Sala de premsa

event_note Nota de premsa

El CETIS aborda el fenomen del sensellarisme i proposa millorar-ne el coneixement, augmentar la prevenció i situar l'habitatge al centre

  1. La consellera de Drets Socials i Inclusió traslladarà les recomanacions del comitè d'experts a la proposició de llei sobre el sensellarisme que s’està tramitant al Parlament
Presentació de l'informe, amb els diferents experts{"uuid":"e45e8dc9-c9a5-4817-a743-f1dbb0b5c837","name":"IMG_0191.JPG","author":"DSI/Raquel Pérez","type":"0","location":"0"}

El Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) ha presentat avui a Barcelona el seu segon informe centrat en les problemàtiques del sensellarisme. El passat mes de setembre ja se'n va publicar un dedicat a les prestacions econòmiques sobre infància. L’informe “Estratègies contra el sensellarisme” analitza en profunditat la situació a Catalunya i formula recomanacions per a les administracions públiques, basades en les millors pràctiques internacionals, per promoure polítiques més eficaces i coordinades.

L’acte, celebrat a la Casa del Mar, ha estat presidit per la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo. També hi han participat la presidenta del CETIS, Rosa Alarcón i el secretari general, Raúl Moreno. L’informe ha estat presentat pels membres del Grup de Pobresa i Sensellarisme del CETIS i redactors del document —Sara Ayllón, Salvador Busquets, Alba Lanau i Albert Sales— sota el lideratge de Libertad González, vocal del grup.

Aquest segon informe segueix el mandat encomanat pel Departament de Drets Socials i Inclusió el febrer de 2025, quan es va crear el CETIS amb la voluntat d’impulsar polítiques socials basades en evidència científica i fent servir models innovadors per transformar el sistema de protecció social a Catalunya.

La lluita contra el sensellarisme no és només una qüestió humanitària, sinó de drets, planificació i prevenció. Tot i ser una competència municipal, ens interpel.la a tota la societat. La Generalitat està compromesa a donar suport i acompanyar una resposta coordinada per entomar un dels principals reptes de país.

Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials i Inclusió

El grup d’experts del CETIS que ha elaborat l’informe considera que el sensellarisme és un fenomen estretament lligat a la crisi d’habitatge, i situa l’accés a un habitatge assequible com a element clau tant en la causa de la situació de sensellarisme com en la cronificació del problema. També considera que les diferents administracions públiques de Catalunya disposen de les capacitats tècniques i institucionals per revertir les tendències actuals si s’adopten les mesures adequades.

Un diagnòstic clar: causes i perfils del sensellarisme a casa nostra

1. Evolució creixent del sensellarisme

Tot i la manca d’un sistema integral de dades, totes les fonts disponibles apunten a un augment sostingut del fenomen del sensellarisme. Entre 2006 i 2024 les places ocupades en centres i serveis han crescut de manera continuada, fet que evidencia la pressió creixent sobre el sistema d’atenció.

2. Causes i trajectòries de vulnerabilitat

El sensellarisme és principalment un fenomen d’origen residencial:

  1. 32% dels casos s’originen per desnonaments,
  2. 16% per no la renovació del contracte de lloguer,
  3. 14% per no poder assumir el lloguer.

Principals propostes del CETIS

El CETIS planteja dotar els ens locals d’eines, criteris comuns i mecanismes de coordinació que reforcin i harmonitzin les respostes sobre el territori, amb propostes concretes alineades amb les millors pràctiques internacionals.

Entre les recomanacions recollides en l’informe, destaquen:

1. Creació d’una Oficina Autonòmica per a la Coordinació del Sensellarisme. Seria l’òrgan encarregat de coordinar dades, definir estàndards comuns, articular la intervenció entre departaments i gestionar una borsa d’habitatge específic per a persones sense llar, garantint també l’acompanyament socioeducatiu i sanitari personalitzat.

2. Implantació d’un dispositiu 24 h “No segona nit al ras”. Un model d’intervenció immediata que activi equips territorials de resposta ràpida i places d’acollida urgent per evitar que cap persona que dorm per primera vegada al carrer hi passi una segona nit, especialment en casos de gran vulnerabilitat com famílies amb infants o persones provinents d’hospitals.

3. Reforç i extensió territorial dels centres de baixa exigència. Els experts proposen ampliar-los més enllà de l’Àrea Metropolitana i garantir serveis de 24 hores amb espais dignes que ofereixin consum supervisat, suport en salut mental i espais de vinculació social, facilitant la transició cap a habitatges estables.

4. Millora i integració de les prestacions d’habitatge. L’informe recomana integrar els ajuts d’habitatge dins els programes de rendes mínimes, crear una prestació complementària específica i millorar la compatibilitat amb l’IMV i la RGC, així com reforçar l’acompanyament per facilitar l’accés a aquestes ajudes.

5. Prevenció reforçada dels desnonaments. S’aposta per estendre un model integral de prevenció que combini assistència legal gratuïta, mediació, assessorament en habitatge i ajuts puntuals al pagament del lloguer, prioritzant municipis amb altes taxes de llançaments i potenciant el nou Servei de Protecció i Estabilitat Residencial.

6. Passarel·les residencials per a sortides d’institucions. Cal establir protocols específics i allotjaments transicionals per a persones que surten de presó, centres de menors, hospitals o recursos per a víctimes de violència masclista, amb seguiment intensiu i ajuts adaptats a cada col·lectiu.

7. Sistema integrat de dades i cens anual. El CETIS proposa desplegar un sistema de dades unificat, amb metodologia harmonitzada entre administracions, un cens anual i l’aprofitament dels registres administratius, per millorar el seguiment del fenomen i l’avaluació de les polítiques.

Finalment, la consellera Mònica Martínez Bravo ha destacat que gran part de les recomanacions presentades pel CETIS seran traslladades a la proposició de llei sobre el sensellarisme que s'està tramitant al Parlament de Catalunya. Aquest trasllat busca integrar aquestes propostes dins del nou marc legislatiu que s'està dissenyant per abordar el sensellarisme de manera més estructural i coordinada. Les mesures proposades seran part de l'estratègia global del Govern per millorar la situació de les persones sense llar i garantir que tothom tingui accés a un habitatge digne i a una protecció social eficaç.

Recupereu l'acte de presentació en aquest enllaç del canal de Youtube.

Cites

Rosa Alarcón, presidenta del Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS)

Catalunya té capacitat per reduir de manera significativa el sensellarisme si articula millor les dades, consolida un model preventiu i reforça el vincle entre habitatge i intervenció social.

Dades clau

  • El 58% de les persones sensellar són homes, però les dones han passat del 12% al 42% en una dècada

  • Les trajectòries sovint són llargues i acumulatives: el 44% porta més de tres anys sense un habitatge propi i més de la meitat no té xarxa familiar o comunitària.

  • El 78%nacionalitat espanyola o europea (46% espanyola, 32% europea)

  • El 62% viu en centres, el 24% en pisos socials i el 12% a l'espai públic

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia