- Es calcula que cada suïcidi consumat té entre 10 i 20 intents previs, per això des del Pla de prevenció de suïcidi de Catalunya (PLAPRESC), Salut està liderant l’aplicació d’un conjunt de dispositius i actuacions per evitar aquestes morts mitjançant la prevenció i la detecció precoç
- L’Observatori de Prevenció del Suïcidi de Catalunya (OPSCat) es va posar en marxa el juny de 2023 i celebrarà al setembre una jornada on participaran els departaments del Govern que treballen coordinats per prevenir i detectar el risc de suïcidi al país
- El telèfon de prevenció del suïcidi 061 Salut Respon, en marxa des del 2022, és l’únic de tot Europa atès íntegrament per un equip de professionals experts en salut mental que formen la Taula de Prevenció del Suïcidi (TPRS)
Catalunya impulsa la prevenció del suïcidi com a estratègia de país per combatre aquest problema de salut pública amb una mirada àmplia en l’abordatge de la prevenció i detecció precoç de la conducta suïcida. No només hi està implicat el sistema sanitari, sinó que també hi tenen un paper molt rellevant centres educatius, empreses, universitats, món local, justícia, serveis socials, interior i tota la societat civil.
Mitjançant la implementació del primer Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025 (PLAPRESC), el Departament de Salut i el conjunt del Govern de la Generalitat de Catalunya treballen amb l’objectiu doble de reduir, per al 2030, la taxa de temptatives i mort per suïcidi en més d’un 15% –es calcula que cada suïcidi consumat té entre 10 i 20 intents previs–; i reduir-ne l’estigma social.
Un dels instruments que ha demostrat ser clau en la prevenció i reducció del risc de suïcidi a Catalunya ha estat la Taula de Prevenció del Suïcidi (TPRS) del 061 Salut Respon, un servei telefònic d’atenció especialitzada i resolutiva que el Departament de Salut i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ja fa dos anys que van posar en marxa. L’atenció de la TPRS ha permès que actualment (primer semestre de 2024) un 84% de les consultes es resolguin telefònicament i s’hagi evitat una derivació a un centre sanitari o una activació de recursos domiciliaris. En el 16% dels casos restants, s'ha activat una ambulància del SEM (1.024 casos) o s'ha redirigit el pacient al seu equip d'atenció primària o d'atenció especialitzada en salut mental (201 casos).
Com a acció destacada del PLAPRESC, la Taula de Prevenció del Suïcidi (TPRS) del 061 Salut Respon compta amb un equip de prop de 70 professionals sanitaris especialitzats en salut mental des de la seva posada en marxa, el 20 juny de 2022. L’equip està format per psicòlegs, infermeres especialitzades i psiquiatres que ofereixen atenció telefònica les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any a persones amb conducta o ideació suïcida, així com als seus familiars, persones properes i professionals que necessitin consulta experta.
La Taula de Prevenció del Suïcidi (TPRS) del 061 Salut Respon és un servei únic a Europa, perquè l’atenen professionals sanitaris i perquè està integrat al sistema de salut de Catalunya. Els seus professionals sanitaris poden accedir a la història clínica de la persona afectada i així conèixer el seu estat de salut, si rep algun tractament o si està en seguiment professional a la xarxa de salut mental.
Més de 23.000 consultes en els dos anys de la TPRS del 061 Salut Respon
En total, al llarg d’aquests dos primers anys de funcionament, la Taula de Prevenció del Suïcidi del 061 Salut Respon ha atès més de 23.000 consultes de la ciutadania i, en alguns casos, de professionals. D’aquestes, gairebé un 60% han estat realitzades per dones i un 40% per homes.
Pel que fa al segon any de funcionament (segon semestre de 2023 i primer semestre de 2024), s’han atès un total de 12.037 consultes sanitàries relacionades amb el suïcidi. Aquesta activitat representa una mitjana diària de 33 consultes, un 16% més que en el mateix període l’any anterior.
I en concret durant el primer semestre de 2024, la TPRS ha atès més de 6.500 consultes. De les dades, també es dedueix que les persones que més consultes han realitzat, un 46% del total, han estat les de la franja d’edat d’entre 41 i 65 anys.
