La jornada sobre l’impacte dels ajuts de l’European Research Council (ERC) a Catalunya reivindica el pol científic del nostre país i la capacitat del sistema per atreure fons competitius de recerca
L’expresident de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso defensa que “la Unió Europea ha de ser competitiva en àrees estratègiques i fer-ho actuant a escala europea”
Amb 576 investigadors i investigadores reconeguts, Catalunya representa la tercera regió europea en captació d’ajuts ERC
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha ressaltat les “excepcionals” dades de captació d’ajuts europeus a la recerca de Catalunya, que són “el resultat d’anys d’aposta col·lectiva per un ecosistema de recerca fort, amb universitats de prestigi, centres de recerca reconeguts internacionalment i unes infraestructures de primer nivell que han fet del nostre país un pol d’atracció i retenció de talent científic.”
Segons al consellera, la recerca feta a Catalunya gaudeix d’una “posició d’avantguarda a Europa” que en demostra el potencial i també comporta una responsabilitat col·lectiva per continuar enfortint-lo: “Des del Govern continuarem apostant per un sistema de recerca obert, internacional, inclusiu i al servei del progrés social. I ho farem escoltant la comunitat científica, acompanyant-la i reconeixent la seva tasca amb polítiques públiques valentes i transformadores.”
La consellera Montserrat ha fet aquesta valoració en el marc de la jornada L’impacte dels ajuts ERC a Catalunya: innovació i excel·lència celebrada aquesta tarda a l’Aula Magna de la Casa de la Convalescència, en què s’ha posat en valor la capacitat d’atracció de fons competitius de l’European Research Council (ERC) del sistema català de coneixement.
En la seva intervenció inicial, a més, la consellera ha fet esment a la seva experiència com a investigadora reconeguda amb dos ajuts ERC que “van representar una fita en la meva trajectòria i em va obrir la porta a fer recerca amb llibertat, amb recursos, amb ambició.
Per la seva part, l’expresident de la Comissió Europea (2004-2014), José Manuel Durão Barroso, ha introduït la jornada destacant que “la creació de l’ERC va donar resposta a la necessitat de què Europa competís globalment, donant suport a la recerca sota l’únic criteri de la rellevància científica i sense respondre a equilibris nacionals, amb prou independència i credibilitat per assolir maximitzar el seu impacte”. A més, l’expresident Durão Barroso ha defensat que la Unió Europea ha de mantenir l’esforç per “ser competitiva en àrees estratègiques, i fer-ho actuant a escala europea, perquè a escala mundial i per separat els estats europeus, fins i tot els més grans, són petits”.
Referents en captació d’ajuts ERC
Catalunya s’erigeix com un pol científic europeu amb una gran capacitat de retenció i atracció de talent científic, tal com reflecteixen els excel·lents índex de captació d’ajuts a la recerca de l’ERC, l’instrument europeu per donar suport als investigadors, les investigadores i els seus equips amb l'únic criteri d'avaluació de l'excel·lència científica.
Des de la seva posada en funcionalment l’any 2007 fins avui, Catalunya s’ha situat com a tercera regió d’Europa en concessió d’ajuts de l’ERC, amb un total de 576 investigadors reconeguts, per sobre d’altres territoris de població semblant com ara Àustria (523), Dinamarca (395), Finlàndia (308) o Irlanda (235).
Per àmbits de coneixement, els ajuts ERC atrets per personal investigador del sistema català de recerca es distribueixen transversalment en Ciències físiques i enginyeria (31%), Ciències de la vida (27%) i Ciències socials i humanitats (42%). Un total de fins a 35 agents de recerca catalans han comptat amb ajuts de l’ERC, distribuïts entre universitats (50%), centres CERCA (39%), centres CSIC-Catalunya (8%), altres centres d’R+D (2%) i grans infraestructures (1%).
Pel que fa al global de fons Horizon Europe (HEU), el programa marc comunitari per al finançament de projectes de recerca i innovació, Catalunya és també la tercera regió de la Unió Europea en captació de fons des de la seva posada en funcionament l’any 2021. Amb només l’1’8% de la població de la UE, Catalunya ha atret un 3,4% del total dels ajuts, amb 1.987 projectes de recerca i innovació per valor de 1.402 milions d’euros. Això posiciona Catalunya com la tercera regió d’Europa per volum de captació de fons HEU, després només de les àrees de París i Munic.
Passat, present i futur dels ajuts ERC
La jornada L’impacte dels ajuts ERC a Catalunya: innovació i excel·lència s’ha articulat al voltant de tres taules de debat amb la participació d’actors rellevants del sistema de recerca català i europeu. La taula Sembrant excel·lència: les primeres passes dels ajuts ERC a la Unió Europea, moderada per l’exdirector general del directori general de recerca de la Comissió Europea, Xosé Manuel Silva, ha compta amb la participació de la responsable de Política d’Ajuts de l’Agència Executiva de l’ERC (ERCEA), Mila Bas; el conseller sènior del Barcelona Supercomputer Center (BSC-CNS), Enric Banda, i la directora del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), Luisa Maria Lois.
La segona taula de la trobada s’ha centrat en l’anàlisi de l’impacte dels ajuts ERC en el desenvolupament científic del personal investigador a Catalunya. Moderada pel fundador i exdirector de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Lluís Torner, ha aplegat quatre rellevants investigadors del país: el cap de grup de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Xavier Trepat; el cap de grup de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i Premi Nacional de Recerca, Eduard Batlle; la codirectora del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), Laura Soucek; l’investigador principal a l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Frank Koppens, i la professora al Departament de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona (UB), Anna Alberni.
La jornada ha clos amb una tercera taula d’anàlisi sobre reptes i futures oportunitats conduïda pel professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Andreu Mas-Colell. El debat s’ha centrat en l’avaluació de les estratègies per a la competitivitat europea en un panorama global canviant i en la reducció de les dependències estratègiques en l’horitzó d’una major autonomia econòmica i tecnològica europea. Han participat de la taula la cap de la Unitat de Coordinació de Convocatòria i Seguiment de Projectes de l’ERCEA, Josefina Enfedaque; la professora titular i directora del Grup en Adquisició i Percepció de la Parla (SAP) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Núria Sebastián, i el periodista Xavier Vidal-Folch.
Entre les principals conclusions de la jornada, pel que fa a l’origen de l’ERC s’ha destacat el seu caràcter “bottom-up”, donant resposta a les necessitats de la comunitat científica per sobre dels interessos dels estats. També s’ha ponderat que el disseny de l’ERC hagi respost a un equilibri entre la llibertat científica i el control dels fons, sempre sobre el principi de l’excel·lència i el “peer review”. I ha estat destacat el fet que la posada en marca de l’ERC va significar l’oportunitat per a molts investigadors per iniciar la seva carrera científica.
En relació a l’impacte dels ajuts ERC, els participants a la jornada han consensuat que han servit en molts casos per transformar la recerca dels investigadors i investigadores. També s’han posat de relleu les implicacions personals de l’obtenció d’un ajut ERC, ja que permeten fer recerca sense la necessita de marxar a altres sistemes de coneixement per buscar més recursos. De la mateixa forma, s’ha consensuat que malgrat que els ajuts tinguin caràcter individual això no és impediment perquè fomentin la col·laboració amb altres investigadors, ja que la ciència és per definició oberta i espontàniament col·laborativa. Finalment, als investigadors que opten a un ajut ERC se’ls ha recomanat que identifiquin allò que els fa únics i que no tinguin por a somiar i a ser trencadors.
4
Imatges
