En el sisè aniversari des de la posada en marxa de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), el director general de Prestacions Socials del Departament de Drets Socials, Valentí Arroyo i Peña, va explicar dimecres en seu parlamentària els objectius de la modificació de la llei 12/2017, del 20 de juliol, de l’RGC que passen per incorporar mesures que permetin lluitar contra la pobresa infantil. Per això es proposa l’increment de quanties a les famílies amb més membres, la gran majoria amb infants a càrrec. També la no comptabilització dels primers 300 euros de les feines a les quals puguin accedir pel còmput de l’import d’RGC que els tocaria rebre, una mesura que comportaria una millora en la quantia a percebre d’aquesta prestació.

“Abordar la pobresa infantil és una de les millors inversions i més eficaces d’aquesta prestació per contribuir a que les famílies puguin sortir de la trampa de la pobresa i la cronificació. Treure’ls d’aquesta situació millora el rendiment acadèmic dels infants, incrementa les possibilitats d’accés al món laboral i rebaixa també la despesa en l’àmbit de la salut, perquè millora el seu benestar. Tot això permet en un futur tenir una societat més pròspera i cohesionada perquè invertir en els infants és invertir en el futur”, va defensar Arroyo a la Comissió de Drets Socials del Parlament.

Drets Socials també fa una aposta decidida per possibilitar que els beneficiaris de l’RGC puguin comptabilitzar la prestació amb una feina, en considerar que aquesta millora normativa seria un element molt importat per dinamitzar la inserció laboral d’aquest col·lectiu. Així mateix, també s’opta per fer compatibles les diferents prestacions en ajudes per habitatge amb rebre la Renda Garantida de Ciutadania.

Sis anys després, 163.000 persones beneficiàries

La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) ha superat les 163.000 persones beneficiàries quan fa sis anys de la seva posada en marxa, el 15 de setembre de 2017. En concret, a data 31 de juliol de 2023, les persones beneficiàries de l’RGC són 163.739.

Des de l’entrada en vigor de l’RGC l’any 2017 s’ha produït un increment notable de beneficiaris. Així, des de l’any 2019 s’ha constatat un augment del 40% del nombre d’expedients gestionats, passant dels aproximadament 118.000 el 2019 als gairebé 166.000 actuals.

La Generalitat reclama la gestió de l’IMV i aposta per mesures que lluitin contra la pobresa infantil i per comptabilitzar l’RGC amb la feina

En la seva intervenció, Arroyo va tornar a reclamar el traspàs de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) per poder oferir al ciutadà una finestreta única on tramitar les dues prestacions i evitar, així, que les persones més vulnerables hagin de passar per un “infern burocràtic” entre les dues administracions (estatal i Generalitat).

El director general de Prestacions Socials reconeix que cal millorar el temps de resolució de les peticions i que, per això, estan desenvolupant un pla de Transformació Digital que permeti l’automatització dels tràmits i gestions així com poder-los fer telemàticament d’una manera més àgil i eficaç.

Arroyo també va insistir en fer compatibles els ajuts a l’habitatge amb l’RGC perquè “per fer sortir els més vulnerables d’una situació de pobresa severa no n’hi ha prou només amb comptabilitzar els ingressos, sinó també les despeses”, que precisament en habitatge són molt importants.

Coordinació i treball “colze a colze” amb administracions locals i agents i entitats socials

Pel que fa al percentatge de sol·licituds que compleixen els requisits per rebre l’RGC, aquest segueix millorant i arriba fins al 44% al juliol de 2023, en contrast amb el 10% de compliment dels primers anys de posada en marxa d’aquesta prestació. No obstant, encara existeix un nombre elevat de sol·licituds que no compleixen els requisits legalment establerts: un 25% ho fan per disposar d’ingressos superiors als llindars que estableix la llei, un 24% no acrediten insuficiència d’ingressos i, en tercer lloc, un 10% reben altres prestacions públiques o ajuts.

En aquest sentit, la subdirectora general de la Renda Garantida de Ciutadania, Sílvia Subirana, va posar sobre la taula que un dels reptes imminents per fer possible que la prestació arribi a més usuaris és intensificar el treball “colze a colze”, de manera coordinada i intensa amb el SOC, administracions locals i agents i entitats socials perquè són la primera porta on truca la persona que necessita ajuda.

Pel que fa al nombre de sol·licituds, fins al juliol de 2023 se n’han registrat 19.068 entre RGC i complements associats a aquesta prestació. El nombre d’expedients vigents dona actualment cobertura a 103.724 llars.

El pressupost vinculat a aquesta prestació s’ha incrementat en prop d’un 24% i ha passat de 352 milions d’euros el 2019 a 528 milions el 2022. La inversió prevista per al 2023 ascendeix a 546 milions.

Al final de la seva intervenció, Arroyo va demanar als grups parlamentaris que cal plantejar la millora de la norma de l’RGC des del consens de forces polítiques, govern i agents socials. En aquest sentit, va posar en valor el paper fonamental que té en aquesta dinamització la Comissió de Govern d’aquesta prestació on estan representats els principals agents socials de Catalunya així com la importància de l’informe que ha elaborat per millorar la norma, que recull les diferents òptiques i sensibilitats dels organismes que hi formen part, des de sindicats majoritaris, patronals, món municipal, tercer sector, treballadors socials i els diferents departaments i organismes de la Generalitat implicats en la gestió d’aquesta prestació.