El Departament de Territori ha publicat al DOGC i enviat al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) la declaració de 140 municipis del país com a zones de mercat residencial tensionat amb l’objectiu de poder-hi limitar el preu del lloguer al més aviat possible, tal i com va anunciar la setmana passada la consellera de Territori, Ester Capella i Farré. La Llei estatal pel dret a l’habitatge (12/2023) preveu que, un cop comunicat, el Ministeri ha de publicar una resolució que reculli la relació de les àrees de mercat residencial tensionat declarades pel Govern, i que tenen una vigència de tres anys.

En la comunicació al ministeri, el Govern insisteix que “aprovi al més aviat possible la resolució amb l’objectiu de poder aplicar las mesures que conté la llei”. Concretament, en les àrees declarades tenses, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell contracte. I, a més, quan es tracti d’un gran tenidor, el lloguer no podrà ser superior a l’Índex de referència del preu de lloguer. Catalunya ja disposa d’un índex propi, que està actualitzat, plenament vigent i que es va fer servir per implementar la regulació dels lloguers que ja preveia la llei catalana. La secretaria d’Habitatge i el MITMA han creat un grup de treball per analitzar com s’ha d’implementar aquest índex.

D’aquesta manera, el Departament de Territori culmina el procés que va iniciar el 22 de juny passat, ara fa dos només mesos, amb l’inici de la tramitació de les àrees tenses i que ha consistit, tal i com marca la Llei, en la publicació de la memòria justificativa amb la relació de municipis tensos, el corresponent període d’informació pública, la resolució de les al·legacions, la declaració definitiva de les àrees tenses, la publicació al DOGC i la comunicació a Madrid. Per tant, ara depèn del Govern estatal quan podran entrar en vigor les limitacions dels lloguers en aquestes zones.

En el període d’al·legacions i d’audiència pública als 140 municipis i una quarantena d’entitats del sector, el Govern va estimar les esmenes que demanaven rebaixar de “més de 10” a “5 o més” el nombre d’immobles de propietat que marquen, per llei, qui és un gran tenidor amb l’objectiu d’augmentar de forma notable el nombre d’habitatges de lloguer subjectes al conjunt de mesures que preveu la Llei 12/2023. I també va estimar les que demanaven que els promotors socials no fossin considerats grans tenidors. En aquest cas, però, en queden fora els promotors privats d'habitatges que tinguin per objecte social la promoció d’immobles amb protecció oficial destinats a la venda i no al lloguer.

La mateixa consellera Capella va explicar la setmana passada l'objectiu del Govern amb aquestes actuacions: “Catalunya ha posat l’accelerador per garantir el dret a l’habitatge perquè estem en una situació d’emergència i als governs ens pertoca respondre a les necessitats de la ciutadania i, en aquest sentit, el Govern de Catalunya fa totes les accions necessàries per garantir el dret a l’habitatge”. En els140 municipis declarats com a àrees tensionades resideixen 6,2 milions de persones, un 80,6% de la població del país.