Avançant en la reducció del risc de suïcidi
Amb dades provisionals del primer semestre de 2024, al conjunt de Catalunya i a través de tots els dispositius assistencials sanitaris, s'ha activat el Codi Risc Suïcidi (CRS) en 3.893 casos a l'alta dels serveis d'urgències de la xarxa hospitalària pública, informant de la necessitat d'un seguiment proactiu per part del Centre de Salut Mental (CSM), tant d’adults com infantojuvenil, o bé del d'Atenció i Seguiment a Addiccions de referència. En un 68% d'aquests casos, la valoració del risc a l'alta d’urgències era baixa o sense risc. Els principals factors de risc detectats han estat els sentiments de desesperança (59% dels casos) i els esdeveniments vitals estressants (42% dels casos) en els darrers cinc anys.
Durant el segon any de funcionament de la TPRS (segon semestre de 2023 i primer semestre de 2024), s’ha realitzat l’assistència i el cribratge de risc de suïcidi en 8.590 casos, un 11% més respecte al mateix període anterior. Un 52% dels casos es van atendre per ideació suïcida, mentre la resta van ser a supervivents d’una temptativa de suïcidi.
Pel que fa al telèfon de prevenció del suïcidi del 061 Salut Respon, els professionals de la TPRS que l’atenen poden activar el CRS en situacions de risc extrem, fet que s’ha produït 95 vegades en aquests dos anys de funcionament.
El protocol CRS és una estratègia assistencial de tot el sistema de salut de Catalunya que pretén assegurar la vinculació als serveis sanitaris especialitzats d’aquelles persones identificades amb més risc de suïcidi i facilitar-los l’oportunitat de rebre una atenció continuada. El trastorn mental és un dels factors de risc més prevalents en població que realitza conductes suïcides, per aquest motiu és important assegurar-ne la continuïtat assistencial i que accedeixin al tractament específic indicat en cada cas. L’accessibilitat ha estat màxima fins i tot durant els anys postpandèmia: mediana de 3 dies en el cas de menors i 6 dies en el cas d’adults.
Creació de l’Observatori de Prevenció del Suïcidi de Catalunya
L’eina pública de la qual s’ha dotat el Govern per recollir, analitzar, produir i divulgar coneixement quant a la conducta suïcida a Catalunya; i identificar i prioritzar les estratègies de prevenció de la conducta suïcida, és l'Observatori de Prevenció del Suïcidi de Catalunya (OPSCat). També és essencial per facilitar la implementació de determinades accions del PLAPRESC que requereixen una coordinació amb diversos departaments.
La creació de l’Observatori era una prioritat que establia el Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025, i ara ja prepara la celebració al setembre d’una jornada en la qual participaran els departaments del Govern que treballen coordinats per prevenir i detectar el risc de suïcidi al país.
L’equip tècnic de l’OPSCat es va incorporar a mitjans de l’any 2023 i desenvolupa, entre d’altre, les funcions següents:
- Constituir un centre de referència per al seguiment, l’anàlisi i la difusió de la informació sobre la conducta suïcida a Catalunya, que dissenyi un sistema de recollida, d’anàlisi i de gestió de les dades i d’informació vàlida, fiable i pertinent, sobre la conducta suïcida a Catalunya.
- Dissenyar un sistema de vigilància epidemiològica del suïcidi, de la conducta suïcida a Catalunya i de l’atenció sanitària als pacients i als supervivents.
- Recollir i integrar, en una base de dades unificada, les dades relatives a les morts per suïcidi i els episodis de conducta suïcida (intents i ideacions) de diferents bases de dades i fonts d’informació, per tal d’analitzar-les, interpretar-ne els resultats i redactar informes de resultats i conclusions.
- Garantir l’actualització permanent de la informació sobre la conducta suïcida a Catalunya i fer-la accessible tant als professionals com a la resta de la població.
- Posar a disposició dels professionals i de la ciutadania la informació sobre els recursos públics d’atenció a la conducta suïcida i com accedir-hi.
- Avaluar i fer el seguiment per a impulsar la implementació del PLAPRESC, detectar aspectes de millora i fer propostes d’innovació basades en evidència.
- Fer un seguiment i una avaluació del tractament informatiu de les morts per suïcidi per part dels mitjans de comunicació, i proposar-ne recomanacions.
- Recollir i analitzar les línies de recerca en conducta suïcida a Catalunya.
