- L’alcohol va ser la droga amb més inicis de tractament (6.555) i la que més urgències hospitalàries va ocasionar per drogues (51%)
- L’heroïna marca un mínim històric, tant pel que fa als inicis de tractament (1.115), com a la seva presència en la mortalitat i a les urgències
- Els inicis de tractament per addicions comportamentals va ser 953
- El joc d’apostes va ser la causa del 76% de les demandes de tractament per addiccions comportamentals, i la modalitat en línia –que s’associa a unes conseqüències econòmiques més severes–, la van utilitzar el 43,2% de les persones jugadores
Segons les darreres dades de l’Observatori Català de Drogues i Addiccions Comportamentals de la Subdirecció General d'Addiccions, VIH, Infeccions de Transmissió Sexual i Hepatitis Víriques (SGAVIH) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, l’any 2023 es va assolir un màxim històric de tractaments per addicions a Catalunya, arribant a un total de 15.734 inicis de tractament. Aquest fet, no reflecteix un increment del problema, sinó que mostra, sobretot un augment de l’accessibilitat i de l’esforç per detectar i tractar persones amb addiccions, en el marc del Pla de drogues i addiccions comportamentals 2019-2025.
Aquestes demandes de tractament són ateses en els 63 centres d’atenció i seguiment (CAS) a les addiccions que són la porta d’entrada a una àmplia gama de recursos de la Xarxa d’Addiccions de Catalunya. Estan constituïts per equips multidisciplinaris distribuïts en tot el territori, treballant en col·laboració amb tota l’estructura de salut i social.
Aquest esforç s’observa també al camp de les addiccions comportamentals. El 2023 va haver-hi 953 inicis de tractament per aquest tipus d’addiccions.
La majoria d’inicis de tractament per addicció a una droga ho van ser per l’alcohol, amb 6.555casos (un 44% del total): és la substància que genera una major càrrega de morbiditat i mortalitat. El 72% de les persones que van iniciar tractament per alcohol van ser homes. L’edat mitjana va ser de 47 anys.
La segona droga que va generar més inicis de tractament va ser la cocaïna. El 2023 va suposar-ne el 24% del total (3.492 casos), dels quals la majoria eren homes (el 81% del total). Aquest consum es va concentrar en la població d’entre 30 i 50 anys, i es va fer majoritàriament per via intranasal. Va ser també la substància més present en les morts per reacció aguda, i també a urgències després de l’alcohol, encara que a gran distància d’aquest.
El cànnabis, amb 2.046 inicis de tractament, va representar el 14% del total, del qual el 76% eren homes. Va ser la droga que va generar més demanda de tractament en edats per sota dels 25 anys, on es va concentrar el 40% de la demanda de tractament per aquesta droga.
Seguint la tendència dels darrers anys, l’heroïna va marcar un mínim històric amb 1.115 casos (7,5 % del total) d’inicis de tractament. Només el 10% van ser primers tractaments, i el 65% dels casos tenien entre 40 i 60 anys. El 88% eren homes. La presència d’heroïna en morts per reacció aguda i a urgències també va continuar baixant. Un factor important que hi va contribuir és el descens de la via injectada que és menor al 30% en els inicis de tractament.
Pel que fa a la resta de substàncies, només les benzodiazepines (143), les amfetamines (106) i les metamfetamines (169) van superar les 100 demandes de tractament.
Hi va haver 598 tractaments per tabaquisme (4% del total), normalment en persones amb una addicció greu i patologies derivades del consum. El 47% eren dones i el 82% dels casos se situaven en persones d’entre 40 i 70 anys d’edat. Cal remarcar que la majoria dels casos es van tractar des de l’atenció primària i comunitària.
Pel que fa a la distribució per sexes del total dels inicis de tractaments, el 76% corresponien a homes i el 24% a dones. La major proporció d’homes es va accentuar en la cocaïna i l’heroïna (4 homes per cada dona), es va reduir en les drogues amb major acceptació social com l’alcohol i el cànnabis (2 homes per cada dona) i es va igualar amb el tabac. Excepte en el tabac i el cànnabis, les dones van declarar un major consum diari en les altres substàncies, fet que podria interpretar-se com una major severitat de l’addicció.
Quant a les edats, el 62 % de les persones que van iniciar tractament tenien més de 40 anys. En menors de 25 anys, els inicis van ser majoritàriament per cànnabis. Entre els 26 i els 40 anys, eren tant per l’alcohol com per la cocaïna; i a partir dels 40 anys, l’alcohol va ser la droga que va generar més demandes de tractament.
Malgrat la diversitat de persones que demanen tractament, en generaltenien un nivell socioeconòmic, educatiu i laboral més baix que la resta de la població. El 30% tenien estudis primaris o no tenien estudis, i més del 30% estava a l’atur.
La derivació als centres especialitzats des de serveis sanitaris va ser d’entre el 30% i el 40% i un altre 30-40% hi va anar per iniciativa pròpia, fet que va remarcar la importància de reforçar els programes de detecció precoç des de la primària i d’altres recursos sanitaris.
953 inicis de tractament per addiccions comportamentals
El 76% (723) d’inicis de tractament va ser per jocs d’apostes, seguits en segon lloc i a gran distància pels videojocs, amb un 8% (77). Les màquines escurabutxaques van ser amb molta diferència la tipologia de joc que va generar més demanda de tractament per jocs d’apostes en ambdós sexes.
