- El Departament de Cultura amplia la Col·lecció Nacional amb l’objectiu de fer-la arribar a tothom
- Enguany s’ha destinat 3,5 milions d’euros per completar les col·leccions públiques de Catalunya i posar-les a disposició de la ciutadania en arxius, biblioteques i museus d’arreu de Catalunya
Durant el 2024, el Departament de Cultura ha continuat incrementant les adquisicions per a la Col·lecció Nacional. S’han fet 431 adquisicions amb un total de 23.090 obres i fons, per un import de 3.535.486,70 euros. A més, la Col·lecció Nacional ha rebut 152 donacions amb 11.840 objectes.
La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, ha afirmat que la Col·lecció Nacional “és una col·lecció única, descentralitzada i compartida”, i ha recordat que “està a disposició de la ciutadania en arxius, biblioteques i museus de tota Catalunya”. Hernández ha remarcat que “la Col·lecció Nacional és dels catalans i les catalanes, i nosaltres, com a Govern, n’hem de garantir els drets patrimonials”.
La titular de Cultura ha fet un repàs per les adquisicions més destacades de béns mobles d’enguany, i també ha destacat el suport als creadors, com demostra la inversió de més d’1 milió d’euros en adquisició d’art contemporani.
Per últim, la consellera ha posat en valor que en els darrers anys “s’està produint un increment de les donacions que rebem a les diferents institucions nacionals” i ha agraït aquest fet, que demostra l’aposta pel patrimoni públic i els equipaments patrimonials de Catalunya. Per últim, Hernández ha afegit que “la valorització del patrimoni com a element d’identificació col·lectiva és un dels eixos prioritaris del Govern”.
La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, ha presentat avui les adquisicions del 2024 per a la Col·lecció Nacional, acompanyada del conservador d’art contemporani del MNAC i historiador de l’art, Àlex Mitrani, en representació de la línia d’adquisicions del Còmic i la Il·lustració i d’Art de Postguerra i segones avantguardes; Albert Gusi, artista visual i fotògraf per la línia de Fotografia; i l’artista Stella Rahola, en representació de les adquisicions d’Art Contemporani.
La Col·lecció Nacional té com a objectiu preservar el patrimoni cultural català representatiu de les diferents disciplines i, alhora, enriquir i completar el patrimoni de les col·leccions públiques de Catalunya.
El patrimoni cultural català és molt ric, ampli i divers, i és per això que la Col·lecció Nacional compta amb béns culturals mobles de caràcter històric i artístic, arqueològic i paleontològic, científic i tècnic, etnològic, documental i bibliogràfic, o natural, entre d’altres.
Per completar i enriquir les col·leccions dels equipaments públics del país s’adquireixen objectes patrimonials de períodes, estils, disciplines i autories poc representats a la Col·lecció Nacional.
Per això, a banda de les adquisicions dels béns mobles d’àmbit general, en els darrers anys, s’han impulsat algunes línies d’adquisicions específiques.
Actualment es compta amb un total de cinc línies d’adquisició, la de Béns Mobles, la d’Art Contemporani,la de Fotografia , la del Còmic i la Il·lustració i la d’Art de Postguerra i segones avantguardes.
*En els darrers anys s’ha produït un increment progressiu del Fons Nacional per a l’adquisició de béns culturals. En concret, del 2023 al 2024 aquest creixement ha estat de 422.900 €. Cal tenir present que l’any 2023 es va adquirir de forma extraordinària el Fons Català-Roca per un import de 2 M €.
Béns Mobles
En l’àmbit dels béns mobles, aquest 2024 s’han invertit 1.666.792 euros que han permès realitzar 316 adquisicions amb 21.482 objectes de gran valor patrimonial. Aquestes peces comprenen una cronologia molt àmplia, que va des del s.VI aC fins al segle XXI, on destaquen les del segle XX i també les d’època moderna (segles XVI-XVIII).
S’ha adquirit obra que representa la gran diversitat del patrimoni cultural català: pintures, escultures, retaules, monedes, objectes de ciència i tècnica, fons documentals i bibliogràfics, obra gràfica, entre d’altres.
Algunes de les adquisicions més remarcables d’aquest any són: l’automòbil de fabricació catalana Nacional Pescara (1929); les pintures La família d’Olga Sacharoff (c.1920), el Retrat de Manolita Piña de Joaquín Torres García (1912) i Exorcisme de la princesa Sofia davant el cos de Sant Antoni Abat de Ramon de Mur (c.1430); el fragment de retaule del Miracle de Sant Martí del Mestre de Son (finals segle XV); tres escultures d’Ismael Smith (1905-1909); el tapís Pájaro-Cometa d’Aurèlia Muñoz (1982); el gravat de Sant Jeroni en una habitació fosca de Rembrandt (1642), la còpia de luxe del manuscrit de les Ordinacions de Cort de Pere III, rei de Catalunya-Aragó (1450-1514) o l’incunable de les Constitucions de Catalunya (1495).
