{"name":"2023/10/10/14/57/3374c19a-802c-4934-b972-e6c30458d0cc.jpg","author":"Rubén MOreno","type":"0","location":"0","weight":"71801"}

El Govern ha aprovat avui l’Avantprojecte de llei per a la creació del cos d’acció exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, que ara caldrà tramitar al Parlament de Catalunya. La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha explicat que l’acció exterior és una “prioritat irrenunciable” del Govern i amb la creació d’aquest cos de servidors públics especialitzats en relacions internacionals es fa “un pas endavant decidit” que ha de permetre “retenir talent” per “continuar encara més i millor la feina de portar Catalunya al món”.

Serret ha valorat que, des de la creació del Departament l’any 2016, el Govern ha aconseguit tenir “el major nombre de delegacions a l’exterior” i ha reprès “les relacions amb institucions internacionals al més alt nivell”. Amb l’avantprojecte de llei aprovat avui, l’administració catalana disposarà ara de les eines per definir els requisits professionals que diferencien el personal encarregat d’implementar l’acció exterior del Govern. D’aquesta manera, es podrà tenir en compte el valor afegit de l’especialització en aquest àmbit, que requereix perfils professionals molt específics.

El cos tindrà ramificacions a tot el Govern, perquè davant els reptes globals actuals, amb un fort impacte local, és imprescindible comptar amb la perspectiva internacional en totes les polítiques públiques. La incorporació de personal expert en diversos departaments del Govern reforçarà la visió transversal i cohesionada de l’acció exterior catalana, i assegurarà un major retorn de les polítiques públiques del Govern al país i a la ciutadania. 

El cos d’acció exterior i Unió Europea també permetrà atraure talent especialitzat en les relacions internacionals de fora de l’administració catalana. Persones que fins ara no trobaven el seu encaix laboral a la Generalitat, i que ara tindran la possibilitat d’incorporar-se en un grup molt més específic que tindrà en compte l’experiència acadèmica i professional en les relacions internacionals.

En el procés d’elaboració de l’avantprojecte de llei del cos d’acció exterior i Unió Europea, el Govern ha mantingut converses amb els diversos sindicats de l’àmbit de la funció pública, el Col·legi de Professionals de la Ciència Política i la Sociologia de Catalunya (COLPIS), el personal del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, així com la resta de departaments de la Generalitat, i diversos grups parlamentaris.

Seguiment màxim dels ciutadans catalans afectats per la situació a Israel i Palestina

La consellera Serret també ha informat que el Govern està duent a terme un “seguiment màxim” de la situació dels catalans que en aquests moments es troben a Israel. “Estem en contacte amb les autoritats, el president Aragonès ha parlat amb l'ambaixada, i de moment no ens consta cap situació d’emergència”, ha detallat.Tot i això, el Govern ha posat a disposició dels afectats el telèfon 34 93 874 90 64 per acompanyar-los en aquelles situacions que requereixin seguiment i suport per part de l'administració. Aquesta feina, ha concretat, es farà coordinadament amb les autoritats locals. Mentrestant, el Govern recomana no viatjar ni a Israel ni a Palestina.

Segons les últimes dades de què disposa el Departament d’Acció Exterior, es calcula que a la zona hi ha una trentena de ciutadans catalans, majoritàriament treballadors i estudiants, tot i que Serret ha alertat que la llista pot canviar amb el pas dels dies.

La titular d’Acció Exterior també ha refermat la “condemna rotunda” del Govern a “l’atac brutal” perpetrat per Hamàs aquest dissabte, un atemptat “indiscriminat” contra la població civil que ha arribat a provocar centenars de morts, més de 800, i que també ha implicat el segrest de desenes de persones. Unes accions que, ha afegit, “permeten tractar de terrorista una atrocitat injustificable i contrària al dret internacional humanitari”.

Així mateix, Serret ha volgut expressar de nou la “preocupació” del Govern per la situació de violència que s'ha generat i que sobretot ocasiona danys entre la població civil d'Israel i de Palestina. En aquest sentit, ha apel·lat a la comunitat internacional, especialment a Nacions Unides i a la Unió Europea, perquè es facin tots els esforços per frenar l'escalada de violència, tornar a la via diplomàtica i complir al màxim amb el dret internacional garantint la pau, la convivència i el respecte als drets humans.

Incompliments de l’Estat a Rodalies

Durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, ha presentat un informe elaborat pel Departament d’Economia i Hisenda sobre l’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya. Segons ha explicat Vilagrà, des del 2010 el govern espanyol ha deixat d’invertir 3.639 milions d’euros en Renfe i Adif que constaven en els pressupostos generals de l’Estat. Aquesta xifra suposa el 49,6% dels diners previstos per a la xarxa ferroviària catalana.

