El Govern ha adoptat en la reunió d’avui un conjunt de mesures jurídiques i polítiques per defensar l’autogovern del país i reivindicar de manera diàfana que Catalunya no restarà immòbil davant de qualsevol intent de laminar el seu marc competencial. L’Executiu ha decidit fer front a l’ofensiva del Govern espanyol d’iniciar un procés de recentralització de les competències de Catalunya, sota el pretext de la lluita contra el dèficit públic.

 

El portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, ha justificat aquestes mesures per la tendència històrica de vulnerar l’autogovern de Catalunya però sobretot arran de l’anunci explícit expressat en el Consell de Ministres de divendres passat de recuperar competències de les comunitats autònomes. En aquest sentit, Homs ha deixat clar que el Govern actuarà “en legítima defensa” ja que el Govern de l’estat està “tancant la porta a l’acord” i prendrà mesures d’identificació de “línies vermelles”, a més de les que pel Govern suposen la llengua i el pacte fiscal, i “accions polítiques, institucionals i jurídiques”.

 

El portaveu del Govern s’ha mostrat plenament confiat en la capacitat de Catalunya i de les seves institucions per a defensar l’autogovern perquè “ens sentim confortats per un país que pren consciència de la realitat que tenim, molt dura en termes econòmics i contradictòria des del punt de vista de la defensa de les nostres institucions i la nostra capacitat de decidir”. “Pot semblar que des de punt de vista tècnic hi hagi molt poc marge, però al final la part de defensa d’un país, per part dels seus representants, acaba sent la voluntat de ser i seguir sent i que això s’expressi en les institucions catalanes”, ha assegurat el portaveu.

 

En primer lloc, el Govern portarà al Consell de Garanties Estatuàries els decrets espanyols d’educació i sanitat, que envaeixen competències de Catalunya, a més de ser clarament insuficients per a l’estalvi. A Catalunya suposaran com a molt un estalvi de 150 milions d’euros, el 10% del que havia fixat el Govern espanyol. A tot l’Estat l’estalvi s’ha situat en els 10.000 milions d’euros.

 

El Govern també encarregarà a l’Institut d’Estudis Autonòmics que analitzi les duplicitats administratives, davant d’una estructura estatal sobredimensionada que genera la ineficiència de les administracions.

 

Segons ha recordat Homs, l’Executiu comparteix la necessitat de corregir les duplicitats entre administracions per garantir-ne l’eficàcia, però adverteix que la ineficiència prové de la duplicitat que exerceix l’Estat, que manté una estructura clarament sobredimensionada en competències ja transferides com són Educació, Cultura, Sanitat, Serveis Socials o Habitatge. “Si realment el compromís del Govern estatal és amb l’austeritat que comencin per ells mateixos, que feina tenen”, ha reclamat el portaveu del Govern.

 

En tercer lloc, el Govern enviarà un requeriment formal a l’Estat perquè faci efectives totes les sentències que incompleix amb Catalunya, una iniciativa que, segons el portaveu del Govern, “d’entrada no resol el problema però com a mínim posarem les coses al seu lloc sobre qui aplica i qui no el principi de la legalitat”. Algunes de les sentències pendent de compliment són la transferència a Catalunya de la gestió, la tramitació, la resolució i el pagament de les subvencions del 0,7% de l’IRPF per a finalitats socials, que l’Estat ha anunciat que no complirà, malgrat la sentència del Tribunal Suprem del 16 de desembre passat. Altres sentències favorables al Govern de la Generalitat afecten àmbits com ara les beques, els recursos de formació continuada o la territorialització de l’Estat en matèries on Catalunya té competències exclusives.

Una altra de les qüestions que el Govern defensarà amb fermesa enfront l’ofensiva recentralitzadora de l’estat és la del model territorial propi. Homs ha assegurat que l’Executiu no permetrà cap ingerència que el desvirtuï i ha anunciat que el Govern promourà un acord del Consell de Governs Locals per consensuar un posicionament compartit davant la possible alteració unilateral del mapa municipal de Catalunya per part del Govern espanyol, i donar un  missatge clar de defensa dels petits municipis i la feina “essencial i rellevant” que fan els seus ajuntaments.

 

A més, el Govern portarà al Tribunal Constitucional totes aquelles iniciatives estatals que segons el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries vulnerin el marc competencial de Catalunya previst a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, sempre que no es puguin modificar per la via d’esmenes.

 

Encara en l’àmbit de l’autogovern, l’Executiu defensarà les seves competències en matèria de mitjans de comunicació, davant de la modificació legislativa que impulsa l’Estat per flexibilitzar les formes de gestió dels canals públics de televisió autonòmica, i que suposa una invasió a les competències de Catalunya en matèria d’autonomia financera i mitjans de comunicació.

 

Finalment, el Govern impulsarà un acord parlamentari per reclamar al Govern espanyol que qualsevol inversió en infraestructures incorpori un estudi rigorós de cost benefici, “especialment en moments en què els recursos públics són escassos”, segons ha valorat el portaveu Homs, qui ha lamentat que el criteri cost-benefici que s’ha aplicat a l’hora de fer determinades inversions és “dubtós”.

 

El Govern ha avalat avui l’informe per donar l’impuls a la Formació Professional dual, que ha de permetre afavorir la reactivació econòmica. Amb aquest nou model, que en països com Alemanya ha donat molt bons resultats, els alumnes tenen un contracte o beca salari i fan part de la formació en una empresa, ja sigui teòrica o pràctica. 

 

Segons ha destacat la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, amb aquesta mesura ”la formació dóna millor resposta a les necessitats de les empreses i així l’estudiant té més possibilitats de trobar feina”.

 

La Formació Professional Inicial amb model dual permet que l’alumne compagini la formació al centre docent i l’activitat productiva en una empresa relacionada amb la titulació que està cursant. Fins ara, 33 empreses i dues agrupacions empresarials ja s’han sumat al nou model, que es posarà en marxa el curs vinent, 2012-2013. Aquestes empreses estan repartides en nou centres de formació professional de tot Catalunya.

 

Actualment, les empreses ja ofereixen la possibilitat de fer pràctiques als alumnes d’FP. La principal novetat del nou pla que impulsa el Govern, segons ha destacat la consellera Rigau, és que “l’empresa assumeix protagonisme formatiu i no només rep estudiants per fer pràctiques, sinó que també s’implica en la formació a traves d’adaptacions curriculars”, amb programes elaborats conjuntament entre el Departament i les empreses, com el de la gestió administrativa orientada al sector jurídic o el màrqueting enològic

 

El Govern també ha acordat que el curs vinent s’elabori el catàleg de títols propis que han de donar sortida a les necessitats laborals del país. Actualment ja s’estan elaborant els títols en Prevenció i extinció d’incendis i salvaments (grau mitjà) (curs 2012-2013); Instal·lacions d’aigua (grau mitjà) (curs 2012-2013) i animació en circ (grau mitjà) (curs 2013-2014).

 

 

Pel que fa a la possibilitat que el Govern de l’estat injecti recursos a Bankia, i a l’espera de conèixer-ne més detalls, el portaveu del Govern, Francesc Homs, ha demanat “equitat” respecte del sistema financer, “que el tracte que ha rebut altres entitats financeres sigui el que hagi de rebre tothom del sistema financer espanyol” i equitat també “des de la perspectiva del que representa repartir els sacrificis en un context dur com el que col·lectivament vivim”. En cas contrari, ha reblat Homs, “tots acabarem volent resoldre les coses espatllant-les més.