La preeminència d’homes (85% del total) també es va evidenciar amb aquest tipus d’addiccions. El joc d’apostes (80%) va ser la principal causa d’inici de tractament en els homes, seguit de lluny pels videojocs (9%). Els homes de 18 a 25 anys van representar ja un 20% de les demandes de tractament per joc d’apostes. Un 40% estaven entre els 30 i els 50 anys d’edat.
En les dones, amb números més baixos, la majoria d’inicis van ser per joc d’apostes 56% (81), seguit de l’addicció a les compres 17% (25).
Va haver-hi 51 (5% del total) inicis de tractaments en menors d’edat. La majoria (47) per vídeojocs o altres addicions digitals.
Pel que fa al nivell d’estudis, no tenien estudis o estudis primaris el 50% de les dones i el 30% dels homes. Un 68% de dones i un 57% d’homes presentaven factors de risc psicològic i el 42% de les dones i el 24% dels homes, un diagnòstic de salut mental. Només el 10% dels inicis va ser derivat des de serveis sanitaris.
Els serveis de reducció de danys van atendre 5.577 persones a Catalunya
Els serveis de reducció de danys (SRD) són els dispositius assistencials que tenen com a objectiu principal prevenir l’alta morbimortalitat en consumidors de drogues molt vulnerables, com són les persones amb addicció a l’heroïna i/o la cocaïna; moltes d’aquestes persones usen la via injectada. La seva addicció els ha portat sovint a situacions personals greus: quasi el 50% no tenien un allotjament estable (el 40% són persones en situació de sense llar). El 56% eren migrants i un 40% no estaven empadronades.
El 87% eren homes amb una edat mitjana de 43 anys, i 40 anys en el cas de les dones. Només un 7% del total tenien menys de 30 anys.
Les característiques d’aquests serveis i el seu funcionament els fa molt accessibles i utilitzats per les persones consumidores. L’any 2023, els SRD van proporcionar diferents tipus de prestacions sanitàries i socials: 5.441 cures bàsiques, 19.310 actes d’educació sanitària, 20.574 intervencions breus terapèutiques, 18.731 dutxes i canvi de roba, 32.246 atencions socials..., i, a més, van distribuir més de 400.000 xeringues i més de 13.000 preservatius.
15 d’aquests serveis disposen de sales de consum supervisat, que van utilitzar 2.587 persones. A les sales es van fer 140.662 consums, dels quals un 41% van ser de cocaïna, un 27% d’heroïna i un 22% d’heroïna i cocaïna combinades.
Els SRD també van atendre favorablement les 147 sobredosis que s’hi van produir en fer-se el consum dins de la sala. Per tant, cap d’elles va ser mortal.
Èxit del Programa d’intercanvi de xeringues (PIX) per evitar contagis
El PIX és un programa clau per a la prevenció d’infeccions greus com el VIH i les hepatitis víriques. Aquest programa va distribuir 749.425 xeringues per part dels 728 serveis de salut i comunitaris a tota Catalunya (SRD, farmàcies comunitàries, centres d’atenció primària, CAS i altres tipologies de serveis com hospitals).
L’alcohol va motivar més de la meitat de les prop de 24.100 urgències per consum de drogues
Les dades d’urgències hospitalàries obtingudes del Sistema d’Informació Integrat Sanitari (SIIS) van informar de 3.245.890episodis d’urgències ateses l’any 2023 a Catalunya per tots els motius. En el 0,74% dels casos, el diagnòstic principal va tenir relació amb el consum de drogues (24.090), i d’aquests, el 51% va ser causat per l’alcohol (12.424). Els homes estaven presents en el 65% de casos. Cal destacar que el 6% (710) de les urgències hospitalàries per consum d’alcohol corresponien a menors d’edat, amb més presència de les noies (397 urgències).
201 morts per reacció aguda adversa a drogues (sobredosi)
Les morts on l’acció de la droga juga un paper important en la defunció immediata de la persona, sovint s’equiparen a la intoxicació aguda o sobredosi. Aquestes morts són les que han requerit una investigació forense. El 2022 (dades més recents disponibles) hi va haver un total de 201 d’aquestes morts.
El canvi més important que s’observa, és la caiguda de la presència d’opioides en aquestes morts per sobredosi. L’any 2021 estava present en un 64% dels casos, i era la segona droga més present després de la cocaïna. El 2022 ho va ser en el 45% de casos.
La tasca essencial de l’Observatori Català de Drogues i Addiccions Comportamentals
Tota aquesta informació és recollida i analitzada per l’Observatori Català de Drogues i Addiccions Comportamentals, amb la col·laboració de les diferents fonts d’informació oficials i es publica en el web temàtic del Canal Drogues. L’Observatori és una eina essencial dins del Pla de Drogues i Addiccions Comportamentals 2019-2025 (Pla DAC), un pla pioner a Europa en la integració de la resposta als problemes d’alcohol, d’altres drogues i de les addiccions comportamentals.
La monitorització epidemiològica i d’activitat assistencial que fa l’Observatori permet tenir un millor coneixement de la situació del consum de drogues i dels comportaments que poden generar addicció, així com també de les conseqüències associades, i és un dels objectius prioritzats dins del Pla DAC 2019-2025. Aquest pla inclou més de 500 accions de resposta preventiva, assistencial i de reducció de danys des de tots els àmbits per fer front a les necessitats detectades.
La implementació del Pla DAC 2019-2025 és possible gràcies al lideratge de la Subdirecció General d’Addicions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques del Departament de Salut i a la bona coordinació interdepartamental. No seria possible sense la implicació en la cocreació i la contribució continuada de tots els agents clau en el territori: com són les entitats del tercer sector, els professionals de la salut, de l’educació, les diferents administracions, les famílies i les pròpies persones afectades.
