Segons els resultats de l’enquesta d’alimentació i nutrició 2002-2003, portada a terme pel Departament de Sanitat i Seguretat Social, la població catalana manté un patró de consum d’aliments característic dels països mediterranis; però s’observa una disminució en el consum de fruites, hortalisses i peix, i un increment del consum de brioixeria, respecte a la darrera enquesta 1992-1993.

Un 63% dels catalans es manifesta seguidor habitual de la dieta mediterrània (un 21% n´és molt seguidor). La població manifesta conèixer majoritàriament els aliments cabdals de la dieta mediterrània: oli d’oliva, fruita, hortalisses, enciam i peix. En una proporció més baixa, considera que llegums, fruits secs, vi, pasta, formatge i iogurt són fonamentals per a aquesta dieta. En canvi, hi identifica com a ingredients alguns productes que no en són característics com la llet, les patates i la carn.

L’oli d’oliva continua sent a Catalunya el principal oli d’utilització a casa per fregir (82%), cuinar (92%) i amanir (99%). S’observa un increment significatiu del seu consum, a Catalunya, entorn al 20%, i particularment d’oli d’oliva verge. Aquest és un fet molt positiu que posa de manifest l’interès de la població per la dieta mediterrània.

El consum de fruita i hortalisses es redueix quasi un 10% en els darrers anys, a Catalunya, però només una tercera part dels catalans consideren que la seva dieta és pobre en fruita i verdures. En realitat, només un 14% consumeix la quantitat recomanada per la SENC (Societat Espanyola de Nutrició Comunitària) (més de 700 grams al dia), un 32% més de la quantitat recomanada per la OMS-UE (500 g/dia) i entre un 70 i un 60% de la població es mostra disposada a augmentar-ne el consum.

Un 48% de la població considera que la seva alimentació és més equilibrada que fa 10 anys. Hi destaca una reducció del consum de fruites, hortalisses i peix, i un augment de la brioixeria, d’una banda, i un augment del consum de derivats làctics i oli d’oliva, i una disminució del consum de carns i vísceres, de l’altra.

L’oli d’oliva, les hortalisses, els llegums, la llet i el pa integral destaquen com els aliments considerats més saludables per part de la població catalana.

L’oli d’oliva, el peix blau i els cigrons són considerats més saludables enguany que fa deu anys.

Diferències geogràfiques

Per regions sanitàries i comparant-ho amb els patrons de consum de fa deu anys, Lleida és probablement la regió amb més canvis i en el consum alimentari sobretot per l’elevat augment en el consum de llet, derivats làctics i fruites.

 El consum de cereals més alt es produeix a Lleida (157,4 g/ persona /dia) i al Barcelonès Nord i Maresme (156,2 g/ persona/ dia), i el més baix a Tortosa (124,7 g/persona/ dia).

 Tarragona (49,3 g/persona/ dia) és la regió que consumeix més brioixeria i Girona (31,1 g/ persona/ dia) la que menys.

 Les carns vermelles tenen un consum màxim a Costa de Ponent (86,6 g/persona/dia), mentre que a Tarragona (57,6 g/persona/ dia) és on se’n consumeix menys.

 La regió Centre (51,7 g/persona/dia) és la que presenta un consum més elevat d’aus i Girona (35,6 g/persona/dia) el més baix.

 Lleida (36,1 g/persona/dia) i Centre (36,2 g/persona/dia) són les regions on es consumeix més embotit i Tortosa (23,6 g./persona/dia) on se’n consumeix menys.

 Els ous i el peix tenen un consum màxim a Lleida i el mínim és a Tarragona i Girona.

 El consum d’oli d’oliva és més alt a Tortosa i el de verdures i hortalisses a Lleida.

 Lleida ha passat de ser la regió que tenia un menor consum de fruita (1992) a ser la que en té un consum més alt.

Ingesta d’energia i nutrients

Des del punt de vista nutricional, es pot considerar adequat l’aportament mitjà d’energia, principis immediats, vitamines i minerals, si bé d’ençà l’any 1992 disminueix la ingesta de colesterol, proteïna animal, alcohol, ferro, vitamina A, niacina i vitamina B12, i augmenta la de calci i vitamina D. Les ingestes deficitàries no s´incrementen significativament, llevat de les de vitamina A.

El consum diari de colesterol passa de 391 mg l’any 1992, a 354 mg al 2003. Aquest fet fa palesa la reducció del consum de vísceres, carn i ous en els darrers anys.

En general, els coneixements sobre els aliments que cal moderar o disminuir per prevenir l’excés de colesterol a la sang han millorat a la població catalana, en els darrers anys

Com són els àpats dels catalans?

Segons l’enquesta, només un 16% dels catalans fan un esmorzar adequat (prenen làctics, cereals i fruita). Si bé la majoria consumeix làctics i cereals, només un 26% pren fruita o sucs de fruita i una tercera part menja brioixeria.

Pel que fa al temps que els catalans dediquen a esmorzar, un 28% hi dedica menys de 10 minuts i un 50% entre 10 i 20 minuts.

El dinar habitual en dies feiners consisteix en dos àpats amb postres (62%) o sense (11%), en un 73% del catalans. Aquest fet reflecteix la persistència de l’àpat tradicional del migdia i l’hàbit de fer una pausa perllongada a l’hora de dinar típic de l’estil de vida mediterrani (més de dues terceres parts de la població hi dedica més de mitja hora). Un 2% per dinar menja tan sols un entrepà o fruita i un 25% pren un plat únic.

En el sopar, en canvi, un 41% del enquestats consumeixen dos plats i postres, un 47% menja només un plat únic i un 10% un entrepà o/i fruita. Aquest fet posa de manifest la reducció de la quantitat d’aliments que componen el sopar en els darrers anys, sense reduir els temps dedicat a aquest àpat (dues terceres parts hi dediquen més de 30 minuts).