Descripció d’obres destacades
El Museu Comarcal de l'Urgell, a Tàrrega, ha ingressat la pintura de Ramon de Mur Exorcisme de la princesa Sofia davant el cos de Sant Antoni Abat (c. 1430), que seria l’exemplar més antic conegut en terres catalanes que reflecteix aquest episodi del sant, que habitualment no es retrata. Es té constància d’una altra taula amb aquest motiu, el desaparegut retaule major (1454-1458) de l’església de Sant Antoni de Barcelona de Jaume Huguet.
El fragment del retaule del miracle de Sant Martí d’Escalarre (finals del segle XV), dipositat a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, exemplifica la voluntat de la Generalitat per restituir el patrimoni al seu lloc d’origen, doncs el retaule va ser disgregat a principis del segle XX. Alhora, s’incorpora a la Col·lecció Nacional un artista poc conegut com és el Mestre de Son, un dels pocs que treballava a finals del segle XV a les Valls d’Àneu.
El MNAC ha ingressat la pintura Retrat de Manolita Piña (1912), de Joaquín Torres García. L’obra retrata l’esposa de l’artista i també pintora. El MNAC conserva altres obres de Torres García, però pocs retrats i cap de la seva esposa. Aquesta adquisició s’ha fet coincidint amb els actes de celebració del 150è aniversari del naixement de l’artista uruguaià d’adopció catalana.
El MNACTEC incorpora l’automòbil de competició Nacional Pescara, una peça extraordinària per ser un dels vehicles més singulars de fabricació catalana, anteriors a la Guerra Civil, i l’únic exemplar del seu model que es conserva. Per això el Govern ha apostat per recuperar aquest patrimoni cultural per a les col·leccions catalanes. Aquest cotxe va ser fabricat per l’efímera marca “Fábrica Nacional de Automóviles, S.A.”, coneguda popularment com a Nacional Pescara (1929-1932), i va obtenir grans èxits en competicions de muntanya de la mà d’Esteban Tort i Juan Zanelli entre els anys 1930 i 1936.
El Museu d’Art de Girona incorpora una nova pintura de l’Olga Sacharoff, La família (1920), que mostra l’interès per incorporar l’obra de dones artistes a les col·leccions públiques. L'any 2023 ja es va adquirir l’obra de la mateixa autora Dame a la cage, al MNAC. L’adquisició resulta rellevant perquè correspon a un període de l’artista de la que es conserven poques obres i menys encara en col·leccions públiques catalanes. Tot i no ser catalana d’origen, es considera catalana d’adopció pel fet que va viure i treballar la major part de la seva vida vinculada a Catalunya.
La Biblioteca de Catalunya incorpora el gravat Sant Jeroni en una habitació fosca de Rembrandt (1642). La densitat del negre en aquest aiguafort fa pensar en un gravat a la manera negra, una tècnica que encara trigarà més de cent anys a desenvolupar-se. És per això que aquest gravat omple un buit en l’obra dels grans mestres del gravat antic europeu en la col·lecció de la Biblioteca de Catalunya.
El Museu Maricel de Sitges ha ingressat tres escultures en guix d’Ismael Smith: l’Oració, Projecte de llar de foc i Eva i Adam, de principis del segle XX. Ismael Smith és un dels artistes catalans més peculiars de finals del modernisme. Aquests models en guix de petit i mig format, provinents del taller de l’artista, corresponen a la seva primera etapa creativa (1905-1910) i reflecteixen les formes i l’estètica que caracteritzen la seva obra. Smith va donar molta rellevància a aquest suport, fins al punt d’arribar a policromar els esbossos directament.
El MNAC incorpora la moneda Emporiton (òbol), una de les primeres encunyacions de la ciutat comercial grega d’Emporion. Es tracta d’una peça singular per que només es coneixen 11 exemplars com aquesta fracció, fetes de plata i de petites dimensions.
Al MACBA s’ha dipositat l’obra Pájaro-Cometa (1982) d’Aurèlia Muñoz, una obra de grans dimensions elaborada amb teles de cotó cosides i varetes de metall amb ploms. Aquesta peça evidencia la voluntat de l’artista per trencar els límits espacials i incorporar l’obra a l’arquitectura. Aurèlia Muñoz va ser una de les més destacades representants del moviment internacional de la "nova tapisseria", que va sorgir a mitjans dels anys seixanta del segle XX.
