L’indicador de població jove sense estudis postobligatoris és el que mostra més desigualtat entre els municipis

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), els municipis de Catalunya de més de 500 habitants que tenen l’índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat el 2021 són Matadepera (IST 131,8), Castellolí (126,0), Sant Just Desvern (124,6), Tiana (124,6) i Sant Cugat del Vallès (124,5). A l’altre extrem, els municipis de més de 500 habitants amb l’índex més baix són Barbens (52,9), Salt (60,2), Seròs (65,5), Sant Pere Pescador (65,9) i Ullà (66,0).

Hi ha diferències rellevants en el nivell socioeconòmic dels 947 municipis catalans: hi ha 49 municipis que tenen un IST alt (és a dir, supera en més de 20 punts percentuals la mitjana catalana) i a l’altre extrem, n’hi ha 31 amb un IST baix (20 punts o més per sota de la mitjana). Dels 49 municipis amb el nivell socioeconòmic més alt, 13 es troben a les Comarques Centrals, 12 a l’Àmbit Metropolità i 10 a les Comarques Gironines. En canvi, dels 31 amb el nivell socioeconòmic més baix 15 són a Ponent i 9 a les Comarques Gironines.

Mapa. IST 2021 per municipis{"name":"2024/06/27/10/18/f690b9c6-4c5f-41b1-bd87-0986f6d1eea0.jpg","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":822483}

D’altra banda, el grup més nombrós de municipis té el nivell mitjà alt de l’IST (entre la mitjana de Catalunya i 20 punts percentuals per sobre d’aquesta). Aquest grup està format per 520 municipis amb una forta presència a tot Catalunya, excepte a les Terres de l’Ebre. Finalment, hi ha 347 municipis amb un IST mitjà baix (entre la mitjana catalana i 20 punts per sota) i la majoria d’aquests són a les Terres de l’Ebre.

Per comarques, destaquen el Pallars Sobirà, on tots els municipis tenen un IST per damunt de la mitjana catalana, i també la Cerdanya, el Solsonès i el Pla de l’Estany, on 9 de cada 10 municipis el tenen per damunt de la mitjana. A l’altre extrem, tots els municipis de la Ribera d’Ebre i el Montsià tenen un IST inferior a la mitjana catalana i, en el cas del Baix Ebre i la Terra Alta, 9 de cada 10 municipis el tenen per sota de la mitjana.

L'IST és un índex relatiu, amb un valor de referència per a Catalunya igual a 100, que resumeix diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències dins de Catalunya. L’Idescat n’ofereix resultats per comarques i municipis. A més, a nivell inframunicipal, difon resultats de les 853 agrupacions censals, dels barris de Barcelona i de les 5.083 seccions censals de Catalunya. Aquesta informació es pot consultar a través del visor Mapes de dades estadístiques.

Components socioeconòmics de l’IST per municipis

L'IST concentra en un sol valor la informació de 6 indicadors: 2 sobre la situació laboral, 2 sobre el nivell educatiu, 1 d’immigració i 1 de renda. Els valors de cadascun d’aquests indicadors varien molt entre els municipis de Catalunya. Tanmateix, els municipis amb l’IST més elevat mostren resultats més alts en tots 6 indicadors i els municipis amb l’IST més baix mostren tots els indicadors amb resultats menys elevats.

Pel que fa als municipis de més de 500 habitants, els que registren els valors més alts i més baixos de cada component són els següents:

Població ocupada de 20 a 64 anys (65,1% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador mostra els valors més alts a Vilanova de la Barca (90,8%) i Vilablareix (82,3%) i els més baixos a Sant Climent Sescebes (47,5%) i Querol (48,3%).

Treballadors de baixa qualificació (12,1% al conjunt de Catalunya). Els municipis de 1.000 habitants o més amb els valors més baixos són Matadepera (3,0%) i Sant Cugat del Vallès i Tiana (4,0%). En canvi, els municipis amb els valors més alts són Sant Pere Pescador (35,8%) i Soses (34,1%).

Població de 20 anys o més amb estudis baixos (15,2% al conjunt de Catalunya). Els municipis amb els valors més baixos són Matadepera (4,2%) i Vallromanes (4,5%). En canvi, els municipis amb els valors més alts són la Fatarella (33,1%) i Vilalba dels Arcs (30,7%).

Població jove sense estudis postobligatoris (25,7% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador és el que mostra més desigualtat entre els municipis. Els municipis amb els valors més baixos són Fontanals de Cerdanya (1,3%) i Matadepera (5,3%); en canvi, els municipis amb els valors més alts són Barbens (58,0%) i la Jonquera (57,1%).

Estrangers de països de renda baixa o mitjana (13,0% al conjunt de Catalunya). Els municipis amb els valors més baixos són Olius (1,0%) i Santa Maria de Martorelles (1,0%), mentre que els que tenen els valors més alts són Guissona (52,1%) i Salt (37,3%).

Renda mitjana per persona (14.748 € al conjunt de Catalunya). Els municipis amb els valors més alts són Matadepera (24.091€) i Sant Just Desvern (22.322€) i els que tenen els valors més baixos són Salt (9.842€) i Almacelles (9.861€).

