- A Catalunya, una zona de sismicitat moderada, es registren anualment una mitjana de 1.000 terratrèmols, la gran part dels quals no arriben ni a ser percebuts per la població
- Els terratrèmols es poden produir en qualsevol indret de Catalunya, però són més freqüents al Pirineu, a la Selva i a la zona costanera, molt rarament amb danys generalitzats
- L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya és el responsable d’enregistrar els terratrèmols, generar comunicats d’alerta sísmica i avaluar el risc sísmic a escala municipal, el que permet l’activació del Pla especial d’Emergències SISMICAT per part de Protecció Civil en cas necessari
- El Pla SISMICAT concreta l'estructura organitzativa i els procediments d'actuació, l'articulació amb les administracions locals i els procediments d'informació a la població
El Govern ha commemorat avui, en un acte a Vielha, el centenari del terratrèmol de la Val d’Aran del 19 de novembre de 1923, el més intens ocorregut al Pirineu català durant el segle XX. Va assolir una magnitud d’entre 5.2 i 5.6, i una intensitat de grau VIII. Afortunadament, no va produir cap víctima mortal ni ferits, només bestiar mort en esfondrar-se un estable; col·lapses parcials al campanar de l’església de Sant Joan d’Arres i a l’antiga capella dera Mair de Diu de l’Artiga de Lin, així com esquerdes a moltes cases i caigudes de teules i xemeneies.
A l’acte de record han participat la síndica d’Aran, Maria Vergés, la directora de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Miriam Moysset, i la responsable de Protecció Civil a l’Alt Pirineu i Aran, Chaio Tavera. Durantl’acte, experts de l’ICGC, de Protecció Civil i de la Universitat de Barcelona (UB) han explicat els detalls del sisme de 1923, han exposat els estudis fets a la falla nord de la Maladeta, origen d’aquell terratrèmol, així com el coneixement actual del risc sísmic de la zona, i han recordat els consells d’autoprotecció en cas de sisme. Ha tancat la commemoració la directora general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Roser Bombardó.
Terratrèmols com el de la Val d’Aran de fa un segle són molt infreqüents a Catalunya, en poden ocórrer un o dos cada segle. La magnitud, que en aquest cas va ser d’entre 5.2 i 5.6, parla de la grandària del terratrèmol i totes les agències sismològiques internacionals acostumen a calcular el mateix valor per a un mateix sisme, aproximadament.
En canvi, la intensitat fa referència a com es percep o quins efectes ha tingut aquell terratrèmol en un indret determinat: com més a prop de l’epicentre, amb més intensitat es percep i com més lluny, amb menys. És un valor que també està lligat a la fondària del sisme, l’acceleració del sòl, la geologia del subsol, si la zona és molt o poc poblada i a la qualitat dels edificis. En el cas del sisme de 1923, la intensitat va ser de grau VIII, tot i que no va ocasionar víctimes i només danys materials a ambdós costats del Pirineu.
Per comparar, el terratrèmol de Lorca de 2011, de magnitud 5.2 i intensitat també de grau VIII, va ocasionar nou víctimes mortals i molts danys a edificacions. En aquell cas, l’epicentre es trobava molt a prop de zones habitades i la geologia del subsol va contribuir a incrementar el dany.
Catalunya, una zona de sismicitat moderada
A Catalunya, la Xarxa sísmica registra anualment una mitjana de 1.000 terratrèmols, dels quals només una o dues desenes arriben a ser percebuts per la població. Els detalls sobre els epicentres d’aquests moviments i els enregistraments de la Xarxa es poden consultar a la web de l’Institut.
Els terratrèmols són fenòmens impredictibles, sobtats i recurrents en el temps. La sismicitat a Catalunya es presenta de manera difusa, però principalment es localitza a les comarques pirinenques, la Selva i a la zona costanera. De l’estudi del catàleg de sismicitat, podem concloure que a Catalunya cada any es produeixen de mitjana cinc sismes de magnitud superior a 3. Cada dos anys i mig s’enregistra un terratrèmol de magnitud superior a 4 i, aproximadament cada 30 anys, un de magnitud 5.
Sismicitat instrumental per al període 1984-2021 amb els terratrèmols històrics més importants caracteritzats a partir d’enregistraments macrosísmics. També es mostra el període de recurrència estimat per a diferents magnituds.
La Mediterrània occidental, on es troba Catalunya, és una àrea de sismicitat moderada, situada en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d’Europa i Àfrica. Els sismes destructors en aquesta part del Mediterrani són, afortunadament, poc freqüents. Els més greus dels quals es té constància van ser el de 1373 ala Ribagorça de magnitud 6,2 i el de 1428 al Ripollès de magnitud 6,5. El sisme més recent que ha provocat danys a Catalunya (lleugers i moderats en alguns edificis) fou el de 21 de setembre de 2004 al Ripollès, de magnitud 4.
Una Xarxa sísmica amb 42 estacions
Aquesta recurrència aconsella monitoritzar constantment la sismicitat, avaluar el risc i comptar amb els plans d’actuació adequats. L’ICGC disposa de 42 estacions sísmiques repartides per tot Catalunya, 18 de les quals equipades amb velocímetres de banda ampla, 22 amb acceleròmetres i 2 dotades amb ambdós tipus d’equipaments.
Estacions que conformen la Xarxa sísmica de Catalunya, utilitzades per l’ICGC per al monitoreig de la sismicitat del territori. En vermell, les que son propietat de l’ICGC.
