{"name":"2023/09/07/14/13/870133b2-c359-4342-a522-0d19ffe407f5.JPG","author":"Salut","type":"0","location":"0","weight":"4180487"}

El conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, ha presentat avui les últimes dades del Codi Risc Suïcidi i un balanç del primer any de funcionament de la Taula de Prevenció del Suïcidi. També ha anunciat un conjunt d’actuacions que el Departament posarà en marxa dins del Pla de prevenció del suïcidi a Catalunya 2021-2025 (PLAPRESC).

En aquest sentit, el conseller ha subratllat la importància de “la creació de l'Observatori de la Prevenció del Suïcidi de Catalunya” ja que permetrà disposar de “dades fidedignes que ajudaran a saber i entendre més les causes i poder actuar”. Un Observatori que, ha avançat, també permetrà l’atenció als supervivents d’una mort per suïcidi: “els supervivents pateixen, també estan en risc i s’han de cuidar. La seva atenció emocional és una novetat i necessitat que posarem en marxa a partir del novembre”.

“Cada vegada que tenim la consumació d’un suïcidi és un cert fracàs de tots plegats, del sistema, de la societat, i estem convençuts que hem d’actuar al màxim perquè això no passi. I la prevenció del suïcidi és una de les eines per fer-ho. Hi hem d’insistir, intensificar-ho i tenir una visió multifactorial”, ha reblat el conseller.

Durant la roda de premsa s’han presentat les dades registrades al Codi Risc Suïcidi entre el juny de 2014 i el juny de 2023. En aquests 9 anys s’han notificat a Catalunya més de 39.000 episodis de conducta suïcida. A més, s’observa del 2014 al 2018 una evolució anual progressiva degut al procés d’implementació i, també, que a partir del 2021 hi ha un increment substancial relacionat amb la pandèmia, que afecta especialment a dones joves.

Les dades del Codi Risc Suïcidi també assenyalen que han baixat un 2,9% els intents de suïcidi a Catalunya durant el primer semestre de 2023 respecte el mateix període de l’any passat, especialment en dones (7,8%) i amb una reducció d’un 10% en dones de 12 a 25 anys. Per contra, s’ha produït un augment d’un 9,7% de de la detecció la ideació suïcida. Un fet, que el conseller de Salut ha destacat: “Si podem detectar la ideació, podem intervenir. Hem de fer tot el possible perquè puguem detectar precoçment”. També Diego Palao, coordinador del Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya (PLAPRESC) 2021-2025 i president de la Comissió de Seguiment d’aquest pla, ha qualificat com a “bo” l’augment de la detecció de la ideació suïcida perquè “permet actuar a temps i posar en marxa un protocol de detecció precoç”. I en la mateixa línia s’ha expressat Cecília Borràs, presidenta de Després del Suïcidi - Associació de Supervivents: “hem pogut detectar la ideació i la ideació és parlar. Estem detectant persones que necessiten parlar i això és una bona notícia”.

El programa CRS està facilitant que les persones ateses per conductes suïcides a urgències sanitàries o desprès d’un ingrés psiquiàtric rebin una atenció post- alta en la gran majoria dels casos.

Durant la roda també s’han presentat les taxes de mortalitat per suïcidi. Aquestes han oscil·lat entre 7.9 i 8.7 en els darrers 10 anys fins l’any 2022, posant en valor la necessitat d’implementar el PLAPRESC i l’estratègia multinivell.

Amb les dades provisionals de 2022 publicades per l’Instituto Nacional de Estadística, l’any 2022 s’han notificat 604 defuncions per suïcidi i autolesió Catalunya, el que suposa una taxa estandarditzada de 8,8 persones per cada 100.000 habitants. L’any 2022 es va produir un increment +1% de la taxa estandarditzada per 100.000habitants. En els darrers anys, Catalunya continua presentant una taxa de suïcidi inferior a la de l’estat Espanyol. La diferència, sobretot, per la menor incidència en el grup d’homes.

Més de 12.000 consultes ateses pel telèfon de Prevenció del Suïcidi

El 20 de juny de 2022 el Departament de Salut, va posar en marxa la Taula de Prevenció del Suïcidi a través del telèfon 061, del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Durant la roda de premsa, Núria Casalé, cap del 061 Salut Respon, ha destacat, precisament, la importància d’aquesta Taula: “La seva creació ha implicat una atenció professional d’un problema de salut, una eina per la seva prevenció, ja que el suïcidi és una causa de mort evitable”.