Més dinars fora de casa

S´incrementa el nombre d’àpats fora de casa, en els darrers deu anys. En l’actualitat, el 72% de la població catalana dina a casa tots els dies, durant els dies laborables, mentre que fa uns deu anys ho feia el 83%. En l’esmorzar (76%) i el sopar (92%) no s’observen canvis.

També s´incrementa la freqüentació a establiments de menjar ràpid, en particular en el grup de 18 a 24 anys, on els grans consumidors (>1 vegada a la setmana) passen del 3 al 9%.

A Catalunya, s´incrementa l’hàbit de menjar entre hores. Un 36% de la població ho fa, actualment, i fa deu anys tan sols ho feia el 9%. Aquest canvi comporta una ingesta més gran d’aliments rics en greixos i sucres, que ha de ser objecte d’una atenció especial.

Dietes, règims d’aprimament i suplements dietètics a Catalunya

Un 22% de la població ha fet dieta en els darrers 12 mesos i un 17% seguia, en el moment de l’entrevista dietètica, un règim per: perdre pes (39%), diabetis (17%) hipercolesterolèmia (14%), hipertensió arterial (10%) o altres.

L’any 1992 un 14%  feia règim en el moment de l’entrevista.

El metge és el principal prescriptor de dietes (51%), seguit dels mateixos individus (22%), dietistes, infermeres o farmacèutics (12%), familiars i amics (8%) o altres professionals no sanitaris (6%).

Els metges del Servei Català de la Salut són els principals prescriptors de règims dietètics (49%).

Un 33% de la població catalana es considera obesa amb sobrepès. Tot i això,  només la meitat d’aquests es mostren bastant o molt preocupats pels efectes de l’excés de pes sobre la seva salut.

Un 62% considera el seu pes normal i un 5% insuficient.

La població es pesa majoritàriament a casa (46%), a la farmàcia (15%) o a l’ambulatori (12%). Un 20% de la població no es pesa mai.

Les dietes dissociades van obtenint adeptes. Un 10% de les seguides durant els darrers anys són d’aquest tipus, però la gran majoria confia en les dietes hipocalòriques i equilibrades, que són l’única opció que garanteix una pèrdua de pes esglaonada i sostinguda en el temps.

Entre les persones que han fet dieta en els darrers quatre anys, un 29% han pres herbes, un 28% han usat cremes o locions, un 13% han pres fàrmacs o pastilles, un 9% han fet mesoteràpia, un 3% han seguit una liposucció i un 1% cirurgia.

Un 45% considera que la millor forma de perdre pes és menjar menys i un 43% creu que és fer més exercici físic. L’any 1992 aquests percentatges eren del 55 i del 34%, respectivament. Un 9% considera que el millor mètode és un altre diferent dels escollits.

Un 10% de la població catalana pren complements dietètics, un 21% productes alimentaris enriquits (cereals, llet, begudes, galetes o iogurts, fonamentalment) i un 8% preparats o complexos vitamínics-minerals.

L’any 1992 un 9% prenia complexos vitamínics i minerals, en els moments de l’entrevista; això demostra que, en els darrers 10 anys, ha disminuït lleugerament aquest hàbit.

Conclusions i recomanacions

 Aspectes positius dels consums:

1) Increment del d’oli d’oliva

2) Increment del de derivats làctics

3) Increment del de fruita seca

4) Reducció del de carns.

 Aspectes negatius dels consums:

1) Disminució del de fruites i hortalisses

2) Disminució del de peix

3) Increment del de brioixeria.

Lleida i Tortosa són les regions amb canvis més marcats en el consum alimentari.

El consum d’energia i nutrients es modifica molt poc, disminueix la ingesta de vitamina A, colesterol, niacina, vitamina B12 i ferro, i augmenta la de calci, vitamines D i C.

La política nutricional per a la població catalana ha d’incloure la promoció de la dieta mediterrània tradicional i el foment del consum de fruites i hortalisses, com a punts prioritaris. 

Les recomanacions alimentàries que cal fer van adreçades especialment a conservar i recuperar els aspectes de la dieta mediterrània que tendeixen a desaparèixer:

 Mantenir i augmentar el consum de verdures, hortalisses i fruites, que és un aspecte positiu de la dieta dels catalans que cal fomentar particularment en els més joves.

 Seguir utilitzant l’oli d’oliva com a greix d’elecció, tant en cru com per cuinar.

 Mantenir els trets tradicionals de la dieta mediterrània, recuperant plats, receptes i costums.

 Disminuir la ingesta de carn, particularment la vermella i els embotits.

 Mantenir i augmentar el consum de peix.

 Substituir parcialment el consum de llet i productes làctics sencers, per llet i derivats parcialment desnatats, fomentant el consum d’aquest grup en adults o gent gran.

Dades de l’estudi

L’Enquesta de Nutrició 2003 és un estudi transversal o de prevalença que s’ha realitzat en el context d’un programa de promoció de la salut, dins el Programa d’Alimentació i Nutrició de la Direcció General de Salut Pública, que ha estat coordinat pel Centre de Recerca en Nutrició Comunitària del Parc Científic de la Universitat de Barcelona, adscrit al Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col•laboració d’altres institucions científiques i sanitàries catalanes.

L’univers de l’estudi l’han format tots els habitants de Catalunya d’edats compreses entre 10 i 80 anys, i la població d´orígen tots els habitants d’aquestes edats residents i censats als municipis de Catalunya.

A la mostra, que s’ha portat a terme entre el 21 de març de 2002 i el 30 de juny de 2003, s’han recollit  les dades alimentàries de 3.300 persones.