L’any 2024 han nascut 27.606 nens i 26.187 nenes a Catalunya, un total de 53.793 nascuts vius, segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Respecte de l’any 2023, el nombre de nascuts vius es redueix en 424, la qual cosa representa un descens del 0,8% en relació amb les dades definitives de naixements del 2023. La natalitat ha disminuït a 25 comarques i Aran, mentre que ha augmentat a 17 comarques.

L’elevat augment de la població i la disminució dels naixements, tot i ser més discreta que les dels darrers anys, situen els indicadors de fecunditat en mínims històrics. La taxa bruta de natalitat l’any 2024 és de 6,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, xifra inferior a la de l’any 2023 (6,8‰) que segueix la tendència de disminució iniciada després que l’any 2008 s’assolís el darrer màxim (12,1 naixements per cada 1.000 habitants).

També ha seguit disminuint la taxa general de fecunditat, que mesura el nombre de fills per cada 1.000 dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys). L’any 2024 és d’un 29,7‰, mentre que el 2008 era d’un 48,5‰. D’altra banda, l’índex conjuntural de fecunditat segueix la mateixa tendència i se situa en 1,08 fills per dona l’any 2024, després del màxim del 2008 (1,53 fills per dona).

Per primera vegada aquesta Estadística permet saber que hi ha 456 nadons nascuts el 2024 que tenen, a més de la mare gestant, una altra dona com a progenitora. Aquest valor representa el 0,9% del total de naixements. D’altra banda, 51.383 nadons tenen un home com a altre progenitor i en 1.954 casos el sexe de l’altre progenitor no ha estat informat.

Pel que fa a la nacionalitat de les mares, els nadons de mare estrangera representen el 35,5% dels nascuts vius (el 34,8% l’any 2023). El 2024 han nascut 34.723 nadons de mare espanyola (que representen una disminució anual de l’1,9%) i 19.070 de mare estrangera (que representen un augment anual de l’1,2%).

La fecunditat de les dones estrangeres residents a Catalunya és més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya, essent l’indicador conjuntural de fecunditat d’1,29 i 1,04 fills per dona, respectivament. En tots dos casos l’indicador ha disminuït en relació amb l’any anterior (1,32 i 1,06, respectivament).

Les mares de nacionalitat estrangera que han tingut fills el 2024 són, de mitjana, 2,4 anys més joves que les mares de nacionalitat espanyola. L’edat mitjana a la maternitat se situa en els 30,8 anys en el cas de les mares estrangeres i en els 33,2 anys en el cas de les mares espanyoles.

Entre el nadons de mare estrangera, per país de nacionalitat de la mare, la major freqüència correspon als fills de mares marroquines (4.404 nascuts vius) que representa un 8,2% del total de naixements de Catalunya i un 23,1% dels naixements de mare estrangera, seguits, en ordre decreixent, pels fills de mares colombianes (1.446), pakistaneses (1.349), hondurenyes (890) i peruanes (781).

La natalitat, per àmbits del Pla territorial

L’any 2024 les Comarques Centrals (3,1%), Ponent (2,6%) i les Terres de l’Ebre (2,1%) registren un creixement de naixements respecte de l’any 2023. Contràriament, el Penedès (‑3,9%) és el que en registra una major disminució, seguit del Camp de Tarragona (‑2,5%), les Comarques Gironines (‑1,6%), l’Àmbit Metropolità (‑0,8%) i l’Alt Pirineu i Aran (‑0,7%).

L’àmbit territorial de Ponent, amb una taxa bruta de natalitat de 7,3 naixements per cada 1.000 habitants, és l’àmbit amb la natalitat més elevada el 2024. Les taxes de natalitat més baixes, per sota de la mitjana de Catalunya (6,7‰), es registren a l’Àmbit Metropolità (6,6‰), les Terres de l’Ebre (6,5‰), el Penedès (6,4‰) i l’Alt Pirineu i Aran (5,8‰).

Ponent i les Terres de l’Ebre (1,34 i 1,27 respectivament) són els àmbits del Pla territorial amb l’índex conjuntural de fecunditat més elevat, mentre que l’Alt Pirineu i Aran (1,01) és el que té l’índex conjuntural de fecunditat més baix, seguit de l’Àmbit Metropolità, amb 1,03 fills per dona.