- Dissenyar campanyes de conscienciació i prevenció adreçades a la població general o a grups específics, en col·laboració amb els departaments corresponents.
D’altra banda, Salut, amb la col·laboració dels departaments d’Educació, de Recerca i Universitats, de Justícia i de Drets Socials, ha elaborat quatre guies per a l’abordatge de la conducta suïcida i les autolesions no suïcides: als centres educatius, a l'àmbit universitari, a l’àmbit penitenciari d’adults i als centres de menors tutelats, respectivament. Aquestes guies aporten orientacions sobre com detectar i com cal actuar davant d’ideacions, temptatives i mort per suïcidi. Aquesta coordinació es desenvolupa a través de circuits entre els agents i els referents de salut mental de cada centre i el Sistema de Salut.
A més, s’ha dut a terme formació sobre conducta suïcida i la seva prevenció a professionals dels cossos de seguretat de l’estat, a professionals d’atenció a la infància i la joventut, d’habitatge i de centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS).
Suport en la recuperació emocional als supervivents d’una mort per suïcidi
El PLAPRESC també estableix la postvenció i el suport a la família i altres supervivents d’una mort per suïcidi com una línia d’actuació prioritària. Per això, Salut ja treballa per oferir, aquest suport en la recuperació emocional als supervivents, així com informació d’altres recursos comunitaris de suport per part d’associacions de supervivents i de prevenció del suïcidi. Aquesta prestació a les persones afectades per una mort per suïcidi s’ofereix a primera instància des de la xarxa pública de Salut Mental i Addiccions, en col·laboració amb l’atenció primària i comunitària.
L’elaboració d’aquest programa d'atenció a la postvenció és fruit del treball conjunt amb el Departament de Justícia que ha permès l’accés a les dades de mortalitat per suïcidi de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) i que farà possible oferir activament ajuda en tots els casos de mort per suïcidi.
Accions de carrer i campanyes per implicar la ciutadania a prevenir el suïcidi
El Departament de Salut també desenvolupa diverses campanyes i actuacions per fer una crida directa a la ciutadania perquè s’impliqui de forma activa en la detecció i prevenció del suïcidi.
La més destacada va tenir lloc a principis d’aquest 2024, en forma d’acció de carrer a prop de 90 punts de Catalunya. Salut va instal·lar uns vinils temporals per prevenir el suïcidi especialment en homes de més de 50 anys. A Catalunya, la taxa de defunció per suïcidi en homes els darrers anys oscil·la entre 11 i 13 per cada 100.000 habitants, sent superior en els grups de major edat.
L’acció formava part de la campanya “No el deixis caure en el pou del suïcidi” –que el Departament va posar en marxa el desembre de 2023 i es va desenvolupar fins al febrer de 2024– que cercava que l’entorn de les persones amb conducta suïcida, en aquest cas homes adults, fossin conscients dels factors de risc, per poder acompanyar i ajudar a la persona.
Una altra de les accions de Govern que ha incidit en la prevenció del suïcidi, en aquest cas en els més joves, va ser l’activació del xat d’acompanyament emocional ‘Obro feel’ a través de whastapp. La Direcció General de Joventut de Drets Socials, en col·laboració amb el Departament de Salut, va impulsar aquest servei com una prova pilot amb l’objectiu de detectar i prevenir problemes vinculats a la salut mental entre la població adolescent i jove, especialment els relacionats amb la depressió, la ideació suïcida i el TCA.
Durant els mesos de pilotatge, s’han intercanviat més de 55.000 missatges de prop de 900 joves. El programa s’ha estès almenys fins al setembre de 2024.
Aquest darrer any, Salut també ha desenvolupat jornades per prevenir el suïcidi a les universitats catalanes (#TrioLaVida), donant resposta a la prioritat d’implementar accions efectives i contundents que contribueixin a la prevenció del suïcidi en la població jove. Amb el Departament d’Educació, Salut també ha impulsat el programa de Resiliència en què han participat més de 7.000 adolescents i més de 800 famílies en més de 90 centres educatius de tot Catalunya.
Més informació:
- Accediu a l’espai del Canal Salut dedicat al suïcidi i a la conducta suïcida.
- Accediu a la nota de premsa del 7 de setembre de 2023, amb motiu del dia mundial de la prevenció del suïcidi.
Barcelona, 24 de juliol de 2024