A l’Arxiu Nacional s’ha dipositat l’incunable de les Constitucions de Catalunya, la primera compilació publicada de les Constitucions de Catalunya i un dels exemplars dels incunables catalans més complets i excepcionals.També ha rebut el fons de les Destil·leries Parera, que és el primer fons d’una empresa dedicada a la destil·lació d’alcohol i fabricació de tot tipus de licors.
A banda de les adquisicions per compra, també cal destacar les donacions que han ingressat a la Col·lecció Nacional, com els pergamins del Noguer de Segueró, els fons Jaume Ferran i Clua, Destil·leries Parera i Miquel Roger Casamada.
A l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa ha ingressat el fons Noguer de Segueró, que és únic i d’una important rellevància dins del patrimoni documental català per la seva extensa cronologia i pel gran volum de pergamins, més de 1.300. També és d’interès perquè documenta la història agrària de les comarques gironines. Per això mateix, s’ha dipositat en un equipament del territori, l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, seguint el criteri de descentralització de la Col·lecció Nacional.
El MNACTEC ha dipositat el fons Jaume Ferran i Clua, metge i bacteriòleg català, que va preparar la primera vacuna contra el còlera.
La Biblioteca de Catalunya ha rebut la donació del Fons Miquel Roger Casamada, amb partitures, enregistraments sonors, vídeos, fotografies, escrits i documentació diversa del compositor i productor musical.
Art contemporani
El Departament de Cultura ha comprat obra a un total de 41 artistes, 22 homes i 19 dones, pertanyents a diferents generacions i tendències estètiques, així com a diverses disciplines plàstiques, que completen i donen valor a la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani. Les adquisicions d’enguany –que s’han dipositat en nou museus de tot el territori– han permès comprar obres d’art contemporani rellevants d’autors i d’autores de valor històric, i alhora un conjunt ben representatiu d’obres de les noves generacions que exploren nous camins i tècniques.
En conjunt, el valor de les compres fetes enguany assoleix la xifra de 1.045.603 euros, la inversió més alta en art contemporani fins el moment.
Entre les compres d’enguany cal destacar, per exemple, obra del poeta Joan Brossa, l’escultora Susana Solano, la videoartista Eugènia Balcells, el mestre del tapís Josep Royo, el creador d’escultures inflables Josep Ponsatí, el pintor Joaquim Chancho i les artistes Eulàlia Grau o Marga Ximénez, pioneres del feminisme.
També s’ha comprat obra d’artistes consolidats de generacions posteriors, com Ignasi Aballí, Perejaume, Jordi Colomer, Isabel Banal, Dora Garcia, Francesca Llopis i Tere Recarens.
Artistes més joves, però amb una trajectòria destacable, són David Bestué, Carles Casas, Patrícia Dauder, Dionís Escorsa, Daniel Steegmann Magrané i Stella Rahola Matutes.
Finalment, la Col·lecció també s’enriqueix, enguany, amb les peces adquirides a un conjunt d’artistes d’una generació encara posterior, com Lara Fluxà, Gerard Ortín, les artistes digitals Anna Carreras i Mònica Rikić i Mònica Planes. Tots ells han nascut a partir de 1981.
Art de Postguerra i segones avantguardes
S'ha continuat treballant la línia d’adquisició, creada a l’any 2023, destinada a l’Art de Postguerra i segones avantguardes, amb l’objectiu d’adquirir obra d’art contemporani històric d’artistes catalans del període comprés entre 1940 i 1980.
En aquest sentit, enguany ha comptat amb un import de 306.882,98 euros que ha permès realitzar 23 adquisicions amb un total de 25 obres d’art de pintura, escultura i orfebreria. Totes les obres daten de la segona meitat del segle XX, de les quals vuit corresponen a la dècada dels anys 50, nou a la dels anys 60 i sis a la dels anys 70. Les obres adquirides corresponen a un total de 20 artistes destacats d’aquest període creatiu, entre els quals trobem a Joan Furriols, Alfons Borrell, Esther Boix, Isabel Garriga, Joan Rabascall, Josefa Toldrà, Josep Guinovart, Josep M. Subirachs o Mari Chordà.
Còmic i Il·lustració
La línia d’adquisicions del Còmic i la Il·lustració ha obert per primera vegada, aquest 2024, una convocatòria pública perquè professionals del sector, galeries, col·leccionistes, museus i particulars presentessin propostes d’adquisicions d’obres de còmic i il·lustració per a formar part de la Col·lecció Nacional. S'han presentat 33 propostes, amb un total de 25 provinents d’homes i 3 de dones. D’aquestes propostes, s’han fet 16 adquisicions, de les quals 2 són d’autores i 14 d’autors, amb un total de 646 objectes, per un valor de 159.995,98 euros.
