- El saldo migratori amb l’estranger va ser positiu a 8 de cada 10 municipis
- Les defuncions van superar els naixements a totes les comarques menys al Gironès
La població resident a Catalunya va augmentar en 140.140 habitants durant l’any 2022, segons els resultats definitius de les Estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La migració amb l’estranger va ser el principal component del creixement de la població el 2022 (158.546 persones). En canvi, el creixement natural va ser de ‑14.324 persones (56.382 naixements menys 70.706 defuncions) i el saldo migratori amb la resta d’Espanya va ser de ‑5.865 persones.
En termes relatius, l’any 2022 la població va créixer un 17,9 per cada mil habitants, com a resultat d’un creixement migratori del 19,5‰ i d’un creixement natural o vegetatiu del ‑1,8‰. Des de l’any 2007 no es produïa un creixement tan intens de la població.
La població resident a Catalunya era de 7.901.963 persones a 1 de gener de 2023, si bé l’Idescat va anunciar que Catalunya havia assolit els 8 milions d’habitants al novembre del 2023, amb una dada provisional avançada. Les Estimacions que avui es difonen donen a conèixer els components del creixement de la població de l’any 2022 (naixements, defuncions i moviments migratoris) de Catalunya, províncies, àmbits del Pla territorial, comarques i municipis.
L’any 2022 la població va créixer a 672 municipis, va disminuir a 256 i es va mantenir a 19
Els municipis de 10.000 habitants o més amb major creixement relatiu van ser Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (73,1‰), Lloret de Mar (66,4‰) i Salou (57,4‰), i els de menor creixement van ser Badia del Vallès (‑7,3‰), Sant Andreu de la Barca (‑3,1‰) i la Llagosta (‑2,5‰).
El saldo migratori amb l’estranger va ser positiu en 786 municipis, negatiu en 90 i nul en 71 municipis. Dels municipis amb 10.000 habitants o més, Barcelona (55.386), l’Hospitalet de Llobregat (10.784), Badalona (3.714) i Lleida (3.597) són els que van registrar majors saldos migratoris amb l’estranger, mentre que Badia del Vallès (41), Sant Sadurní d’Anoia (55) i Pallejà (67) són els de menors saldos migratoris amb l’estranger.
El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) va ser positiu en 557 municipis, negatiu en 368 i nul en 22 municipis. Calafell (564), Sant Just Desvern (448) i Sabadell (431) són els municipis de 10.000 habitants o més amb majors saldos migratoris interns, mentre que Barcelona (‑9.528), Badalona (‑1.639) i l’Hospitalet de Llobregat (‑1.574) són els de menors saldos migratoris interns.
El nombre de defuncions de Catalunya va ser superior al de naixements per cinquè any consecutiu, seguint la tendència iniciada el 2018. El creixement natural (naixements menys defuncions) va ser positiu en 178 municipis, negatiu en 681 i nul en 88 municipis. Els municipis de 10.000 habitants o més amb major creixement natural van ser Sant Cugat del Vallès (259), Salt (161) i Vic (116) i els de menor creixement van ser Barcelona (‑4.747), Sabadell (‑292) i Lleida (‑240).
La Selva, el Baix Penedès i la Garrotxa van ser les comarques amb majors creixements relatius
L’any 2022 la població va augmentar en 40 comarques i a Aran i només va disminuir a les Garrigues. La Selva (31,4‰), el Baix Penedès (30,2‰) i la Garrotxa (27,6‰) van ser les comarques amb majors creixements en termes relatius. D’altra banda, les Garrigues (‑4,9‰) va perdre població i el Solsonès (2,9‰) i la Terra Alta (4,7‰) van ser les comarques amb menor creixement.
El saldo migratori amb l’estranger va ser positiu a totes les comarques i a Aran. La comarca del Barcelonès va destacar clarament respecte de les altres, amb un saldo de 73.408 persones. La van seguir el Vallès Occidental (11.494), el Baix Llobregat (10.720) i el Maresme (6.382). Les comarques amb menor saldo migratori amb l’estranger van ser el Pallars Sobirà (49), l’Alta Ribagorça (56) i les Garrigues i el Solsonès (86).
El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) va ser positiu a 28 comarques i a Aran. Van destacar el Baix Penedès (1.445), el Vallès Oriental (962) i la Selva (832). Entre les comarques que van registrar un saldo migratori interior negatiu va destacar el Barcelonès (‑13.474) pel volum de sortides netes cap a la resta de Catalunya i la resta d’Espanya.
El creixement natural (naixements menys defuncions) només va ser positiu a una comarca, el Gironès (189). En canvi, el creixement natural va ser negatiu a 40 comarques i a Aran i van destacar el Barcelonès (‑5.266), el Maresme (‑1.111) i el Baix Llobregat (‑1.005).
Estructura per edats
El percentatge de població de 0 a 15 anys continua disminuint com a conseqüència de la baixa natalitat i ha passat del 15,6% el 2022 al 15,2% el 2023. El Gironès (17,9%), el Pla de l’Estany (17,3%) i l’Alt Penedès (16,9%) són les comarques amb major percentatge de població jove. En canvi, el Priorat (12,0%), la Terra Alta (12,6%) i el Pallars Jussà (12,6%) són les comarques amb un menor percentatge.
El pes de la població de 16 a 64 anys ha augmentat del 65,1% al 65,4% com a conseqüència de la migració. L’Aran (70,1%), la Cerdanya (67,7%) i l’Alta Ribagorça (66,5%) són els territoris amb major percentatge de població adulta. En canvi, la Terra Alta (58,6%), les Garrigues (60,6%) i el Ripollès (61,1%) són les comarques amb un menor percentatge.
El pes de la població de 65 anys o més ha augmentat del 19,3% al 19,4% com a conseqüència de l’envelliment, que presenta diferències importants en el territori. En 6 comarques, almenys una quarta part de la població té 65 anys o més: la Terra Alta (28,8%), el Priorat (26,2%), les Garrigues (25,7%), el Ripollès (25,6%), la Ribera d’Ebre (25,4%) i el Pallars Jussà (25,1%). En canvi, el Gironès (15,9%), l’Aran (16,2%) i el Vallès Occidental (17,6%) són les que tenen menor percentatge de població de 65 anys o més.
La població centenària a 1 de gener de 2023 era de 2.514 persones, de les quals 415 eren homes i 2.099 dones. Per edats, hi havia 1.048 persones amb 100 anys, 647 amb 101 anys, 375 amb 102 anys, 206 amb 103 anys, 114 amb 104 any i 124 amb 105 anys o més. Les comarques amb més centenaris eren el Barcelonès (917), el Vallès Occidental (209) i el Baix Llobregat (201).
2
Fitxers adjunts
