- L’autoestima, la salut mental i la qualitat de vida d’una persona es veuen notablement minvades quan es rep una discriminació, però també ho fa la percepció que té sobre la resta de persones i en conseqüència s'afebleix l'estat de salut comunitari segons l’Enquesta de Discriminacions de Catalunya 2024.
- L’any 2024 l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació ha rebut 350 denúncies, en el 39% dels casos per motius racistes.
- Les dades s’han facilitat en la jornada organitzada per l’OITND en motiu del Dia per a la Discriminació Zero. L’acte ha comptat amb una taula rodona d’expertes i la intervenció de la secretària general del departament, Sònia Guerra López, la secretària d’igualtats, Gina Pol Borràs, i el director de l’Oficina, Fernando Macías Aranda.
En el marc de la commemoració del Dia per a la Discriminació Zero, establert per l’ONU des de l’1 de març de 2014, l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació (OITND) ha organitzat la jornada ‘Una mirada a les discriminacions des de la salut’, a la seu del Departament d’Igualtat i Feminisme, ubicada a l'edifici del Districte Administratiu, a Barcelona.
La secretària d'Igualtats del departament d'Igualtat i Feminisme, Gina Pol Borràs, ha obert les jornades assegurant que Catalunya compta amb un marc jurídic que és una “bona base”. “Tenim una normativa i una legislació que ens donen una àmplia cobertura de drets, ens permeten combatre obstacles i poder fer efectiva aquesta igualtat i aquesta no discriminació de les persones”. D’altra banda, Pol també ha fet una crida a la ciutadania “calen persones aliades en tots els camps que vulguin millorar la nostra realitat i combatre qualsevol discriminació en el seu dia a dia. Tenim un context antidrets que ens preocupa, però que també ens uneix”.
Dret de totes les persones a viure amb dignitat, seguretat i autonomia
Catalunya disposa d’una llei que prohibeix específicament tota forma de discriminació; ja sigui a causa de l'origen, el sexe o gènere, l'orientació sexual, la identitat i l'expressió de gènere, les conviccions religioses, la ideologia, la condició econòmica o la discapacitat. Aquesta és la Llei 19/2020, del 30 de desembre, pionera i transversal, que es va aprovar per unanimitat al Parlament de Catalunya i que es va enriquir gràcies a les aportacions de diverses entitats socials i persones expertes.
Dos anys després de l’aprovació, l’any 2022, es va posar en marxa l’òrgan responsable de fer-la efectiva: l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació. L’OITND s’encarregarà a partir de llavors de tramitar les denúncies per discriminació, prestar suport i assessorament jurídic a les persones que hagin patit una situació de discriminació i vetllar per la no repetició i reparació efectiva de les víctimes.
El director de l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació, Fernando Macías Aranda, ha fet referència a la necessitat de donar a conèixer l’Oficina com a organisme clau, tant per aconseguir la igualtat efectiva com per garantir la reparació i la no repetició, “moltes persones creuen que és normal patir discriminacions i no denuncien. Hem d'aconseguir que la gent confiï en l'administració i vulgui denunciar”. El director de l’oficina ha fet una crida perquè s’incorpori aquesta perspectiva en tots els àmbits de treball “cal que tots i totes ens posem les ulleres d'igualtat de tracte i no discriminació, perquè erradicar la discriminació és un tema que ens interpel·la al conjunt de l'administració pública com a societat”.
Les discriminacions a Catalunya
L’OITND ha rebut durant l’any 2024, 350 denúncies, en el 39% dels casos, per motius racistes. Els altres tres eixos principals de discriminació són l’LGBTI-fòbia (19%), el capacitisme (14%) i el gènere (6%). La tendència es manté igual que el 2023, quan aquests quatre eixos de discriminació ja van ser els més freqüents. Altres motius de discriminació que s’han denunciat a Catalunya aquest 2024 són la condició social o econòmica, la llengua, la salut, l’aspecte físic, l’edat o l’opinió política.
Les denúncies que rep i tramitar l’oficina han crescut any rere any des de la seva creació; el 2022, en el primer any de funcionament de l’Oficina, es van rebre i tramitar 127 denúncies, l'any 2023 van ser 282 les denúncies gestionades, i el passat 2024 el nombre de denúncies va augmentar un 24,12% fins a les 350 denúncies.
Afectacions a la salut individual i comunitària
Més enllà de la tasca amb les denúncies i l’atenció a les víctimes, en aquests dos anys i escaig de recorregut, l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació ha impulsat l'Enquesta sobre discriminacions a Catalunya, conjuntament amb el Centre d’Estudis d’Opinió de Catalunya. L’enquesta ha permès fer una radiografia molt detallada de les discriminacions a Catalunya, tant des del punt de vista de percepcions, actituds i experiències concretes, com motius i conseqüències per entendre el moment en què ens trobem com a societat.