“Les xifres parlen per si soles”, ha manifestat Vilagrà. “Com més dades sabem, més gran és la magnitud de la tragèdia i així s’entén la gravetat de les incidències. Són unes xifres insultants”, ha denunciat.

Per a la consellera, aquest incompliment “denota la deixadesa amb què el govern espanyol tracta Catalunya”. Per aquest motiu, Vilagrà ha tornat a exigir el traspàs integral del servei i ha recordat que aquesta demanda s’ha inclòs en la negociació de la investidura de Pedro Sánchez: “Si no arribem a acords és evident que és una complicació per a la investidura del president Sánchez. Estem lluny. El govern espanyol i el PSOE s’hi han d’esmerçar més, perquè si no serà un element que allunyarà la seva investidura”, ha advertit.

En aquest informe, que avalua el grau d’execució dels pressupostos de l’Estat a Catalunya, es posa de manifest que les inversions ferroviàries són les principals víctimes de la reiterada inexecució dels pressupostos de l’Estat a Catalunya.

En concret, el 72% dels pressupostos que el govern espanyol ha deixat d’executar a Catalunya des del 2013 corresponen a Renfe i Adif. Així, si l’Estat ha deixat sense executar 4.398 milions d’euros que estaven pressuposats a Catalunya des del 2013, 3.199 milions corresponien a les inversions ferroviàries.

Aquests 4.398 milions que no han arribat signifiquen que l’Estat tan sols ha executat de mitjana el 61% del previst a Catalunya des de l’any 2013. En aquest mateix període, l’execució de pressupostos de l’Estat a la Comunitat de Madrid ha assolit el 121% de mitjana. L’execució de l’Estat va assolir el mínim l’any 2021, quan únicament va arribar a Catalunya el 36% del previst.

A més, el govern espanyol encara no ha mostrat les dades referents al conjunt del 2022, tot i que la seva publicació estava prevista per al 30 de maig. El ministeri d’Hisenda va ajornar-ho fins al 29 de setembre. En aquella data, però, tampoc es van publicar i avui dia la informació ja no té data de presentació.

Balanç de les actuacions en matèria de salut mental

Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, el Consell Executiu ha analitzat un informe sobre les línies de treball desenvolupades en aquest l’àmbit, “una de les màximes prioritats del Govern” perquè, com ha posat en relleu la consellera Vilagrà, segons l’OMS, una de cada quatre persones tindran problemes de salut mental al llarg de la vida.

Les dades demostren com la pandèmia va tenir un impacte significatiu en els joves i gent gran, que ha posat en evidència el malestar emocional i el fenomen de la soledat no volguda. Algunes dades sobre l’increment de les persones ateses a la xarxa de salut mental són l’increment d’un 8% dels nens i adolescents atesos entre 2019 i 2021, i s’han incrementat un 25% les visites i un 40% els ingressos. En el mateix període, han augmentat un 6,2% els adults atesos i el diagnòstic més freqüent és el de la depressió, un 20% de la població.

Entre altres mesures dutes a terme pel Govern per revertir aquestes xifres, Vilagrà ha destacat el reforç de tots els centres d’atenció primària amb la incorporació de 330 referents de benestar emocional, així com la millora de la detecció del risc de suïcidi.

Pel que fa a les prioritats per aquest any i el pròxim, giren al voltant de la prevenció i la promoció en tots els àmbits, el reforç de l’atenció infantojuvenil, la millora de l’accessibilitat i la resolució Programa Col·laboració Primària (PCP), el Pla de millora de l’atenció als trastorns de la conducta alimentària, el nou model d’alternatives a l’hospitalització, l’atenció a la complexitat en salut mental i la reconversió de llarga estada psiquiàtrica.

Més de 4.424 milions de ciberatacs durant el 2022

D’altra banda, Vilagrà també ha explicat que l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya va detectar i va fer seguiment de més de 4.424 milions de ciberatacs l’any passat, dels quals 2.175 van esdevenir un incident efectiu de seguretat. Així es recull en la memòria d’activitat d’aquest organisme adscrit a la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital corresponent a l’any 2022. El Govern ha aprovat avui el text i, després d’aquest tràmit, s’enviarà al Parlament de Catalunya, on es presentarà davant la Comissió d’Afers Institucionals en les pròximes setmanes.

La xifra de ciberatacs detectats és 20 cops superior respecte de l’any 2021, mentre que els incidents s’han reduït un 22%. Les dades evidencien un increment de l’efectivitat dels sistemes de prevenció, els quals permeten que els ciberatacs no provoquin un incident de ciberseguretat.