●Concreta les línies d’actuació per desenvolupar els catorze projectes transformadors de l’Estratègia del Pirineu, els agents implicats en cadascuna d’elles i les fórmules d’execució i de seguiment

●Inclou accions com la creació del Campus Pirineu, de l’ATM de l’Alt Pirineu i Aran i de l’Oficina d’Innovació Agroalimentària, així com la desestacionalització de les estacions d’esquí o programes d’accés a l’habitatge a muntanya

●L’Estratègia del Pirineu és el full de ruta consensuat per a undesenvolupament socioeconòmic sostenible i amb segell propi de les vuit comarques pirinenques i l’Aran

El Consell Executiu ha aprovat avui les línies d’actuació 2024-2030 de l’Estratègia del Pirineu, el document que concreta les accions que el Govern impulsarà per materialitzar els eixos estratègics i els projectes transformadors per al desenvolupament del Pirineu; els agents públics i privats que caldria involucrar per cada acció, i les fórmules de seguiment. Les línies d’actuació de l’Estratègia s’executaran com a Pla d’acció mitjançant programes anuals, on es definiran els detalls pressupostaris.

L’Estratègia del Pirineu és el full de ruta per guiar el desenvolupament sostenible de la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès els propers anys amb un segell i identitat propis, basada en la participació i la concertació de tots els nivells de l’administració i tots els agents socioeconòmics del territori. Fruit d’un procés de participació, l’Estratègia s’estructura en vuit eixos temàtics i proposa inicialment 14 projectes transformadors, amb capacitat tractora per generar al seu voltant noves oportunitats de desenvolupament econòmic.

Així, l’Estratègia vol assegurar l’arrelament de la població d’aquestes comarques i impulsar un model econòmic propi de desenvolupament sostenible, respectuós amb l’entorn natural, que situï les persones al centre de les decisions i que aprofiti el caràcter singular de les comarques de muntanya.

L’Estratègia s’estructura en vuit eixos temàtics consensuats i prioritza el desenvolupament de diversos projectes transformadors per cada eix. Aquests projectes han de beneficiar el màxim de persones i territoris del Pirineu, aprofitant les singularitats d’aquesta àrea, fomentant la cooperació publicoprivada i impulsant sectors estratègics.

El Pla d’acció recull, a més dels 14 projectes transformadors ja explicats, totes les línies d’actuació de cadascun dels vuit eixos (Veure annex amb el detall de les actuacions). A títol d’exemple, algunes de les més rellevants de cada eix són:

1. L’habitatge, eina clau per a l’arrelament al Pirineu: Programes de foment de l’habitatge públic de lloguer social a les comarques de muntanya i programa Arrelament de fixació de la població en els sistemes urbans que perden més habitants mitjançant, entre d’altres, la rehabilitació d’edificis públics com a habitatges dotacionals o de lloguer. També inclou línies d’ajut per a la rehabilitació d’edificis destinats a primera residència o lloguer i crear espais comarcals de suport tècnic als plans d’habitatge.
2. El Pirineu, territori de coneixement. Reforç de les infraestructures necessàries perquè el Pirineu funcioni com un districte de formació especialitzada (habitatge temporal, formació itinerant, inventari d’espais i de formació especialitzada).
3. Una gestió forestal sostenible, la fusta com a recurs. Posada en marxa del hub d’innovació i tecnologia de la fusta de Catalunya i impuls de l’ús de la fusta en tota nova edificació pública.
4. Un model propi de mobilitat pirinenca. Elaboració del Pla Director de Mobilitat (PDM) de l’Alt Pirineu i creació d’una Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) de l’Alt Pirineu i Aran.
5. Innovació i qualitat en la producció agroalimentària. Creació de l’Oficina d’Innovació Agroalimentària i programes de relleu extrafamiliar de les explotacions, d’accés a la terra i de suport a la transformació de les produccions agràries.
6. Un turisme pirinenc integral, regeneratiu i sostenible. Transformació de les estacions d’esquí alpí d’FGC en estacions de muntanya (esport i lleure actiu); pla de millores a les estacions d’esquí nòrdic per desestacionalitzar-les, i anàlisi de viabilitat per crear aparcaments d’enllaç i implantar sistemes de transport públic descarbonitzat per accedir als espais naturals.
7. El Pirineu, un gran espai esportiu a cel obert. Consolidació del Pirineu com a referent internacional del piragüisme d’aigües braves; millora d’instal·lacions pel Campionat del Món 2027, i creació d’un hub esportiu pirinenc en l’àmbit de la canoa eslàlom, amb cooperació transfronterera.
8. Un Pirineu compromès amb les energies renovables. Identificació i dimensionat de projectes pilot d’innovació en la transició energètica a muntanya.

Les línies d’actuació es desenvoluparan a través de programes anuals concretats en el si del grup tècnic de treball dins la Comissió Interdepartamental de Governança Rural, que s’encarregarà també del seguiment de la seva execució.

Un procés participatiu des de la base

L’Estratègia del Pirineu és, fonamentalment, una guia consensuada entre les administracions i els agents que intervenen en el territori. Per elaborar-la, el Govern va impulsar, entre setembre i desembre de 2022, un procés participatiu ciutadà. Així, es van celebrar quatre sessions telemàtiques sectorials per recaptar idees de quins haurien de ser els projectes tractors pels quals s’aposti. El procés va continuar amb sessions territorials presencials de debat al Pont de Suert, Tremp, Puigcerdà i Berga, i va concloure amb una assemblea territorial presencial a la Seu d’Urgell. En total, es van recollir 244 propostes.

Amb la voluntat de reforçar l’elaboració compartida amb el territori d’aquest full de ruta, posteriorment es van mantenir vuit reunions amb alcaldes i alcaldesses de les comarques pirinenques, una reunió amb la síndica d’Aran i una altra amb el Conselh de Bailes d’Aran. Finalment, es van dur a terme vuit reunions tècniques en línia amb una cinquantena d’agents sectorials. Les línies d’actuació 2024-2030 s’han treballat amb grups tècnics interdepartamentals i s’han validat amb noves reunions amb els alcaldes i alcaldesses de les comarques del Pirineu i altres agents implicats.