Barris de Barcelona

Al municipi de Barcelona també es presenten resultats pels 73 barris de la ciutat definits per l’Ajuntament. D’aquests, ha 10 barris amb un IST que supera la mitjana catalana en més de 20 punts percentuals, entre els quals destaquen les Tres Torres (135,1), Sant Gervasi – Galvany (131,2), Sarrià (129,8), Sant Gervasi – la Bonanova (129,5) i Pedralbes (129,0). A l’altre extrem , hi ha 11 barris amb un IST 20 punts percentuals més baix que el de la mitjana catalana, entre els quals destaquen Ciutat Meridiana (64,9), la Trinitat Vella (73,1), el Besòs i el Maresme (73,5), Vallbona (75,0) i El Raval (76,0).

L’IST de les Tres Torres, el més elevat del municipi, es compon per un 67,1% de població ocupada, un 2,1% dels quals són treballadors de baixa qualificació. El 3,7% de la població de 20 anys o més té estudis baixos i el 4,8% de la població jove no té estudis postobligatoris. El 3,9% de la població és de nacionalitat estrangera de països de renda baixa o mitjana. La renda mitjana per persona és de 30.284 euros anuals.

En canvi, els valors dels indicadors que componen l’IST de Ciutat Meridiana, el més baix del municipi, són força diferents dels de les Tres Torres. A Ciutat Meridiana el 52,9% de la població està ocupada, un 25,6% dels quals són treballadors de baixa qualificació. El 24,3% de la població de 20 anys o més té estudis baixos i el 44,3% de la població jove no té estudis postobligatoris. El 30,7% de la població és de nacionalitat estrangera de països de renda baixa o mitjana. La renda mitjana per persona és de 8.913 euros anuals.

Seccions censals i agrupacions censals

La disponibilitat de dades inframunicipals permet quantificar les diferències socioeconòmiques dins dels municipis. S’ofereix informació a dos nivells territorials inframunicipals: IST per a 5.083 seccions censals i per a 853 agrupacions censals.

L’any 2021 Catalunya tenia 638 municipis de secció censal única i 309 municipis amb 2 o més seccions censals. Les 5 seccions censals amb nivell socioeconòmic més alt es troben al municipi de Barcelona, amb un IST entre 137,2 i 139,6, mentre que les 5 seccions censals de nivell més baix es troben a Figueres (IST 29,6), Tortosa (29,8), Tarragona (32,2), Salt (33,1) i Figueres (33,6).

Les agrupacions censals són unitats territorials de 5.000 a 20.000 habitants formades per seccions censals contigües i amb semblança socioeconòmica. En els 106 municipis de més població s’han definit un total de 713 agrupacions censals inframunicipals, que són unitats similars als barris.

Entre les agrupacions censals s’observen importants diferències del nivell socioeconòmic dels seus habitants. De les 70 agrupacions censals amb el nivell socioeconòmic més alt, 66 són a l’Àmbit Metropolità, 2 a les Comarques Gironines i una al Camp de Tarragona i al Penedès; en canvi, les 104 amb el nivell socioeconòmic més baix estan repartides per tots els àmbits del Pla territorial (excepte a l’Alt Pirineu i Aran).

Les agrupacions amb el nivell socioeconòmic més elevat es concentren a Barcelona ciutat (on hi ha 39 de les 70 agrupacions censals amb l’IST més elevat de Catalunya) i a Sant Cugat del Vallès (on n’hi ha 7). Les segueixen, amb 3 agrupacions censals, Sabadell i Sant Just Desvern. Les tres agrupacions amb l’IST més elevat de Catalunya són les següents: Barcelona 78 (les Tres Torres) amb un IST 135,7, Barcelona 82 (Can Castelló, Modolell i Can Ballescar) amb un IST 134,9 i Sant Cugat del Vallès 8 (Parc Central - el Colomer - Pla de la Pagesa - Can Majó) amb un IST 134,1.

En canvi, les 104 agrupacions censals de nivell socioeconòmic més baix estan distribuïdes per tot Catalunya (64 a l’Àmbit Metropolità, 17 a les Comarques Gironines, 8 al Camp de Tarragona, 7 a Ponent, 4 a les Comarques Centrals, 2 al Penedès i 2 a les Terres de l’Ebre), però hi ha 6 municipis que destaquen perquè en tenen un major nombre: Barcelona (15), l’Hospitalet de Llobregat (12), Badalona (8), Santa Coloma de Gramenet (7), Figueres (4) i Tarragona (4). Les 3 agrupacions censals amb nivell socioeconòmic mes baix són Salt 3 (Nucli Urbà Nord - oest) amb un IST 35,8, Balaguer 2 (Nucli Urbà Oest - Nucli Antic) amb un IST 49,7 i Badalona 9 (Sant Roc Oest - sector Plaça de Camarón de la Isla) amb un IST 50,9.

L’anàlisi d’aquests dos grups mostra que els nivells socioeconòmics extrems es localitzen generalment a l’interior dels municipis grans. Fins i tot municipis com Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa, Girona i Tarragona tenen agrupacions censals en aquests dos grups.

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 293319

Taules

Taules
XLSX | 27982