- Amb aquestes incorporacions, totes les embarcacions pesqueres catalanes disposaran d’aquest mètode de pesca sostenible
- Aquesta adaptació, que era un dels requisits exigits per la Unió Europea, ha permès al sector mantenir els mateixos dies de pesca que el 2024
- El tercer trimestre de 2025, Barcelona acollirà la celebració del II Congrés de Pesca del Mediterrani, un fòrum de debat sobre el futur de la pesca del Mediterrani
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha explicat avui a la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Parlament de Catalunya que un total de 159 embarcacions han sol·licitat els ajuts per poder-se instal·lar les xarxes selectives i, d’aquesta manera, el 100% de les embarcacions d’arrossegament de la flota catalana – que en són 193 – disposaran d’aquest mètode requerit per la Unió Europea. “Només amb la incorporació d’aquesta mesura, els pescadors han aconseguit recuperar el dies de pesca del 2024. Això ha estat possible, perquè el sector pesquer català ja fa temps que fa els deures i porta a terme vedes biològiques i tancaments de zones en les quals no es pot pescar per així recuperar les poblacions de peixos. Es tracta d’un fet molt significatiu, que indica la voluntat de transformació del sector pesquer, el qual amb aquesta renovació segueix avançant cap a una gestió de la pesca cada cop més sostenible. Hem de pensar avui quina ha de ser la flota del futur a Catalunya”, ha afirmat el conseller.
El nou pla de pesca per al 2025, que va aprovar a finals d’any la Unió Europea, reduïa els dies de pesca a 28, xifra, que hauria condemnat la flota pesquera catalana i tota la cadena de valor del peix a desaparèixer. Després d’una llarga negociació amb les institucions europees, es va aconseguir que es mantingués el mateix nombre de dies que el 2024, amb la condició que el conjunt de la flota pesquera incorporés malles selectives i, opcionalment, portes voladores.
Davant d’això, el Govern es va comprometre a ajudar al sector a incorporar aquestes xarxes mitjançant la convocatòria d’uns ajuts que permetrien cobrir el 100% del cost de les xarxes i el 75% del cost de les portes voladores. La convocatòria es va tancar a principis de febrer amb un èxit total. Fins al punt, que s’ha haurà d’ampliar el pressupost previst per tal de donar cobertura a totes les sol·licituds. En el cas de les xarxes, l’import dels ajuts sol·licitats és de 500.000 euros.
Pel que fa les portes voladores, un total de 22 embarcacions han sol·licitat l'ajut per poder-se-les instal·lar, per un import d’1.500.000 euros. D’aquesta manera, s’incrementa el percentatge de flota que ha fet el canvi en un 32%, passant de 40 a 62 embarcacions que han fet el canvi de les portes voladores.
En tos dos casos, els ajuts s'han demanat de manera coordinada a través de les confraries, per tal de reduir la càrrega administrativa de la tramitació dels ajuts.
Presents a Brussel·les per defensar els interessos dels pescadors catalans
Més enllà dels recursos que es destinaran al sector en forma d’ajuts, el Departament d’Agricultura crearà una oficina de suport tècnic permanent a Brussel·les a fi de representar a les comunitats autònomes davant del Consell Europeu aquest semestre i traslladar a tots els agents de les institucions europees la realitat i necessitats de la pesca catalana. La missió de les persones integrants d’aquesta oficina serà assessorar el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) durant els consells consultius en assumptes del Mediterrani. Hi haurà, de forma continuada, presència del personal de la direcció general de Política Marítima i Pesca Sostenible, un membre de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) i un de la Federació Nacional Catalana de Confraries Pesqueres que haurà de formar part d’aquesta oficina.
Aprofitant l’oficina de suport i la representació de Catalunya de les comunitats autònomes durant el primer semestre de 2025, el Departament demanarà la revisió del Reglament de la política pesquera comuna, juntament amb el Ministeri i cercant el consens de les comunitats autònomes del mediterrani i el suport del parlament europeu, i també la revisió de la metodologia del càlcul dels estocs pesquers, amb l’ICATMAR i el Ministeri, amb l’objectiu que l’ICATMAR formi part del comitè científic assessor de la comissió europea en la pesca del mediterrani.
En aquesta mateixa línia, es demanarà també la revisió del Reglament del Pla de pesca europeu (MAP), a través de mecanismes i principis de gestió pesquera més adients per a la pesqueria mixta d’arrossegament del Mediterrani: eliminar la segmentació entre pesca costanera i pesca de profunditat, i establir el sistema ponderat mitjà de les espècies seleccionades per calcular les possibilitats de pesca (a fi d’eliminar la situació actual d’estrangulació per una única espècie).
Altres mesures
A més, per tal que el sector sigui viable, el Departament d’Agricultura també incrementarà la línia d’ajuts de suport a confraries i federacions de confraries que es dona anualment. D’aquesta manera, es passarà de 2 a 2,5 milions d’euros. Aquest augment s’afegeix a la bonificació del 80% de la taxa que paguen les confraries per a l’ocupació del domini públic el 2025, a fi de garantir la seva viabilitat econòmica davant la pèrdua d’ingressos causada per l’aplicació de la reducció de dies de pesca que fixa la Unió Europea i afavorir la presència de la Federació Catalana de Confraries en l’àmbit europeu.
Entre les dues mesures aprovades, s’assoleix un total de 3,2 milions d’euros en ajuts directes per a les confraries el 2025.
Finalment, el tercer trimestre de 2025, Barcelona acollirà la celebració del II Congrés de Pesca del Mediterrani, coorganitzat pel Departamenti el sector pesquer. Es tracta d’un fòrum de debat i de disseny del futur de la pesca costanera del Mediterrani, en el que es vol comptar amb les institucions europees (DGMARE) i mediterrànies (CGPM), el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, les comunitats autònomes, el sector pesquer i la comunitat científica internacional.