{"name":"2024/04/29/13/42/0923d9f4-0535-4b37-af95-a1dba6a839f1.jpeg","author":"Presidència","type":"0","location":"0","weight":136905}

La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà Pons, ha presentat el mapa del cens de cobertes d’amiant de Catalunya. Una eina gràfica i interactiva, desenvolupada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), que permetrà avançar en les actuacions del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 2023-2024. Per Vilagrà, amb la creació d’aquest mapa “es fa un pas endavant” per assolir un dels “reptes de país” i una “prioritat absoluta del Govern”. Per la vicepresidenta, la presència d’amiant “té una triple afectació a la vida de la ciutadania: afecta la salut pública, laboral i mediambiental”. “Per això, cal passar de les bones paraules a l’acció”, ha dit. I ha fet una crida a tots els actors implicats per fer-hi front. Així mateix, ha fet un desplegament d’algunes de les dades més rellevants que s’han pogut extreure d’aquest diagnòstic, com per exemple que, dels 947 municipis que existeixen a Catalunya, en gairebé el 100%, uns 945 municipis, s’ha detectat algun tipus de presència, sigui a les cobertes o en altres parts dels edificis. “Aquestes dades impliquen que hi ha 122.460 cobertes amb fibrociment, que suposen una superfície total de gairebé 40 km² i un pes d’unes 700.000 tones”, ha explicat.

Pel que fa a la distribució, si es posa el focus en la quantitat de tones, la ciutat de Barcelona ocupa el primer lloc, amb 17.716,01 tones, Terrassa amb 11.285,32 tones, Sabadell amb 10.934,55 tones, Lleida amb 9.317,93 tones i Manresa amb 7.763,54 tones. I si es pren de referència el nombre d’habitants per tones, el primer lloc l’ocupa Foradada amb 7.492 kg/per càpita, Oliola amb 5.618,8 kg/per càpita, Ivorra amb 4.653,5 kg/per càpita, Abella de la Conca amb 4.312,4 kg/per càpita i Sora amb 4.024,9 kg/per càpita.

Per la seva banda, el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, ha destacat la feina ingent no només per detectar l’amiant present al país, sinó també per donar suport a particulars, empreses, associacions i ajuntaments per a la seva retirada. Al mateix temps, s’avança en generació renovable amb una línia específica d’ajuts dotada de 32 milions d’euros, que se suma als 18 milions d’euros de la línia ja existent per a la retirada d’aquest material en edificis urbans: “L’estratègia per a l’erradicació de l’amiant és un altre exemple de les polítiques mediambientals transformadores d’aquest Govern. Per primera vegada, vam fer una convocatòria destinada ala retirada de l’amiant per a les activitats industrials fora dels nuclis urbans amb especial focus en el món rural, i no només això: es va proposar substituir les cobertes d’aquest material contaminant i perjudicial per a la salut plaques que generaran energia neta, energia que ens permetrà avançar cap al país més electrificat i amb menys emissions”, ha explicat.

Un pla de xoc contra l’amiant

El Departament de la Presidència va encarregar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l’any 2022, l’elaboració d’una cartografia on es delimitessin aquelles cobertes en alçada que poguessin contenir fibrociment. Paral·lelament, la petició també incloïa crear una aplicació informàtica que comptés amb aquesta primera capa d'informació, amb el propòsit de poder visualitzar-la i exportar els seus resultats.

Des del setembre de 2022 fins al desembre de 2023, l'ICGC ha obtingut les dades a partir de vols de cobertura amb sensors hiperespectrals, per posteriorment tractar-les per tal d’identificar la seva composició i georeferenciar-les. En altres paraules, mitjançant la teledetecció, s’ha elaborat una base de dades amb les geometries que delimiten les cobertes que poden contenir fibrociment a Catalunya. A banda, també s’han desenvolupat eines d’ús intern per al seguiment, gestió i coordinació del projecte tant pels tècnics implicats (eina GIS) com en l'àmbit directiu a través d’un visor que ofereix informació de detall de la coberta.

Per la seva banda, el secretari del Govern, Xavier Bernadí Gil, ha destacat: “El Govern ha impulsat la política d’erradicació de l’amiant acompanyat dels governs locals, els agents socials i les entitats civils i associacions d’afectats per l’amiant”. Així mateix, ha valorat “dues iniciatives pioneres a tot el món”, com l’elaboració del mapa de cobertes amb fibrociment de tot el territori català, així com el Projecte de llei d’erradicació de l’amiant de Catalunya, que està previst que el Govern aprovi el pròxim dimarts 7 de maig.

Alhora, la directora de l’ICGC, Miriam Moyseet Gil, ha posat de manifest “el valor de l’Institut assumint el repte, el resultat del qual, ens situa com a pioners a escala mundial. El coneixement i expertesa de l’Institut, combinat amb tècniques d’intel·ligència artificial, ha permès no només generar el cens de cobertes amb fibrociment sinó també les eines que permetran gestionar i coordinar l’erradicació de l’amiant del nostre país”.

Pel que fa a les característiques tècniques del visor, aquest permet activar la visualització tematitzada de les cobertes per unitat administrativa (municipis o seccions censals segons el nivell de zoom) i consultar el nombre de cobertes amb fibrociments detectades. Pel que fa a la visualització per unitat administrativa, es pot desactivar o fer transparent per veure directament les cobertes identificades.

En aquest sentit, gràcies a l’expertesa de l’ICGC en el tractament de geoinformació, l’eina interactiva permet veure l'estat actual a Catalunya i avançar en les actuacions del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya per assolir l'objectiu d'eliminar l'amiant de tots els edificis públics el 2028 i del conjunt del territori el 2032, tal com marca la normativa europea.

Podeu consultar el mapa aquí.

Ajuts per retirar l’amiant

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha publicat la proposta de resolució amb 50 milions d’euros en ajuts per retirar amiant de les edificacions i per substituir les cobertes d’aquest material per plaques solars a través del programa “Amiant per plaques”, la convocatòria de subvencions més elevada de la història per a la retirada de cobertes d’amiant. El projecte, impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, forma part del Pla Nacional per a l’Eradicació de l’Amiant 2023-2032.

Fins l’any 2022, les convocatòries d’ajuts per retirar amiant anaven dirigides únicament a particulars. La convocatòria de 2023 ha destinat, per primer cop, 32 milions d’euros per a la retirada de residus de cobertes que continguin amiant i a la instal·lació de plaques d'autoconsum fotovoltaic a les mateixes cobertes de l’immoble en les quals s’hagi retirat l’amiant, i on s’hi desenvolupi o s’hi hagi desenvolupat una activitat econòmica. És a dir, a edificis que allotgin o hagin allotjat indústries o altres activitats comercials o agràries.

En concret, uns 22 milions han servit per retirar i tractar l’amiant i instal·lar noves cobertes, i uns 10 milions per adquirir i instal·lar els panells solars. Un 37,54% dels ajuts s’han destinat a la indústria manufacturera.

També l’any 2023 es va convocar una altra línia de subvencions de 18 milions d’euros, que ara s’ha atorgat, i que ha servit per subvencionar la retirada i tractament d’amiant dels edificis. Es tracta d’uns ajuts destinats tant a particulars com a comunitats de veïns i també a empreses.

Des de l’any 2019, l’ARC ha atorgat més de 71 milions d’euros a retirar amiant dels edificis de tot Catalunya, 4,5 milions dels quals a Badia del Vallès, que presenta una situació excepcional ja que els 200 edificis residencials de la ciutat estan construïts amb fibrociment amb amiant.