En els darrers anys aquesta línia d’adquisicions ha permès sumar a la Col·lecció Nacionalimportants noms del còmic i la il·lustració narrativa del país, com per exemple Marika Vila, Joaquim Bofarull i Sebastià Martín.
Aquest any s’ha iniciat l’edició d’una publicació sobre la Història del Còmic i la Il·lustració a Catalunya. Un llibre que difondrà a la ciutadania tot el treball de recerca que els experts han estat elaborant en els darrers anys per mostrar la rellevància que aquesta manifestació artística té a Catalunya.
Dins les adquisicions del Còmic i la Il·lustració destaquen obres com la de Sebastià Martín Històries de Sitges: Mascles al sol (2000), que s’incorpora als Museus de Sitges, amb què es vol incorporar la representació del col·lectiu LGTBIQ+ dintre de la Col·lecció Nacional.
L'obra adquirida de la Marika Vila, Dossier Amparo Torrego (1977), al MNAC, inicia un canvi en el llenguatge narratiu per transgredir les formes, els espais i els continguts tradicionals, especialment els assignats a les dones (còmic femení).
Martín Vitaliti, exemplifica la innovació sobre el llenguatge del còmic que aquest autor ha estat treballant al llarg de la seva carrera.En aquest cas, s’han adquirit diferents obres de l’artista, entre elles Los dos pañuelos de Diana (2017), dipositada al MNAC.
També destaca l’adquisició de la publicació impresa Pastora (2015) de Miquel Bustos, també un autor rellevant per la seva trajectòria, poc representat a les col·leccions catalanes. L’obra s’ha dipositat al Museu d’Art Modern de Tarragona.
Fotografia
La línia d’adquisicions de Fotografia està ja consolidada. El Departament de Cultura va obrir novament la convocatòria pública perquè professionals del sector, galeries, col·leccionistes, museus i particulars presentessin les propostes susceptibles de formar part del fons fotogràfic de la Col·lecció Nacional. S’hi van presentar 106 propostes, sent les provinents d’autors i autores les més nombroses (56), seguit de les propostes de galeries (37), els museus (7) i, per últim, les propostes de particulars propietaris d’obres (6).
D’aquestes propostes, 27 corresponien a autores, 71 a autors i 5 d’autories diverses, d’artistes consolidats i emergents. Totes les sol·licituds van ser analitzades pels membres de la comissió encarregada de les adquisicions, que van seleccionar un total de 27 propostes d’acord amb la seva significació artística, històrica o documental. La inversió anual ha estat de 356.212,10 euros i la selecció s’ha fet amb la voluntat de completar els fons fotogràfics de les principals institucions públiques, així com amb criteris de perspectiva de gènere per tal de donar visibilitat també al conjunt de dones que s’han dedicat a la producció fotogràfica a Catalunya. En aquesta selecció final trobem 14 autories masculines, 11 de femenines i 2 d’autories desconegudes. Aquest any, tenint en compte que el percentatge d’obra de dones fotògrafes que s’ha presentat la convocatòria ha estat molt menorque la dels fotògrafs (un 27% d’autores en relació al 73% d’autors), proporcionalment s’ha adquirit una important representació d’obra produïda per autores fotògrafes del país.
Algunes obres destacades són les de Ramon Masats, un dels fotògrafs catalans més reconeguts i fins ara poc representats a la Col·lecció Nacional. S’ha adquirit una selecció acurada i representativa de 10 fotografies de la seva obra (1955-1962), que s’han dipositat al MNAC i al Museu de Valls.
Enguany destaquen també les obres fotogràfiques de caràcter documental com, per exemple les de Lleonard Delshams (1982-2019), que retraten el territori lleidatà i que s’han dipositat al MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida; la sèrie Los Salazar. Una història de dones gitanes (2001-2007) d’Adriana Sanfeliu López, dipositada alMuseu d’Art de Cerdanyola; o el treball de fotoperiodisme i documentalisme (1970-1980)d’Anna Turbau, dipositat al MNAC.
Totes les adquisicions que ha realitzat el Departament de Cultura per a la Col·lecció Nacional es poden consultar en línia, al repositori de Dades i Recursos en Accés obert de Cultura.
*Podeu descarregar imatges de les Adquisicions 2024 de la Col·lecció Nacional en aquest enllaç: https://we.tl/t-38kOUAcH9m
1
Fitxers adjunts
