El Departament de Territori ha resolt la cinquantena d’al·legacions que ha rebut a la declaració, el 22 de juny passat, de 140 municipis del país com a zones de mercat residencial tensionat amb l’objectiu de poder-hi limitar el preu del lloguer. En el període d’al·legacions i d’audiència pública als 140 municipis i una quarantena d’entitats del sector, el Govern ha estimat les esmenes que demanaven rebaixar de “més de 10” a “5 o més” el nombre d’immobles de propietat que marquen, per llei, qui és un gran tenidor.

{"name":"2023/08/16/13/07/6c1f9346-451b-4d58-bf18-2d89cf78cb88.JPG","author":"Departament de Territori ","type":"0","location":"0","weight":2142870}

La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha explicat aquest dimecres que la memòria definitiva ha estat signada i s’enviarà en els propers dies al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per a què pugui ser aprovada i, per tant, pugui entrar en vigor en la menor brevetat la limitació del preu del lloguer en aquests 140 municipis, on resideixen 6,2 milions de persones, un 80,6% de la població del país, La consellera, en aquest sentit, ha explicat que l’objectiu és “poder contenir les rendes del lloguer i garantir un accés fonamental com és l’accés a l’habitatge, que és la porta d’entrada a tots els altres drets". Capella ha recordat que el Govern “ja vam començar a treballar per aplicar la Llei estatal quan va entrar en vigor”, aquest passat mes de maig. “Catalunya ha posat l’accelerador per garantir el dret a l’habitatge perquè estem en una situació d’emergència i als governs ens pertoca respondre a les necessitats de la ciutadania i, en aquest sentit, el Govern de Catalunya fa totes les accions necessàries per garantir el dret a l’habitatge”, ha insistit.

El mateix dia en què es va publicar la memòria i, per tant, es va obrir el període d’exposició pública, el 22 de juny passat, el Departament ja va fer públic que treballava en la possibilitat, prevista a la Llei estatal pel dret a l’habitatge (12/2023) que va entrar en vigor el 26 de maig, de canviar la definició de gran tenidor i reduir-la dels més de 10 habitatges a cinc o més. En el procés d’al·legacions –en què n’hi ha hagut demanant la reducció però també sol·licitant que no es reduís i es mantingués el número en més de 10-, la secretaria d’Habitatge ha analitzat diverses dades sobre la concentració i l’estructura de la propietat a Catalunya i ha arribat a la conclusió que reduir la consideració de gran tenidor al posseïdor de cinc o més immobles augmentaria de forma notable el nombre d’habitatges de lloguer subjectes al conjunt de mesures que preveu la Llei 12/2023. Només com exemple, l’estudi“Estructura i concentració de la propietat del parc de lloguer a Catalunya. 2020”, de l’observatori Metropolità de l’Habitatge, va detectar que un 7,7% de tots els habitatges de lloguer són de propietaris que en tenen entre 6 i 10.

Una altra de les al·legacions estimada és la que demanava que els promotors socials no siguin considerats grans tenidors. En aquest cas, i ja que la Llei 24/2015 de 29 de juliol de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica ja va excloure de la definició de gran tenidor als promotors socials, el departament ha estimat aquesta al·legació. En aquest cas, però, en queden fora els promotors privats d'habitatges que tinguin per objecte social la promoció d’immobles amb protecció oficial destinats a la venda i no al lloguer.

Amb aquests dos canvis, la memòria definitiva considera gran tenidor la persona física o jurídica propietària de cinc o més immobles urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats d’ús residencial, excloent garatges i trasters amb excepció dels promotors socials.

Pel que fa la resta d’al·legacions, han estat desestimades les que sol·licitaven una compensació econòmica pels propietaris, les que posaven en dubte les competència de la Generalitat per regular el preu del lloguer o les dades que s’han usat per a redactar la memòria i els informes de cadascun dels municipis o les que demanaven que es pogués declarar àrea tensa una unitat menor al municipi. La documentació es pot consultar en aquest enllaç.

Mapa dels municipis que es declaren àrees tenses:

{"name":"2023/08/16/12/43/047d5787-d88f-4354-8470-83c0125907fe.png","author":"Departament de Territori ","type":"0","location":"0","weight":203400}

Aplicació de l’índex de preus del lloguer català

En els 140 municipis que han estat inclosos en la nova memòria és on el Govern aplicarà les mesures de contenció de les rendes que recull la llei estatal, que té molts punts en comú amb la llei pionera que Catalunya va impulsar l’any 2020 en matèria de contenció de lloguers (Llei 11/2020) i que el Tribunal Constitucional va tombar. Així, el lloguer dels nous contractes tampoc podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell contracte. I, a més, quan es tracti d’un gran tenidor, el lloguer no podrà ser superior a l’Índex de referència del preu de lloguer. Catalunya ja disposa d’un índex propi, que està actualitzat, plenament vigent i que es va fer servir per implementar la regulació dels lloguers que ja preveia la llei catalana. La secretaria d’Habitatge i el MITMA han creat un grup de treball per analitzar com s’ha d’implementar aquest índex.

Llistat de municipis que es declaren àrees tenses:

{"name":"2023/08/16/12/47/64e479e1-34e0-470e-a3f4-acab6676a40b.png","author":"Departament de Territori ","type":"0","location":"0","weight":67619}