Tot i que no es pot predir quan tindrà lloc un terratrèmol, els estudis diferencien dues variables que es tenen en compte: la perillositat i el risc. La perillositat ens parla de la probabilitat de que superi un valor màxim devibració del terreny en un lloc, tant si es produïda per un terratrèmol proper com més llunyà. El risc fa referència als danys que podria provocar, inclou doncs la perillositat, els elements exposats i la seva vulnerabilitat, es a dir, la resposta d’aquests elements a la vibració del terreny . Com a exemple, en un desert hi pot haver una perillositat alta, amb sismes freqüents i molt grans, però com que no hi ha població, infraestructures ni habitatges, el risc seria nul.
L’ICGC és el responsable de desenvolupar i mantenir la xarxa sísmica, i de l’estudi i avaluació continuada del risc sísmic de Catalunya. També dona suport a les administracions i als professionals en l’avaluació del risc sísmic i la seva mitigació. Ha participat en l’elaboració i revisions del Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT), en el marc del qual és el coordinador tècnic del grup d’avaluació sísmica i dona suport als grups d’intervenció sobre el terreny que actuen després d’un terratrèmol per l’avaluació de danys en els edificis i la seva habitabilitat.
El Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT)
Ateses les característiques de l’emergència sísmica i la probabilitat que es produeixi un fenomen d’aquestes característiques, Protecció Civil de la Generalitat va aprovar l’any 2003 el Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT), un pla territorial que dona una resposta ràpida i eficaç, dirigida a minimitzar els possibles danys a les persones, els béns i el medi ambient, i que permet restablir els serveis bàsics per a la població en el menor temps possible. El Pla SISMICAT es va revisar per darrera vegada el desembre del 2020.
Al SISMICAT es concreten l'estructura organitzativa i els procediments d'actuació, els sistemes d'articulació amb les organitzacions de les administracions locals i els procediments d'informació a la població. A més, a través de la zonificació sísmica del territori i de l’estudi de la vulnerabilitat dels edificis de les diferents poblacions de Catalunya, i de les infraestructures i serveis essencials, s'estableixen les zones de Catalunya on el risc és més elevat i es determina quins municipis han d’elaborar el Pla d'actuació municipal corresponent.
L'abast territorial del pla és l'àrea geogràfica de Catalunya. Aquest pla, doncs, podrà ser activat per a qualsevol sisme que afecti qualsevol punt de Catalunya, l’epicentre del qual estigui o no situat dins dels seus límits administratius, tant a terra com al mar.
El Pla SISMICAT té en compte dos criteris complementaris per establir la fase i situació del Pla. El primer criteri es basa en la intensitat màxima a Catalunya, mentre que el segon criteri es basa en la percepció i els danys observats. Així doncs, el Pla SISMICAT compta amb les fases de Prealerta, Alerta i Emergència.
Els avisos automàtics de sismes, ja siguin naturals o induïts, arriben al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) per part de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Una vegada validats pel sismòleg de guàrdia de l’ICGC, i seguint els protocols d’actuació del CECAT, la Direcció del Pla SISMICAT decidirà l’establiment de la situació o de la fase del pla tenint en compte els diferents criteris d’activació.
El Pla SISMICAT s’ha activat en fase d’Alerta tres vegades, la primera l’any 2004, a Queralbs (Ripollès), la segona derivada de l’episodi de terratrèmols que van patir les Terres de l’Ebre arran de l’activitat de la plataforma de gas Castor l’any 2013 i la tercera a la Val d’Aran amb el recent sisme del 28 d’agost de 2023.
Els consells d’autoprotecció abans, durant i després de la sacsejada ajuden a prevenir i minimitzar els riscos de la població en cas de sisme. Algunes d’aquestes recomanacions són:
- Refugieu-vos sota una taula sòlida o bé en un angle de la paret i protegiu-vos el cap.
- Allunyeu-vos de les finestres i protegiu-vos d'objectes que puguin caure (mobles, llums, etc.).
- No sortiu dels edificis durant la sacsejada ni en els moments immediatament posteriors: es pot produir el despreniment de façanes i similars.
- No agafeu l'ascensor.
- Si us trobeu a l’exterior, ubiqueu-vos al mig del carrer o lluny d’edificis per evitar l’impacte de despreniments.
- Si sou dins un vehicle, atureu-vos en un lloc segur lluny de tot allò que perilli de caure. Quedeu-vos-hi dins amb els llums d'emergència encesos.
- Després de la sacsejada tanqueu les connexions d'aigua, gas i llum. No connecteu cap aparell elèctric.
Informació accessible per a la ciutadania
La informació que arriba en temps real al centre de recepció de dades sísmiques, situat a la seu de l'ICGC, s'emmagatzema i es processa mitjançant diferents aplicacions, tant automàtiques com manuals, pensant en les necessitats dels usuaris: Protecció Civil, administracions, la comunitat investigadora i el públic en general. La informació recopilada per l’ICGC permeten a la Direcció General de Protecció Civil activar, si és necessari, el Pla SISMICAT.
Es considera que una tremolor es pot començar a percebre a partir d’una magnitud2 o 2.2. En cas de terratrèmol percebut per la població, l’ICGC dona suport a la gestió de l’emergència mitjançant la generació i difusió ràpida de comunicats sísmics d’alerta i d’escenaris de danys.
Les dades en temps real es difonen a la població a través dels canals propis de l’ICGC, com la pàgina web, X i les RSS.
Les persones que hagin percebut un sisme poden omplir el qüestionari que es troba a la web de l’ICGC per ajudar els experts a caracteritzar el terratrèmol i també consultar els consells d’autoprotecció al web de Protecció Civil.
