Més de 200 alts càrrecs, directius i comandaments de la Generalitat i el seu sector públic han assistit avui a la Jornada sobre la nova llei en relació amb el dret a una atenció adequada i una bona administració. Aquesta novetat legislativa forma part de l’estratègia de Reforma de l’Administració i la millora de la prestació dels serveis públics que es va aprovar mitjançant l’Acord de Govern 217/2024, i que neix amb la vocació de fer l’Administració pública catalana més eficient, transparent i pròxima a la ciutadania. La jornada ha inclòs taules rodones sobre la prohibició legal expressa de la cita prèvia, el dret a la claredat en el llenguatge administratiu, el dret a l'error o els serveis públics personalitzats i proactius.

La nova Llei 9/2025, de 13 de novembre, de modificació de la Llei 26/2020, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, garanteix una atenció a la ciutadania més adequada, reforça el dret a una bona administració i adapta l'actuació administrativa als nous models de prestació de serveis públics. D’aquesta manera, posa de manifest l’evolució de les necessitats socials i institucionals.

La secretària general del Departament de la Presidència, Eva Giménez, ha estat l’encarregada de fer l’obertura institucional de les jornades. Giménez ha defensat que la nova llei, aprovada per majoria al Parlament el 5 de novembre passat, “introdueix alguns canvis que el Govern tenia clar des del principi que s’havien d’introduir per continuar treballant per una administració més accessible, justa i propera”. La secretària general ha posat especial èmfasi en el dret a l’error: “Amb aquest canvi, estem modificant el paradigma de la relació que l’Administració manté amb la societat, i passem de la desconfiança a una nova relació basada en la confiança mútua”, ha afirmat.

Durant la jornada s’han presentat les quatre principals novetats que recull la nova llei:

En primer lloc, la prohibició expressa d'imposar l'obligació de cita prèvia per accedir als serveis presencials de l'Administració i establir que aquesta només pot ser utilitzada com a mesura per millorar l'atenció a les persones. La modificació vol assegurar que tothom rebi una atenció adequada i evitar que els sistemes de gestió o tràmits dificultin o impedeixin que les persones —sobretot les més vulnerables o afectades per la bretxa digital— puguin exercir els seus drets davant l’Administració. Diego Gómez Fernández, professor del Màster d'Advocacia de la Universidade de Vigo, i Esther Pano Puey, professora de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de Barcelona, han debatut sobre aquest tema a la primera part de la jornada. 

En segon lloc, la incorporació del dret a la claredat i comprensibilitat del llenguatge administratiu. Aquesta mesura té per finalitat avançar cap a una administració més accessible, comprensible i eficient. Elisa Moreu Carbonell, catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Saragossa, i Cristina Gelpí Arroyo, professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, han estat les encarregades d'explicar aquesta part de la nova legislació. 

En tercer lloc, el "dret a l'error" de les persones interessades en les seves relacions amb l'Administració, i també dels servidors públics, en el marc del principi de confiança recíproca i de la diligència deguda com a element per lluitar contra l'anomenada burocràcia defensiva. Aquesta regulació s’inspira en els treballs de la Comissió d’Experts per a la Transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (CETRA). Amb aquesta finalitat, s’estableixen mesures per evitar sancions quan hi ha errors materials o formals no fraudulents. També es fixa que els empleats públics només responen si actuen amb intenció o amb negligència greu. Els errors fets de bona fe, amb diligència i sense frau no es consideren negligència greu.

A més, es reconeix el dret de les persones a no patir perjudicis per errors o males pràctiques de l’Administració, especialment en prestacions destinades a cobrir necessitats bàsiques. Aquest precepte, inspirat en la jurisprudència europea i estatal, estableix garanties per protegir la ciutadania davant situacions d’indefensió causades només per una actuació incorrecta de l’Administració. Aquesta novetat ha comptat amb les exposicions de José Luís Martínez-Alonso Camps, director del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya, i Juli Ponce Solé, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona. 

Finalment, en quart lloc, es reforcen els principis generals d'actuació administrativa, incorporant-hi el principi, i el dret, de proactivitat i personalització en la prestació dels serveis públics. També es regulen les condicions de prestació dels serveis proactius i personalitzats en el marc de la legislació de protecció de dades.

La norma incorpora els principis de proactivitat, personalització i confiança en la relació entre l’Administració, els empleats públics i la ciutadania. L’objectiu és que l’Administració, fent un ús responsable de les dades i respectant la normativa de protecció de dades, anticipi les necessitats de les persones i faciliti la gestió de tràmits relacionats amb un mateix fet vital. Meritxell Borràs i Solé, directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades; Agustí Cerrillo Martínez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya, i Ester Manzano i Peláez, directora general de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana, han tancat la jornada amb la darrera de les novetats de la nova llei.