Els resultats d’aquesta Enquesta evidencien les conseqüències que suposen les discriminacions en la salut de les persones discriminades, en primer terme, i en el conjunt de la societat.
L’autoestima, la salut mental i la qualitat de vida es veuen notablement minvades quan una persona rep discriminació segons l’estudi, arribant inclús a provocar una modificació de rutines per evitar situacions, persones o ubicacions. Les persones enquestades reconeixen sentir-se tristes, frustrades o enfadades (35%) després de viure un episodi de discriminació, però també afirmen tenir problemes per confiar en altres persones (31%) i un 21% no es troben còmodes sortint de casa seva. És a dir, haver patit discriminacions afecta no només a una mateixa sinó a la percepció que té sobre la seva vida i sobre la resta de persones impactant notablement en la salut comunitària.
A més, segons les dades extretes, la discriminació s’hereta: Entre les persones enquestades amb fills i filles, un 11% manifesta que aquestes criatures han estat discriminades. Si ens aturem en aquests infants, el motiu principal de discriminació és el lloc de procedència o la nacionalitat, seguit de la llengua. I pel que fa al tipus de discriminacions, el més mencionat és el tracte discriminatori o de menyspreu a l’escola, exèrcit en primer terme per un/a company/a de classe i, en segon lloc, per part del professorat. A més, com més privacions tenen els pares, més probabilitat hi ha que es discrimini a aquests fills/es. S’observa una perpetuació de les discriminacions que s'hereta, donat que en tots els casos, on hi havia més proporció de fills/es discriminats era en situacions en què el pare o la mare també ho estaven.
En síntesi, l’Enquesta conclou que l’estat de salut autopercebut és millor en persones que no han estat discriminades que en persones que sí que ho han estat i el grau de satisfacció amb la vida també és millor en persones que no han estat discriminades que en aquelles que sí.
Cal destacar que les persones enquestades posicionen l’Administració Pública com a ens discriminatori: un 38% de les persones enquestades afirmen evitar una oficina pública per motius de discriminació i un 59% reconeixen haver rebut un tracte discriminatori per part dels serveis de salut en els últims 12 mesos. En aquest segon cas, només en un 8% dels casos es va fer una reclamació i un 3% va presentar una denúncia formal.
En aquest sentit, i amb l’objectiu de millorar i garantir la igualtat de tracte i la no discriminació, l’Oficina ha dut a terme durant l’any 2024 una vuitantena de formacions amb un abast de gairebé 3.750 persones. El que suposa el doble de l’any anterior (42).
Una jornada inclusiva i accessible
La cloenda de les jornades ha estat a càrrec de la secretària general del departament d'Igualtat i Feminisme i presidenta de l'Institut Català de les Dones, Sònia Guerra López, qui ha fet referència a la necessitat de treballar en xarxa i de manera integral enfront de les discriminacions i els discursos d’odi i citant a Hannah Arendt ha apuntat “cal defensar el dret a tenir drets”. La secretària general ha conclòs la seva intervenció assegurant que davant la defensa dels drets “no és pot jugar amb les ambigüitats”. “Quan estem parlant de discriminacions, estem parlant de discriminacions múltiples i, per tant, l'abordatge també ho ha de ser. És la nostra obligació, com a servidors i servidores públiques, lluitar contra les discriminacions i ho farem de manera contundent, des de la prevenció, des de la sensibilització, des de l’atenció, però també des de la sanció i des de l’OITND ho tenim clar”.
Més de 200 persones procedents d’entitats i del món local, així com professionals de la Generalitat de Catalunya, han participat de la jornada durant el matí. Per assegurar la màxima inclusió i accessibilitat, l’acte també s’ha pogut seguir en línia, i ha gaudit de traducció a la llengua catalana de signes i subtitulació de totes les intervencions.
A la taula rodona ‘l’impacte de les discriminacions en l’àmbit de la salut’ han intervingut; Jordi Baroja de l’Associació de drets sexuals i reproductius, Iván Cano, de l’associació Salut Mental Catalunya, Paula Rossi, de la Plataforma per a una Atenció Sanitària Universal a Catalunya i Mario Robles, del Comitè 1 de desembre.
Al llarg de la seva intervenció les persones expertes han posat èmfasi en la importància de l’acompanyament en el procés de denúncia i l’atenció psicosocial, així com la necessitat d’implementar una mirada transversal, no només en el context de salut, sinó en totes les realitats per posar fi a les discriminacions.
Amb l'objectiu de facilitar l’accés, el coneixement i la comprensió del contingut, l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació ha editat diversos materials i publicacions com ara la llei 19/2020 en lectura fàcil o les guies informatives per ciutadania, sector privat i administració. Es pretén que qualsevol persona que viu a Catalunya pugui entendre’n el contingut i activar els mecanismes necessaris per fer efectius els seus drets. Així, l’edició en lectura fàcil contribueix a garantir els drets de les persones que formen part dels col·lectius sovint minoritzats i discriminats que protegeix la norma.
5
Imatges