Des de la posada en marxa del servei fins al 27 d’agost d’aquest any s’ha donat resposta a 12.094 consultes sanitàries amb risc de suïcidi.

En 882 consultes (7,29%) s’ha detectat un risc imminent de suïcidi, motiu pel qual s’ha hagut d’activar el recurs de l’ambulància i d’altres cossos d’emergències si ha estat necessari. L’ambulància del SEM s’activa al mateix temps que el professional que atén la trucada fa contenció, és a dir, segueix fent atenció sanitària al telèfon amb la persona afectada.

En 2.052 consultes (17%) s’ha detectat un risc elevat durant l’atenció sanitària i s’ha activat l’ambulància, i d’altres cossos de Seguretat quan ha estat necessari, per tal de traslladar la persona a urgències de l’hospital.

En 9.160 consultes, gràcies a l’atenció sanitària que es realitza desde laTaula en la gestió de les crisi suïcides, no s’ha requerit l’activació de recurs ni de derivació directa, i ha facilitat la continuïtat assistencial amb la vinculació a la xarxa de salut.

Els professionals especialistes de psiquiatria, psicologia i infermeria de la Taula dediquen un temps mitjà d’atenció sanitària de divuit minuts.

En aquest període, 20 de juny de 2022 a 27 d’agost de 2023, s’han atès un total de 11.443 persones, de les quals gairebé el 60% són dones i prop del 40% són homes. Pel que fa a les franges d’edat, les persones entre 41 i 65 anys són les que més han utilitzat el servei, un total de 4.736, seguides per les de 26 a 40 anys. Del total d’usuaris, 908 són menors de 18 anys.

Coincidint el 10 de setembre amb el Dia Internacional del suïcidi, el conseller Balcells ha anunciat avui diferents actuacions que s’impulsaran des del Departament amb l’objectiu de reduir la taxa de temptatives i mort per suïcidi, així com el seu estigma social.

Suport en la recuperació emocional als supervivents

Entre aquestes actuacions, el conseller ha anunciat que, a partir de novembre Salut oferirà suport en la recuperació emocional als supervivents d’una mort per suïcidi, com són la família, els amics i l’entorn. A més, se’ls oferirà informació d’altres recursos comunitaris de suport per part d’associacions de supervivents i de prevenció del suïcidi.

Aquesta actuació ha estat possible gràcies al treball conjunt amb el Departament de Justícia que ha permès l’accés a les dades de mortalitat per suïcidi de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC).

Així mateix, Salut prioritzarà les guies pera l’abordatge de la conducta suïcida i de les autolesions no suïcides en els àmbits universitari, penitenciari i pels menors tutelats. Aquestes guies estan en procés d’elaboració i s’implementaran en els propers mesos, després que ja es publiqués la “Guia per a l’abordatge de la conducta suïcida i de les autolesions no suïcides” en l’àmbit educatiu”.

Una altra activitat destacada són les activitats formatives. Més enllà de les pròpies del Departament de Salut dirigides als professionals sanitaris, actualment s’estan realitzant i organitzant formacions amb els departaments d’Interior, Drets Socials i d’Educació (tant educació secundària com entorn universitari).

Finalment, aquest 2023 s’ha creat l'Observatori de Prevenció del Suïcidi de Catalunya amb l'objectiu de dissenyar un sistema de vigilància epidemiològica del suïcidi, de la conducta suïcida a Catalunya i de l’atenció sanitària als pacients i als supervivents; també d’avaluar i fer el seguiment per a impulsar la implementació del PLAPRESC, detectant aspectes de millora, així com per dissenyar campanyes de conscienciació i prevenció adreçades a la població general o a grups específics.

La roda de premsa ha acabat amb la intervenció de Cecília Borràs, presidenta de Després del Suïcidi - Associació de Supervivents. Borràs ha remarcat que “els supervivents som població vulnerable, una població que necessita una atenció especial” i ha aplaudit que una de les prioritats del PLAPRESC sigui la postvenció. En aquest sentit, ha assenyalat que “estem davant d’un gran repte per fer una postvenció eficaç, que tots els supervivents puguin rebre ajuda”.