Oriol Ferran, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), i Jordi Bosch, director-gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat de Catalunya, han comparegut aquesta tarda al Parlament davant la Comissió permanent de legislatura per a la Societat de la Informació per explicar les prioritats i les principals línies d’actuació en matèria de telecomunicacions i societat del coneixement dels organismes que dirigeixen.
El missatge vertebrador de les compareixences ha estat la voluntat explícita i ferma del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), com ja anuncià el conseller Solà en la darrera compareixença davant aquesta mateixa comissió, de concebre el Departament com un únic bloc en què tenen cabuda les competències en universitats, recerca i societat de la informació, per basar la política global del Departament en el que es coneix com a Societat del Coneixement en el seu sentit més ampli.
Per poder assumir i acomplir aquestes responsabilitats, la STSI i el CTTI replantejaran les seves relacions i ordenaran i definiran de nou llurs funcions. Fins ara, l’adscripció del CTTI al DURSI havia estat d’índole formal, i les relacions entre ambdós ens han estat desiguals, i sovint confoses, de manera que la Generalitat de Catalunya ha perdut un instrument tecnològic important per executar les polítiques en matèria de societat del coneixement i telecomunicacions. Els tres actors, DURSI-STSI-CTTI, se situen ara en igualtat de condicions i configurant una estructura equilibrada, corresponsable i eficient.
La primera decisió que s’ha pres, ja en aquesta línia i, d’acord amb aquest esquema, és fer recaure en el conseller Solà la presidència del CTTI. Així, la integració del DURSI amb el CTTI i amb la STSI serà completa i es treballarà d’una manera estreta i coordinada. La STSI és la responsable de la visió estratègica i defineix les polítiques i les accions, i és el CTTI el que les ha d’executar: “la STSI apunta i el CTTI dispara”, ha dit Oriol Ferran.
Amb aquesta idea, en les properes setmanes, el Govern plantejarà una reorganització a fons de tota l’estructura de la STSI i el CTTI, que es materialitzarà en un decret de reestructuració del DURSI, i que, per tant, no afectarà només aquests ens, sinó tot el Departament. Aquesta és una de les primeres accions polítiques de la STSI i serà clau per al seu futur immediat i les accions a mig i llarg termini.
Aquesta reestructuració afecta al nombre de les direccions existents, que queden reduïdes a dues: Societat del Coneixement i Inspecció de les Telecomunicacions. Respecte a la direcció de Xarxes i Telecomunicacions, es traspassaran al CTTI tots els serveis de planificació i anàlisi de radiocomunicació. La STSI mantindrà els serveis d’inspecció, pròpiament dits, tant la inspecció radioelèctrica com tot el relacionant amb les infraestructures, bàsicament el registre d’instal•ladors de les Infraestructures Comunes de Telecomunicació.
Societat del Coneixement serà la nova direcció que integrarà elements de les antigues àrees de Projectes, Pla Estratègic i també la promoció de les TIC que fins ara havia dut a terme la direcció de Xarxes. Aquesta àrea és la que haurà d’impulsar les polítiques i els programes en Societat del Coneixement. Amb l’objectiu prioritari de lluitar contra la fractura digital i promoure la Societat del Coneixement, són sis les línies d’acció sobre les quals ha de treballar l’àrea de “Societat del Coneixement”: formació, comunitats, programari lliure, llengua, innovació i dinamització. Paral•lelament a aquestes línies d’actuació, són essencials un seguit de reclamacions competencials (espectre radioelèctric, serveis, continguts) que es recolliran en el marc del nou Estatut. L’elaboració d’un nou Pla per a la Societat del Coneixement, que s’abordarà en l’àmbit d’un acord amb Localret, serà el primer pas per a la redacció d’una Llei catalana per a la Societat del Coneixement que articularà, entre d’altres iniciatives, la creació del Consell català per a la Societat del Coneixement.
Per la seva banda, el CTTI recupera el paper que li pertoca com a eix principal de les tecnologies de la informació i la comunicació dins de la Generalitat i envers la societat en general, que en els darrers anys s’havia diluït. El CTTI trenca definitivament amb el seu paper històric d’explotador d’infrastructures de telecomunicacions i, si bé continua tenint entre les seves funcions la supervisió dels diferents serveis TIC de la Generalitat de Catalunya, la seva ambició és consolidar el seu rol de consultor, de referència TIC de la Generalitat, generant iniciatives que facin de l’Administració de Catalunya el primer promotor de les TIC i de la Societat de la Informació al país.
Amb aquesta finalitat, el CTTI es dota d’una nova estructura, de caràcter matricial, que queda definida en vuit àrees principals: Àrea d’Atenció al Client, Àrea de Control i Ètica, Àrea de RRHH, Serveis i Comunicació, Àrea d’Administració i Finances, Àrea de Qualitat i Seguretat, Àrea d’Innovació, Tecnologia i Infraestructures, Àrea d’Assessoria Estratègica i Àrea de Relació amb Proveïdors. El CTTI recupera la seva vocació de ser el “veritable muscle tecnològic de la Generalitat de Catalunya”, deia Jordi Bosch.
Mostra d’això és que el CTIT assumirà, al llarg de 2004, plenes competències per convocar un nou concurs per a l’adjudicació dels serveis de les tecnologies de la informació i comunicació de la Generalitat de Catalunya, que anteriorment havia estat adjudicat a T-Systems. El nou concurs tindrà com objectius primordials la millora de la qualitat del servei, la disminució del seu cost i el desenvolupament del mercat del sector de les TIC. En aquest sentit, ja s’estan realitzant les primeres actuacions: un concurs per triar una empresa que assessori al CTTI en l’elaboració del plec de condicions tècniques i econòmiques del futur concurs de serveis TIC i que col•labori en la realització del pla de transició en cas de canvi de proveïdor. Aquest concurs ja ha estat convocat amb un preu màxim de licitació de 500.000 €, i en aquests moments estan en fase d’estudi les sis ofertes d’assessorament presentades, amb una previsió d’adjudicació per a la primera quinzena del mes de maig. L’adjudicació del nou concurs de serveis TIC –dividits en tants lots de serveis homogenis com tècnicament sigui possible i econòmicament convenient, de manera que cada lot pugui ser adjudicat a diferents proveïdors– està planificada per al mes de novembre, per tal d’iniciar d’immediat el pla de transició dels serveis que com a resultat del concurs canviïn.
3