La consellera Martínez Bravo i el conseller Espadaler han inaugurat, en representació del Govern, la 14a Casa de les Xiquetes i els Xiquets, que dona servei al Baix Llobregat i l’Hospitalet.
Martínez Bravo: “La violència sexual és una realitat dramàtica que està emergint i que demostra que el model Barnahus funciona, tant per la detecció de casos com per l’acompanyament a les víctimes”
Espadaler ha refermat el suport del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica al projecte i ha destacat la capacitat de les Barnahus “per posar les persones, en aquest cas les víctimes, al centre"
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, i el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, han inaugurataquest matí la Barnahus, la casa de les xiquetes i els xiquets, del Prat de Llobregat. És la 14a casa d’aquestes característiques que es posa en marxa i donarà servei a la comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat.
Es tracta d’un model d'atenció integral a les víctimes on tots els departaments que intervenen en un cas es coordinen i treballen sota el mateix sostre, en unes dependències, lluny de comissaries i hospitals, que permeten crear un entorn amigable per als nens i nenes. Disposa, a més, d’un circuit tancat de televisió per gravar el testimoni de l’infant o l’adolescent que permet crear una prova preconstituïda. Així, s’evita que la víctima hagi de declarar una mitjana de quatre vegades en diversos llocs i davant diferents persones.
L’objectiu principal del servei és doncs la valoració, l’atenció, el tractament i el seguiment de qualsevol infant i adolescent de la zona que hagi patit violències sexuals, per bé que els professionals del centre col·laboraran també en la prevenció i detecció d’aquesta xacra.
En el decurs de la visita a les instal·lacions, la consellera Martínez Bravo ha posat en valor el desplegament de la xarxa de Barnahus i ha explicat que només aquest any 2024, “les 13 cases de les xiquetes i els xiquets que ja estan en funcionament han atès 1.715 casos d’infants i adolescents víctimes de violència sexual”. Segons Martínez Bravo, es tracta d’una “realitat dramàtica que està emergint, i que demostra que el model Barnahus funciona, tant per la detecció de casos com per a l’acompanyament a les víctimes”.
Per la seva banda, el conseller Espadaler ha remarcat la capacitat de la Barnahus de posar la víctima al centre i ha destacat també incorporació de professionals de l’àmbit de justícia al projecte. En aquest sentit, ha recordat que el Departament que encapçala “ha dut a terme un important esforç per dotar aquests equips especialitats de 43 nous professionals que puguin fer front a l’important augment de casos que comencem a veure d’ençà de la posada en marxa de les unitats integrades”. Es tracta, concretament, de personal dels equips d’assessorament tècnic penal, de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya i de les oficines d’atenció a les víctimes.
La consellera i el conseller –acompanyats, entre d’altres, per la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Teresa Llorens i l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler- han fet un recorregut per les instal·lacions i n’han conegut l’equip professional format per una coordinadora, dues treballadores socials, dues psicòlogues i personal administratiu. També s’hi desplaçarà quan calgui personal de l’equip tècnic penal, metges forenses, professionals d’atenció a la víctima del Departament de Justícia, així com mossos, pediatres, psicòloga i psiquiatra del Departament de Salut, entre d’altres.
Seguint amb el model de Tarragona, cada unitat Barnahus compta amb sales d'espera separades equipades amb mobles, joguines, revistes, llibres, etc., adients a l'edat i a les necessitats dels infants i adolescents. També té espais de treball per als professionals; sales d’atenció a famílies, infants i adolescents, sales amb l’equipament tècnic necessari per a fer l’entrevista forense i la prova preconstituïda, una sala d’exploració mèdica, o una cuina, entre d’altres. La Casa de les Xiquetes i els Xiquets del Prat està gestionada per l’entitat Suara.
Què és la Barnahus?
Barnahus, la casa de les xiquetes i els xiquets és un projecte del Govern de la Generalitat que implica diverses conselleries. El principal impulsor n’és el Departament de Drets Socials i Inclusió —mitjançant la Direcció General de l’Atenció a la Infància i l’Adolescència—, en coordinació amb Salut, Educació, Interior, Justícia i Igualtat i Feminisme, a més de la Fiscalia i la Judicatura.
El centre té l’aspecte d’una llar perquè els infants i les seves famílies el reconeguin com un espai amigable que proporciona seguretat i confiança. Hi treballa a temps complet un equip psicosocial i, a més, hi ha altres professionals que s’hi desplacen quan cal o que s’hi connecten per videoconferència per evitar que la víctima i la seva família siguin els que hagin de recórrer a les diferents instàncies que intervenen en aquests processos: comissaria, jutjat, servei d’infància, centre mèdic...
Els objectius principals són dos. D’una banda, procurar que els infants i adolescents es vinculin a un binomi professional —habitualment format per un psicòleg o psicòloga i un treballador o treballadora social—, que s’encarreguen del desenvolupament i la recuperació de les víctimes i d’acompanyar les seves famílies en aquest procés. De l’altra, minimitzar la contaminació del testimoni i garantir les millors condicions per si l’equip d’assessorament tècnic penal rep l’encàrrec de portar a terme una entrevista forense per a la prova preconstituïda o declaració judicial.
Culminació del desplegament territorial
El Govern de la Generalitat va iniciar la prova pilot amb la Barnahus de Tarragona l’any 2020. Fins el 31 d’agost d’aquest any, aquest recurs ha atès 974 infants i adolescents víctimes de violència sexual i ha aconseguit multiplicar per 4 la detecció de casos respecte d’altres territoris.
El bon funcionament de l’experiència tarragonina va empènyer el Govern a estendre’n el model amb la projecció d’unitats arreu del país. Així, també hi ha Barnahus en marxa a Terrassa, Granollers, la Seu d’Urgell, Lleida, Girona, Tortosa, Vilanova i la Geltrú, Barcelona (dues unitats), Badalona, Mataró i Manresa. La del Prat de Llobregat és la darrera de les previstes.
Per a la gestió i coordinació d’aquests recursos s’han constituït comissions territorials amb representació de Drets Socials, Justícia, Mossos d’Esquadra, Salut, Educació i Igualtat i Feminismes. Les comissions són l’eina principal de consulta, informació i debat, i poden proposar activitats i analitzar les necessitats socials de cada territori. Tenen la funció d’actualitzar i establir els protocols de comunicació i intervenció entre els departaments de la Generalitat, així com elaborar i perfeccionar els circuits necessaris per garantir una atenció especialitzada d’acompanyament a les víctimes en el procés de cura, recuperació i reparació.
8
Imatges
1
Fitxers adjunts
