query_builder 3 novembre 2023 12:38
event_note Nota de premsa
El Govern ja té en marxa aquest 2023 la construcció de més de 2.100 habitatges de lloguer social que s’incorporaran al parc públic de la Generalitat. Són promocions que construeix directament l’Incasòl en difefents municipis de Catalunya i que suposaran una inversió per part de la Generalitat de 284 milions d’euros. Les edificacions, que es troben en diferents fases de construcció i programació, s’ubiquen en 36 ciutats distribuïdes principalment per l’àmbit metropolità de Barcelona, que és on es concentra la major part de la població i on, per tant, hi ha més problemes d’accés a l’habitatge. Aquests habitatges formen part del programa del Govern per impulsar la incorporació de 10.000 habitatges al parc de lloguer social de Catalunya fins al 2026 a través de diferents vies, una de les quals és, precisament, la construcció pròpia per part de l’Incasòl.
La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha visitat avui una d’aquestes promocions, situada a Santa Coloma de Gramenet on ha destacat “la prioritat del Govern per situar al centre de les polítiques públiques la garantia del dret a l’habitatge, que és la porta d’entrada a tots els altres drets”. Capella ha explicat que el Departament de Territori “ha tornat a assumir el repte de construir habitatge de lloguer social permanent i aquesta obra que visitem avui és un exemple del que estem desenvolupant: habitatges de preu assequible i ambientalment eficients”. “Això ens ha d’ajudar a treure l’habitatge de la lògica del mercat”, ha recalcat. “Fa 8 mesos vam presentar el programa d’impuls de 10.000 habitatges de lloguer social i avui podem dir que ja hem impulsat els 2.155 habitatges de construcció directa de l’Incasòl a què ens vam comprometre, acomplint d’aquesta manera el compromís adquirit”, ha afegit.
D’aquests 2.155 habitatges que l’Incasòl impulsa aquest 2023, n’hi ha 351 que estan en obres; 964 que estan redacció del projecte; 512 que estan en programació, la fase prèvia a la redacció del projecte, i 328 es desenvoluparan a partir de 2024 gràcies als convenis aprovats aquest 2023. (Detall de les promocions en document annex adjunt).
Les promocions es construeixen en sòl propi de l’Incasòl o a través dels diferents acords que es van signant amb els ajuntaments que ho sol·liciten. En aquest cas, la fórmula consisteix en la firma d’un conveni pel qual el municipi que disposa de sòl per a la construcció d’habitatges amb protecció oficial cedeix gratuïtament aquests terrenys amb dret de superfície a l’Incasòl per a un període de 75 anys. L’Incasòl construeix i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya gestiona els pisos i defineix, juntament amb cada municipi, els criteris d’adjudicació dels habitatges.
Els 2.155 habitatges es troben a les següents poblacions: Barcelona, Badalona, Badia del Vallès, Begues, Blanes, Castellar del Vallès, Figueres, Granollers, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Igualada, Lliçà d’Amunt, Lloret de Mar, El Masnou, Mataró, Mollet, Montmeló, Olesa de Montserrat, Palau-solità i Plegamans, Pineda, Polinyà, Reus, Ripollet, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Pere de Ribes, Sant Sadurní d'Anoia, Sant Vicenç de Castellet, Teià, Terrassa, Valls, Viladecans i Vilafranca.
Nova promoció a Santa Coloma de Gramenet
La promoció que la consellera Capella ha visitat avui, situada a la plaça Alfons Comín de Santa Coloma de Gramenet, s’aixeca en un solar de l’Incasòl sorgit arran del pla de renovació urbana del barri del Fondo, desenvolupat amb ajuts provinents de la Llei de barris de la Generalitat.
L’edifici, de 38 habitatges de lloguer assequible i que està previst que finalitzi el primer trimestre de 2024, consta de planta baixa i 5 plantes pis a la façana de la plaça i 3 plantes pis a la del carrer posterior. Els habitatges, amb un mínim de 60 m² útils, tenen 2 dormitoris dobles, cuina semi-tancada, bany complet i zona de rentat independent. L’aparcament està situat a les plantes baixa i soterrani. La planta es resol al voltant d’un pati que esdevé centre de la comunitat.
La promoció ha estat dissenyada per l’equip d’arquitectes Pere Joan Ravetllat, Albert Cleries i Joan Valls i l’està executant l’empresa Cosplaan Obras y Servicios Laantit SLUper un import de 5,39 milions.
Edifici pilot de comunitat energètica
Aquest edifici és una de les quatre proves pilot del projecte europeu Syn.ikia, en particular la del model mediterrani, que té com a objectiu construir un edifici de balanç energètic positiu (Plus Energy Building) i crear Barris Sotenibles de Balanç Energètic Positiu (Sustainable Plus Energy Neigbourhoods). Amb aquest projecte es busca crear comunitats energètiques mitjançant l’excedent d’energia que produirà l’edifici d’habitatges i que es podrà compartir amb edificis propers. En aquest cas es vol constituir una comunitat d’autoconsum amb el CAP Fondo per tal d’assolir el màxim d’eficiència energètica, sostenibilitat i usabilitat.
L’edifici té un alt nivell de reducció de la demanda energètica i de les emissions de CO2 amb solucions com el control solar amb persianes orientables, la ventilació natural creuada, l’increment dels aïllaments exigits per la normativa d’edificació i l’ús de colors clars en les façanes.
Igualment s’ha decidit fer una instal·lació centralitzada en xarxa comunitària d’aerotèrmia, que és el sistema més eficient per reduir al màxim la demanda de calor i fred de l’edifici, i una instal·lació d’energia fotovoltaica, element fonamental per a l’objectiu dels edificis d’energia positiva. La centralització de la xarxa d’aigua calenta sanitària i de calefacció farà necessària la gestió energètica integrada de l’edifici, que comportarà la facturació individualitzada dels consums tèrmics als diferents llogaters.Per poder aconseguir la màxima eficiència, l’edifici disposa d’un sistema de gestió centralitzat amb informació de les diferents lectures de consums i generació. Es preveu que durant uns mesos, 10 dels 38 habitatges estaran monitoritzats amb sensors que controlaran els nivells d’humitat, CO2 i temperatura per poder, així, conèixer amb detall els balanços i poder actuar en els ajustaments necessaris.
L’edifici també està preparat perquè, en un futur, quan la xarxa municipal de calor abastida a partir de les aigües termals estigui en règim d’ús, s’hi pugui connectar sense sobre-costos tècnics i econòmics.
3
1
