- El 2023 es van registrar 626 suïcidis, el que suposa una mitjana diària d’1,7 defuncions
- El descens més acusat és en dones de 15 a 29 anys, amb un 20% respecte l’any anterior
- Salut ha organitzat la primera jornada intersectorial per a la prevenció del suïcidi, amb la participació de diferents departaments de la Generalitat, entitats i associacions
L’any 2023, segons dades provisionals publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, es van notificar 626 defuncions per suïcidi i autolesió de residents a Catalunya, la qual cosa representa una taxa estandarditzada de 9,1 morts per cada 100.000 habitants, un 2% menys que l’any anterior. En els darrers anys, Catalunya continua presentant una taxa de suïcidi inferior a la de l’estat.
La taxa de 9,1 per 100.000 habitants continua sent superior a la que es va registrar abans de la pandèmia, però el 2023 s’observa la primera reducció de la taxa de mortalitat per suïcidi respecte els anys 2013 i 2022, quan es van assolir els màxims dels darrers deu anys.
La mortalitat per suïcidi ha oscil·lat durant els darrers deu anys, i en destaca el 20% de descens de defuncions en dones de 15 a 29 anys. El grup demogràfic amb major taxa de mortalitat per suïcidi és el d’homes majors de 65 anys, amb 18,2 morts per cada 100.000 habitants.
Aquestes dades s’han donat a conèixer en el marc de la jornada intersectorial ‘La prevenció del suïcidi: un compromís de tots’, que ha tingut lloc a la sala d’actes del Departament de Salut, amb l’assistència de més de 200 professionals de diferents àmbits, i la inauguració a càrrec de la consellera de Salut, Olga Pané i Mena.
La jornada, que s’organitza amb motiu del Dia Mundial de Prevenció del Suïcidi del proper 10 de setembre, té l’objectiu d’escoltar veus expertes de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, així com d’associacions i fundacions, amb la finalitat de compartir experiències, aprenentatges i estratègies que permetin avançar en la detecció precoç, l'abordatge i el suport a les persones afectades.
A través de la implementació del primer Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025 (PLAPRESC), la Generalitat de Catalunya treballa amb el doble objectiu de reduir, per al 2030, la taxa de temptatives i morts per suïcidi en més d’un 15% i, reduir-ne l’estigma social.
Per això, des del PLAPRESC, Salut coordina diverses accions per evitar morts per suïcidi a través de la prevenció i la detecció precoç, i abordant les conductes suïcides transversalment. Durant la jornada d’avui, Diego Palao, coordinador del PLAPRESC, ha donat a conèixer algunes xifres molt significatives en aquesta línia.
Codi Risc Suïcidi
El Codi Risc Suïcidi (CRS) és el procés assistencial que defineix les actuacions pel cribratge i valoració clínica del risc de suïcidi, així com la coordinació entre centres sanitaris. En casos de risc moderat o elevat, mitjançant l’activació del codi s’estableix una via d’atenció i vinculació urgent de la persona afectada a un Centre de Salut Mental (CSM), on la mitjana de temps d’espera és de tres dies en centres infantils i juvenils i de 8 dies en centres d’adults. Als CSM, els pacients reben atenció especialitzada ambulatòria i seguiment longitudinal preventiu.
En l’avaluació del risc i l’abordatge assistencial resulta d’especial rellevància considerar si el pacient consulta per idees de mort o suïcides abans de fer cap acte, o bé si és atès un supervivent després d’un intent.
L’any 2023, segons dades exposades en la jornada, es va realitzar el cribratge CRS en 8.123 casos atesos per conductes suïcides, un 7% més comparat a l’any anterior. L’increment de casos atesos en el marc de Codi Risc Suïcidi no s’ha vist reflectit en un increment similar en mortalitat. Pendents de recerca científica explorant aquest fenomen, s’apunta la hipòtesi d’una millor capacitat de detecció de conductes suïcides i a les actuacions de prevenció.
Concretament, es van registrar 4.108 episodis per temptativa de suïcidi a Codi Risc Suïcidi (CRS), suposant 52 temptatives no letals per cada 100.000 habitants (11,25 diàries).
Un 68% d’aquestes temptatives són de dones (2.800 casos), i concretament destaca la taxa en noies de 15 a 29 anys (176,3 x 100.000 hab). Amb tot, en el grup poblacional de dones es veu un decreixement del 5% respecte l’any 2022. En homes, en canvi, s’observa un creixement de 7% respecte el 2022, amb un total de 1.308 temptatives, 34 d’aquestes en menors de 15 anys.
Així mateix, en el cas de les 4.015 ideacions registrades el 2023, s’observa un increment de la taxa d’aquests episodis de comunicacions i verbalitzacions d’ideació suïcida (51 episodis per 100.000 habitants). Aquesta capacitat de detecció precoç abans de realitzar un intent o temptativa real possibilita que els equips clínics actuïn de manera més preventiva i efectiva.
Pel que fa a l’any 2024, amb dades provisionals del primer semestre, s’han registrat en conjunt 1.751 episodis d’ideació i 1.487 episodis de temptativa. Per segon semestre consecutiu, es consolida una major prevalença d’episodis d’ideació.
Les activacions
L’any 2023, es va confirmar clínicament la necessitat d’un seguiment preventiu en 7.300 casos dels 8.123 atesos (90% d’activacions del codi respecte el total d’episodis). En 3.607 d’aquests casos, es va valorar clínicament un risc alt de temptativa en el moment d’atenció. Els principals factors de risc presents en aquest cribratge són els sentiments de desesperança i els esdeveniments vitals estressants.
Considerant el conjunt de casos atesos els darrers 5 anys (2019-2023), s’ha observat que en un 4,7% dels casos atesos per ideació suïcida es registra una temptativa a CRS en els 6 mesos posteriors a l’actuació. I al mateix temps, a CRS s’observa una segona temptativa als 6 mesos en un 7,8% dels casos atesos anteriorment per una primera temptativa.
En base als estudis científics de referència, es calcula que per cada suïcidi hi ha entre 10 i 30 temptatives, i que per cada suïcidi en l’adolescència aquesta xifra augmenta fins a entre 100 i 200 temptatives. Per cada mort per suïcidi, queden afectades entre 6 i 10 familiars i amics íntims, però l'impacte real s'estén a un cercle social molt més ampli, afectant de mitjana a 135 persones conegudes.
Entitats implicades
La jornada ha comptat amb les aportacions de persones representants de tres entitats: Cecília Borràs, presidenta de l’Associació de Supervivents Després del Suïcidi (DSAS); Sergi Garcia, director tècnic i de formació de la Fundació Ajuda i Esperança i coordinador del servei del Telèfon de Prevenció del Suïcidi; i Clara Rubio, presidenta de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS).
La directora general de Planificació i Recerca en Salut, Aina Plaza, reafirma el compromís del Departament de Salut de continuar treballant transversalment i de manera enèrgica amb tots els actors implicats. Prevenir el suïcidi no depèn només del sistema sanitari, sinó també de tota la societat civil.
Més informació:
- Accediu a la nota de premsa del 24 de juliol de 2024, sobre el telèfon de prevenció al suïcidi de Catalunya, 061 Salut Respon.
- Accediu a l’espai del Canal Salut dedicat al suïcidi i a la conducta suïcida.
- Foto i vídeo d'Anna Lara, terapeuta de supervivents.
- Foto i vídeo de Víctor Pérez, president del consell assessor de salut mental del Departament de Salut i director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addicions (INAD) de l'Hospital del Mar.
- Fotos de la jornada.
