La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat al Parlament que la primera convocatòria perquè els ajuntaments optin als ajuts de la Llei de barris serà a l’estiu de 2025, un cop s’hagi aprovat el decret per a la creació i regulació dels fons econòmics. La segona convocatòria, segons la consellera, se situarà a principis de 2026. Sílvia Paneque ha avisat que la quantitat econòmica de les convocatòries “serà fruit de la negociació pressupostària amb els partits polítics que s’hi vulguin sumar”.

La consellera ha afirmat que “la recuperació urbana és una mesura més per generar oportunitats i creixement econòmic. Ningú no sap on Catalunya tindrà talent els propers anys i els barris recuperats poden ser l’espai adequat per potenciar noves intel·ligències, talents esportius, nous comerços o persones punteres. La Llei de barris parla d’esperança, perquè allà on hi ha una dificultat, hi trobem una oportunitat de canvi. Un barri endreçat, amb serveis i seguretat convida a tenir comerç i teixit econòmic”.

El municipalisme: referència principal

“A ningú no se li escapa que el treball conjunt serà clau per tenir projectes que tinguin una essència transformadora, capaç de generar progrés, creixement i comunitat”, ha advertit Paneque.

“El projecte de la Llei de barris situa el municipalisme com a referència principal de les polítiques del Govern de la Generalitat. L’Ajuntament, que és la institució a qui li pertoca per coneixement i per la gestió del dia a dia que executa, és qui presenta un projecte, que ha d’encaixar amb els valors d’equitat i de justícia”.

Pla de rehabilitació d’habitatges

Una altra iniciativa clau en matèria d’habitatge és el Pla de rehabilitació d’habitatges. La consellera ha explicat que el Govern ja ha començat a treballar en aquest Pla que té com a primer pas la creació d’un mapa general de necessitats i d’urgències.

És un mapa que permetrà identificar i prioritzar les zones on més cal actuar, facilitant així una intervenció més eficient i ben focalitzada. Entre els factors que es tindran en compte per establir aquestes prioritats hi haurà l’antiguitat dels edificis, els dèficits estructurals, la presència de materials perjudicials com l’amiant o els problemes d’ineficiència energètica.

Paneque ha explicat que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya té assignats 480 milions d’euros per ajuts a la rehabilitació residencial. “Actualment, comptem amb 19.396 sol·licituds, de les quals 12.705 ja n’han obtingut la concessió”, ha detallat. “En el cas de la rehabilitació volem arribar a tot arreu i començar allà on sigui més útil i urgent”, ha emfatitzat.

Accés a l’habitatge

La consellera, d’altra banda, també s’ha referit al desnonament aquest matí al barri de Ciutat Vella de Barcelona i ha explicat que, amb col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, ja s’ha ofert un habitatge de transició per a la família. ”Hem d’assegurar que la família desnonada tingui aquest recurs habitacional”, ha detallat.

Tot i així, ha explicat que “hem d’assegurar els criteris d’equitat en l’accés als habitatges que tenim, i especialment en els habitatges d’urgència” i ha advertit que en aquest habitatge estava prevista l’entrada d’una altra família amb tres fills menors d’edat per emergència social. “La família que estava esperant entrar en aquest pis havia fet les coses ben fetes i havia fet tot allò que s'havia indicat des dels Serveis socials”.

“El problema de fons és que Catalunya no disposa d’un parc d’habitatges suficient per a la demanda existent i pel creixement demogràfic previst”, ha afegit. “El compromís es clar; sabem que el principal problema és l’accés a un habitatge assequible i digne i la millora de l’espai públic. Per tant, és també el principal repte del Govern”, ha declarat.

En aquest sentit, ha assenyalat que “Catalunya iniciarà el projecte més ambiciós de la seva història en construcció d’habitatge protegit” amb “diferents mecanismes perquè el país disposi d’un 15% d’habitatge assequible en un termini de vint anys”.

Ha recordat l’objectiu del Govern de generar 50.000 habitatges de protecció oficial. “L’ambició del projecte és augmentar el volum de producció anual per sis o per set i, a més, que els nous habitatges siguin de protecció de manera permanent”, ha detallat.

La consellera ha advertit que “Catalunya ha de tenir una política pública d’habitatge que sigui estructural al llarg dels anys, amb l’objectiu que un percentatge solvent de les llars on vivim tingui un preu protegit”.

Ha posat de relleu el Pla de mesures per incrementar el parc de protecció oficial, que ha estat “un dels primers acords del Govern” i que inclou la reserva i la transformació de de solars públics o ajuts pels joves per finançar la compra d’un habitatge de segona mà.

“Existeixen rendes mitjanes i baixes que treballen i tenen ingressos. No obstant, han de destinar el 30% dels ingressos a la llar, fet que comporta tenir problemes en drets bàsics com l’alimentació, la salut, la formació o al cultura”, ha lamentat Paneque.

En aquesta mateixa línia ha assenyalat que “únicament el 20% dels joves menors de trenta-cinc anys poden independitzar-se, una de les taxes pitjors a Europa. Resulta intolerable que l’alternativa ha estat durant l’última dècada la compartir pis per obligació o llogar una habitació”.