El Departament de Salut ha presentat els indicadors i informes d’enguany de la Central de Resultats a partir de les dades corresponents al període 2017-2023. La Central de Resultats és una iniciativa de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) que té la finalitat de mesurar, avaluar i difondre els resultats en salut i qualitat assolits pels diferents agents que integren el sistema sanitari català.

La consellera de Salut, Olga Pané i Mena, ha destacat durant l’acte de presentació de la Central de Resultats que aquesta eina “ens ha convertit en un referent entre els sistemes de salut a Espanya i a Europa, i alhora és un referent dins del Govern, ja que com a departament tenim dades internes i externes i això ens dona una gran credibilitat”. I ha afegit que “altres sistemes públics no tenen una capacitat tant gran per extreure dades i un rigor tant gran per analitzar-les”.

La consellera ha posat de manifest la tasca de l’AQuAS i la seva capacitat per “adaptar-se als temps” i aportar una “eficiència” que “ens estimula a millorar a base de comparar-nos i veure que algú ho fa millor i copiar-lo”. Segons ha dit, “l’eficiència és impossible d’aconseguir si no hi ha dades i les podem comparar, per tant, la Central de Resultats té tot un seguit de bondats que hem de preservar”.

Novetats

Enguany, la Central de resultats ha enfocat els seus esforços a millorar la interfície i la visualització de dades per tal que aquestes siguin més accessibles i proporcionin informació en un format més útil pels usuaris. Per això, s’ha dissenyat un nou portal d’entrada que permet accedir als diferents aplicatius interactius de la Central des d’una única plataforma.

A més dels aplicatius ja existents per àmbits d’activitat, el nou portal dona accés a una eina innovadora, el visor de centres i territoris. El visor permet a l’usuari explorar amb més profunditat els indicadors publicats a la Central de Resultats, oferint una navegació àgil i visual de 190 indicadors dels 257 de la Central. Aquesta eina permet seleccionar els indicadors d’ interès i visualitzar els resultats d’una unitat d’anàlisi (centre o territori) en conjunt i amb comparacions respecte als resultats globals de Catalunya.

Amb el visor es podrà descarregar les dades dels indicadors de manera ràpida i simplificada, comparar diferents entitats d’anàlisi per cada indicador de forma detallada i consultar l’evolució comparativa de cada indicador amb altres unitats. D’aquesta manera, es faciliten les consultes adaptades a les necessitats dels professionals i de la ciutadania, enfocades a analitzar la posició relativa de territoris o centres assistencials específics del seu interès.

Una altra novetat ha estat la introducció de les fitxes d’anàlisi interpretativa de resultats per aquells indicadors on resulta interessant mostrar una anàlisi per eixos com el sexe, l’edat o el nivell socioeconòmic i amb dades segons l’àrea de residència del pacient.Cada fitxa inclou un comentari destacat d’interpretació dels resultats i un resum de les principals troballes dels diferents eixos d’anàlisi, així com la fitxa metodològica de cada indicador.

Dades i anàlisi

A més de presentar aquestes novetats, la Central de resultats exposarà les dades analitzades corresponents al període 2017-2023 com a motiu principal de la trobada. La informació recollida i els indicadors analitzats tenen la finalitat de proporcionar una base sòlida per a la reflexió i la presa de decisions informades, promovent la màxima qualitat i eficiència dels serveis que s'ofereixen a la població. Així doncs, la Central de Resultats proporciona una vista sobre aquells indicadors que presenten millores o es mostren estables al llarg dels anys, així com aquells en què s’ha detectat un empitjorament del sistema de Salut.

L’anàlisi elaborada comprèn 257 indicadors distribuïts en els àmbits d’atenció primària, atenció hospitalària, emergències mèdiques, salut mental i addiccions, atenció intermèdia, i, finalment, salut pública.

En l’àmbit de l’atenció primària(AP),el 2023 disminueix la freqüentació un 12% i augmenta la proporció de visites presencials respecte al total, situant-se al voltant del 70%, fets que poden reflectir una gestió més eficient de les consultes a l’AP o una disminució de la demanda i la consolidació del canvi del model d’atenció amb la recuperació en part de les visites presencials però també un major ús de les visites telemàtiques que abans de la pandèmia. Els indicadors principals es mantenen estables i amb bons resultats, com és el cas del seguiment de malalties cròniques com la diabetis o la hipertensió, així com millora la satisfacció dels usuaris respecte el 2019. Les àrees on el sistema de salut té més marge de millora estan en relació amb l’adequació de tractaments farmacològics, l’increment progressiu de la polimedicació, la gran variabilitat en la inclusió de persones al programa d’atenció domiciliària (ATDOM) i si es dona cobertura suficient a les necessitats poblacionals actuals. Territorialment, els equips d’atenció primària de les zones rurals obtenen millors resultats que les zones urbanes amb més privació.

Quant a l’àmbit de l’atenció hospitalària, s’observa un augment d’un 7% d’hospitalitzacions en general, però la mitjana de dies d’estada de les persones es redueix un 3%. També es detecta un canvi en la tendència de les hospitalitzacions, ja que en els centres de major complexitat aquestes van superar les dels centres de menor complexitat. Tot i que la variabilitat territorial roman alta, globalment la majoria d’indicadors de l’atenció hospitalària presenten millores respecte del 2022, especialment en les dimensions d’efectivitat i seguretat. Destaca especialment una millora de l’atenció de la malaltia cardiovascular aguda (temps d’atenció més adequats, menys reingressos i menys mortalitat hospitalària). També milloren les bacterièmies associades a catèter vascular i les infeccions de localització quirúrgica d’òrgan-espai en la cirurgia electiva de pròtesi de maluc, còlon i recte. Ara bé, una àrea de millora clara continua sent l’adequació en l’ús de les urgències hospitalàries i l’eficiència en l’ús dels fàrmacs de major impacte pressupostari.

Pel que fa a l’àmbit d’emergències mèdiques, el 2023 disminueixen les trucades a la Central de Coordinació Sanitària i les consultes sanitàries, especialment les consultes administratives, que són les que més havien pujat durant la pandèmia. Actualment, el SEM torna al creixement que s’anava produint any rere any abans de l’arribada de la COVID-19. Pel que fa a l’accessibilitat del servei s’aprecia una millora, situant-se en el 98,3% de les trucades ateses. La majoria dels indicadors de procés i resultats relacionats amb les emergències mèdiques han millorat respecte a l’any 2022. Tot i els bons resultats que fa anys es mostren en els indicadors dels codis, aquest 2023 ha continuat millorant l’atenció en el temps òptim en el codi infart agut de miocardi i en el codi ictus, especialment aquest darrer, arribant al 99,34% dels casos atesos pel SEM. En canvi, el temps de resposta en les intervencions de prioritat 0 (màxima), se situa al voltant del 76% ateses en menys de 20 minuts. Cal tenir en compte que l’increment d’intervencions motivades per incidents al carrer (prioritat 0 independentment de la gravetat de l’esdeveniment) durant els darrers anys continua llastrant l’assoliment de l'objectiu del 90%, en particular als centres urbans, com ara Barcelona Ciutat. Així mateix, malgrat que la proporció de persones derivades als centres d’urgències d'atenció primària (CUAP) —quan es determina que aquest és el dispositiu adequat—, millora discretament respecte al 2022 en termes globals. Però, la notable variabilitat en la distribució i desplegament d’aquests dispositius, així com l'heterogeneïtat de les seves carteres de serveis, podrien estar condicionant que la proporció de derivacions es trobi encara lluny de l'objectiu del 30%, tot assenyalant una clara oportunitat de millora organitzativa.

Pel que fa a l’àmbit de salut mental i addiccions, s’observa un descens en la taxa de persones ateses menors de 18 anys, mentre que la de persones adultes es manté estable. D’altra banda, augmenten els inicis de tractament per deshabituació a qualsevol substància, especialment l’alcohol i la cocaïna en homes a partir de 35 anys. Milloren alguns indicadors, com la tendència creixent en la patologia crònica atesa en els centres de salut mental (CSM) o l’estabilitat en el nombre de visites per persona els darrers anys, resultats alineats amb l’estratègia d’afavorir l’atenció a la patologia més complexa en els centres d’atenció especialitzada, la implementació Programa de col·laboració entre salut mental i addiccions i l’atenció primària i comunitària (programa PCP) i el model d'atenció esglaonada. Però cal acabar d’actualitzar les dades del 2023 incloses a la Central de Resultats quan es consolidin les millores en el sistemes d’informació d’aquest àmbit.

La Central de Resultats està captant cada vegada amb més força la transformació de l’àmbit de l’atenció intermèdia (AI), basat en una mirada més integrada i centrada en la persona, però també més comunitària i potenciant els recursos ambulatoris i domiciliaris. Destaca així l’augment en el percentatge d’altes a domicili en la majoria d’unitats d’atenció intermèdia i també augmenta el percentatge de persones que retornen a domicili amb millora funcional després d'un ingrés a unitats de convalescència i llarga estada. Tanmateix, existeix una gran variabilitat territorial en la taxa de persones ateses en unitats mitjana i llarga estada, atenció pal·liativa i en subaguts.​ Les àrees on el sistema de salut té més marge de millora són les relacionades amb les defuncions a les unitats amb internament i la durada de l'estada. Les següents edicions de la CdR hauran d’incloure indicadors basats en el nou sistema d’informació d’atenció intermèdia que permetin monitorar millor l’activitat d’aquest àmbit.

El 2023 milloren molts dels indicadors en l’àmbit de salut pública. Les cobertures vacunals es mantenen altes i estables respecte al 2022 i la taxa de mortalitat estandarditzada per totes les causes baixa un 5%, tornant a dades similars del 2019 (818 per 100.000 habitants). El tabaquisme manté la tendència a la baixa, disminuint fins al 22,6% el 2023, malgrat són valors encara molt alts. Així mateix, el cribratge del consum d’alcohol a l’atenció primària segueix sent baix (40% adults, 30% adolescents) tot i la milloria creixentd’aquesta cobertura després de la pandèmia. El 2022 (darrer any disponible), les taxes de malalties de declaració obligatòria van augmentar en comparació l’any anterior, especialment la taxa d'incidència de casos de parotiditis i de dengue, aquesta darrera ara també monitorada a la Central de Resultats juntament amb altres malalties arbovíriques, les quals han pres una rellevància especial per l’increment de viatges relacionats amb països endèmics i les condicions mediambientals relacionades amb el canvi climàtic a Catalunya, fet que reforça la importància de mantenir un sistema robust de vigilància i control.

Els detalls d'aquests resultats per àmbit d’activitat es poden consultar als informes específics que acompanyen l’eina interactiva de consulta al portal de la Central de Resultats 2024.

Fidel al seu objectiu d’afavorir l’anàlisi orientada a promoure la reflexió que pugui informar la presa de decisions, la Central de resultats proposa també un seguit d’anàlisis avançades que s’han desenvolupat durant l’any, com, per exemple, la morbiditat i ús de recursos de la població en atenció domiciliària (ATDOM) en comparació a població no ATDOM de l’atenció primària, l’evolució dels indicadors de malaltia cardiovascular aguda i l’anàlisi de la salut mental i les addicions amb una mirada àmplia i transversal de les diferents fonts d’informació disponibles. Aquestes recerques complementen les dades recollides per poder entendre més a fons algunes problemàtiques detectades amb anterioritat.

Què és la Central de Resultats?

La Central de resultats és un instrument promogut pel Departament de Salut i el Servei Català de la Salut i liderat per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) per mesurar, avaluar i difondre els resultats assolits pel que fa a qualitat i efectivitat, eficiència, equitat i sostenibilitat per part dels diferents agents integrants del Sistema Sanitari de Catalunya (SISCAT).

Pionera a l’Estat i referent a Europa, la iniciativa té la voluntat de fomentar i permetre als professionals i gestors dels serveis sanitaris la comparació i el monitoratge de les seves actuacions per a la millora contínua de l'assistència amb l’objectiu de contribuir a millorar la salut de la població sota el lema “mesurem l’avui per transformar el demà”.

Més informació:

Portal de dades interactives de la Central de Resultats

Web de la Central de Resultats