L’Àmbit Metropolità és on la maternitat és més tardana: 32,9 anys d’edat mitjana a la maternitat i 32,0 anys d’edat mitjana al naixement del primer fill. Les Terres de l’Ebre i Ponent són els àmbits on la maternitat és menys envellida, amb una edat mitjana a la maternitat de 31,7 anys i una edat mitjana al primer fill de 30,3 anys.

El 41,8% dels nascuts vius a Ponent i el 40,5% dels nascuts vius a les Comarques Gironines són fills de mare estrangera, amb percentatges força superiors a la mitjana catalana (35,5%). L’àmbit que mostra el menor percentatge de fills de mares estrangeres és el Penedès (30,3%).

La natalitat, per comarques

La majoria de comarques (25 i Aran) han registrat un descens del nombre de naixements, i els majors descensos es registren a l’Alta Ribagorça (‑22,2%), el Ripollès (‑20,6%), la Ribera d’Ebre (‑15,8%) i l’Alt Penedès (‑12,1%). Per contra, les comarques que registren els majors increments en la xifra de naixements són l’Urgell (23,9%), el Berguedà (16,5%) i el Pallars Sobirà (11,6%).

L’any 2024 les comarques amb la taxa bruta de natalitat més alta són l’Urgell (8,6‰) i el Gironès (8,4‰), mentre que la natalitat més baixa, igual que el 2023, es registra a l’Alta Ribagorça (3,5‰) i la Terra Alta (4,9‰).

Per comarques, els percentatges més elevats de nadons de mares estrangeres s’observen a la Segarra (56,7%), seguida del Pla d’Urgell i l’Alt Empordà (48,1% i 44,7% respectivament). Les comarques amb els percentatges més baixos de nascuts vius de mares estrangeres són el Pallars Subirà (12,5%) i la Conca de Barberà (20,7%).

La natalitat, per municipis

Per grandària dels municipis, el nombre de naixements ha augmentat un 5,1% al conjunt de municipis de menys de 500 habitants i també ha augmentat al conjunt de municipis d’entre 10.001 i 50.000 habitants, un 1,1%. Contràriament, a la resta de municipis ha disminuït, especialment als de 2.001 a 5.000 habitants (‑5,8%) i als de 501 a 2.000 habitants (‑5,6%). Per altra banda, la ciutat de Barcelona ha mantingut els naixements de l’any 2023, amb un increment del 0,1%, fet que trenca la tònica de davallada dels últims anys.

Entre els municipis més grans de 20.000 habitants, Salt i Vic són els municipis que registren el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (68,5% i 56,9% respectivament) seguits de Lloret de Mar (53,8%), Figueres (52,6%), Santa Coloma de Gramenet (51,6%) i l’Hospitalet de Llobregat (51,5%).

Sofia és el nom més posat a les nenes i Martí és el nom més posat als nens nascuts el 2024

Martí (352) és, per primera vegada, el nom més posat als nens nascuts a Catalunya l’any 2024. En segona posició hi ha el nom de Biel (346), seguit de Marc (344), que torna a aparèixer en els cinc primers llocs del rànquing, Leo (343) i Nil (340).

Pel que fa a les nenes, Sofía/Sofia (432) és, també per primera vegada, el nom més posat a les nenes nascudes a Catalunya el 2024, seguit de Júlia/Julia (396), el segon nom més posat. Martina (349) passa de ser el nom més posat entre les nenes el 2023 a ser el tercer el 2024. En quart lloc, el nom més posat és Ona (321), seguit de Mia (320).

Per àmbits del Pla territorial, Mateo és el nom més posat a l’Àmbit Metropolità; Arnau ha estat el més freqüent a les Comarques Gironines; Pol a les comarques del Camp de Tarragona; Martí a les Comarques Centrals i a Ponent; Marc a les Terres de l’Ebre, Jan a l’Alt Pirineu i Aran i Biel al Penedès.

En el cas de les nenes, Sofía/Sofia és el nom més freqüent de les nenes nascudes a l’Àmbit Metropolità i a Ponent; Júlia/Julia és el nom més freqüent al Camp de Tarragona, a les Comarques Gironines i a l’Alt Pirineu i Aran; Martina a les Terres de l’Ebre, Ona a les Comarques Centrals i Mia al Penedès.