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":225253}

Entre els municipis més grans de 50.000 habitants, destaquen Sant Cugat del Vallès, Girona, Manresa i Lleida, on l’ús del català a l’escola o la feina és molt més elevat que a la mitjana de Catalunya i, en sentit contrari, les ciutats de Santa Coloma de Gramenet, Viladecans, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Castelldefels, Prat de Llobregat, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Rubí i Mollet del Vallès. Les diferències més elevades entre les persones que sempre utilitzen el català a l’escola o a la feina va del 39,6% a Girona fins al 12,5% a Santa Coloma de Gramenet; en canvi, els que no l’utilitzen mai són el 16,9% a Sant Cugat del Vallès i el 39,3% a Santa Coloma de Gramenet.

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 412633

Taules

Taules
XLSX | 59279

Xarxes socials de Govern
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia