{"name":"2023/09/13/12/43/32c68549-1ed9-4bf9-a49a-96cd24a6158d.JPG","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":1588840}

Els consellers d’Economia i Hisenda dels governs català i basc, Natàlia Mas Guix i Pedro Azpiazu, han mantingut aquest matí una trobada institucional per analitzar conjuntament el model de governança dels fons europeus Next Generation. Entre les qüestions tractades, ambdós executius comparteixen l'aposta pels PERTES regionals, com una eina per aprofitar millor els recursos europeus i dotar-los de més agilitat perquè aquests arribin el teixit productiu.

Durant la trobada, s'han identificat punts de millora i s’han establert estratègies conjuntes que reverteixin en què els fons MRR arribin de forma més àgil i amb menys burocràcia al teixit productiu, amb l’objectiu d’impulsar projectes transformadors i de millora competitiva. “El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) dissenyat pel Govern centralno està donant una cobertura adequada als projectes i necessitats del teixit empresarial català, una valoració que també comparteixen els agents socials i econòmics de Catalunya”, ha subratllat Mas Guix.

La consellera ha lamentat que el Govern central no hagi permès a les administracions territorials participar “de manera efectiva” en el disseny de les convocatòries del PRTR. “Aquesta excessiva centralització en la governança dels fons ha provocat greus desajustos entre el disseny de les convocatòries i la realitat empresarial i industrial de Catalunya”, ha explicat.

És per això que, per a la consellera, els PERTES regionals són el vehicle més adequat per garantir que els fons arribin de forma àgil i efectiva al teixit productiu. “El profund coneixement que tenim de l'ecosistema industrial, científic i tecnològic dels nostres territoris ens permet identificar els projectes que realment poden contribuir a la transformació de la nostra economia, garantint així una assignació dels recursos més efectiva, menys burocràtica i amb procediments administratius més flexibles”, ha afegit.

Per la seva banda, el conseller d'Economia i Hisenda del govern basc, Pedro Azpiazu, ha subratllat que “hem de treure partit del potencial de gestió i coneixement del teixit productiu que tenen els governs autonòmics, i estudiar conjuntament l'impacte macroeconòmic dels fons europeus a nivell regional, compartint estudis i anàlisis realitzades, així com models d'impacte”.

Azpiazu i Mas Guix han compartit estratègies sobre el desplegament dels préstecs de l'"Addenda del PRTR", que posarà a disposició dels territoris el Fons de Resiliència Autonòmica per a l'impuls de projectes públics i privats en àmbits estratègics. Una de les propostes comentades és que les entitats que ja han rebut subvencions del MRR no hagin de tornar a fer tota la tramitació burocràtica per accedir als préstecs d’aquest mecanisme, una vegada aprovada l'Addenda a Brussel·les.

Per part del Departament d'Economia i Hisenda del govern basc també han assistit a la reunió el Viceconseller d'Economia i Fons Europeus, Iñaki Barredo; la cap de Gabinet i Coordinació, Yurdana Burgoa; i el director de Política de Cohesió i Fons Europeus, Juan Alberdi. La delegació catalana ha estat integrada pel secretari d'Assumptes Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, i la cap de Gabinet, Laia Pérez.

Després d'aquesta primera reunió, Azpiazu i Mas Guix han mantingut una segona trobada,<A[trobada|encontre]>,, en aquest cas, amb el director general de l'Institut Basc de Finances (IVF), Francisco Javier Arnáez, i la consellera delegada de l'Institut Català de Finances(ICF), Vanessa Servera. Una reunió en la qual s'ha compartit informació sobre els instruments de finançament que l'IVF i l'ICF posen a disposició de les empreses basques i catalanes per acompanyar-ne el creixement i impulsar els seus projectes d'innovació.