El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat aquest migdia un nou pla d’ajustament, que ha dit “presentem perquè se’ns obliga”, però ha assegurat que “no toca el nucli dur ni el moll de l’os de l’estat del benestar”. El cap de l’Executiu ha reconegut que aquestes polítiques d’ajustament “poden crear incomoditats en determinats àmbits de la població, però en cap cas representen una pèrdua de drets essencials o serveis bàsics”.

El president Mas, acompanyat del conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha comparegut aquest migdia en roda de premsa per donar a conèixer aquest nou paquet de mesures amb el qual la Generalitat reduirà la despesa en 1.500 milions d’euros.

 

Artur Mas ha assenyalat que aquest pla d’ajustament, el tercer que fa el Govern i “imposat per errors dels altres”, ha estat obligat, entre d’altres motius, per “la sistemàtica centrifugació del dèficit” per part de l’actual Govern espanyol cap a les comunitats autònomes. El president també ha criticat que l’Estat es quedi amb els ingressos que representen l'apujada dels grans impostos i no el comparteixi amb les comunitats autònomes.

 

El president ha destacat l’esforç que està fent el Govern per contenir el dèficit i reduir la despesa “en unes condicions duríssimes” perquè “ho estem fent en plena recessió econòmica, pagant 1.000 milions d’euros més pel deute acumulat i sense cobrar els deutes de Madrid”. En aquest sentit, Mas ha assegurat que si el Govern central pagués el deute de l’any passat de 759 milions d’euros que té pendent amb Catalunya en matèria d’infraestructures, aquest pla d’ajustament “podria ser de la meitat del que és”, és a dir, de 750 milions, en comptes de 1.500.

El cap del Govern ha assenyalat que, malgrat aquestes circumstàncies, “s’està produint una reducció del dèficit significativa”, que ha atribuït, entre d’altres motius, al “compromís” del Govern amb les polítiques d’austeritat. També ha destacat el “sacrifici important i significatiu dels treballadors públics”, als quals ha agraït la seva “molt alta responsabilitat”, gràcies a la qual molta gent d’aquest país “pot seguir tenint prestacions que es veurien més alterades si aquest sacrifici no l’haguessin fet”.

El pla anunciat avui pel president i que té per objectiu reduir la despesa en 1.500 milions d’euros, preveu les mesures següents:

Així mateix, el president, que ha dit que el conseller Mas-Colell compareixerà en el Parlament per explicar aquest pla d’ajust, ha anunciat que ha encarregat al Departament d’Economia que faci una proposta per al 2013 de “com treure un millor rendiment en aquestes condicions excepcionals a l’autonomia fiscal limitada que té Catalunya a hores d’ara”.

Preguntat pels periodistes sobre la bonificació de l’impost de successions, Artur Mas ha recordat que “és un compromís programàtic del Govern de molt alt nivell, dels pocs que vàrem assumir” i que hi ha altres territoris espanyols que també el tenen reduït “alguns d’ells en una situació pitjor que Catalunya”. “No és la meva voluntat carregar amb més pressió fiscal el conjunt del ciutadania catalana”, ha manifestat.

 

Per la seva part, el conseller Mas-Colell ha reiterat un cop més que “el Govern no renunciarà a l’addicional 3a” de l’Estatut i que, per tant, “estarà present al Pla econòmicofinancer que portarà dijous al CPFF”. Pel que fa a les matrícules per als estudis de grau superior de Formació Professional, ha afegit que “anirà vinculat a un programa de beques que garantirà l’accés a tothom que tingui la voluntat de cursar aquests estudis encara que no disposi dels recursos suficients”. Quant a l’estalvi que comportarà la congelació de l’atorgament de subvencions, el conseller ha indicat que no hi ha cap xifra tancada perquè s’haurà de concretar amb cada departament i que “encara hi ha serrells que poden ajustar-se entre diferents línies”.

 

 

En un altre moment de la seva intervenció, el president ha fet diverses reflexions adreçades a la Unió Europea, al Govern espanyol i a Catalunya sobre els plans d’ajustament. Així, de cara a Europa, Mas ha llançat el missatge següent: “austeritat sí, però no com una obsessió malaltissa”. “L’austeritat s’ha d’adequar als ritmes amb els quals es produeix el funcionament d’una economia”- ha assegurat el president; per això, ha afirmat que “en aquest moment en què mitja Europa, i també Espanya i Catalunya, estan en recessió, l’austeritat no pot ser a qualsevol preu”.

 

Respecte a aquesta qüestió, el conseller Mas-Colell ha explicat que el Govern català ha enviat múltiples missatges a Europa en el sentit que “Catalunya s’alinea amb una estratègia més equilibrada entre polítiques d’austeritat i de creixement”, però també ha recordat que Catalunya no pot fer polítiques de creixement pel seu compte.

 

El cap de l’Executiu ha volgut també expressar el malestar del Govern per les crítiques provinents de Madrid. “Estem cansats que els representants del Govern central ens renyin” – ha afirmat. “Menys renyar els altres i més fer els deures propis”, ha exigit Artur Mas, alhora que ha recordat que la Generalitat és al capdavant en l’aplicació de les mesures de reducció del dèficit a diferència d’altres governs.

 

En aquest sentit, Mas ha posat alguns exemples de deures pendents del Govern espanyol. Ha destacat el fet que el Govern central no hagi rebaixat els sous públics, a diferència del que s’ha fet a Catalunya, on “els empleats públics i alts càrrecs fan un sacrifici significatiu per no haver d’afectar els serveis públics”; o bé, que en un moment en què s’han de reduir i reprogramar inversions, el Govern espanyol tingui la intenció “de licitar en els propers mesos milions d’euros pels trams de l’AVE i, en canvi, redueixin els programes de la sida i de la immigració; les subvencions a les llars d’infants, el transport públic o el transport escolar”.    

El president de la Generalitat ha fet una crida a “fer pinya dins del país” perquè “ningú ens ajudarà a sortir de la situació en la qual estem”. “Si esperem l’ajuda dels altres potser no ens en sortim, però si ens ho fem nosaltres, ens en sortirem”, ha reblat.

 

En aquest sentit, el president Mas ha recordat que “hi ha un camí traçat, el pacte fiscal, que si tira endavant, per una via o per una altra, molts d’aquests problemes de recursos públics amb què es troba Catalunya quedarien resolts” perquè “el nostre país genera riquesa i creixement suficients per no haver d’estar pendents de si ens deuen això o allò”.

 

Artur Mas ha recordat que en els pròxims dies finalitzarà la roda de converses amb els representants dels partits catalans i ha anunciat que d'aquí quinze dies convocarà una cimera amb totes les formacions polítiques amb representació parlamentària per parlar sobre aquest tema i sobre “com abordem la votació d’aquest mes de juny o juliol”. “Això ha arribat al punt en què el tema ha d’agafar l’acceleració corresponent i la manera de fer-ho és fent pinya i anar plegats en la reclamació i la consecució del pacte fiscal”, ha reblat.

 

En un altre moment de la roda de premsa i en resposta als periodistes, el president s’ha pronunciat sobre la mesura anunciada pel Govern central en el sentit de no atendre sanitàriament als immigrants sense papers. El cap de l’Executiu s’ha mostrat contundent a l’afirmar que “a Catalunya no es deixarà ningú que tingui un problema sanitari greu sense atenció”. “Per sobre de qualsevol altra consideració hi ha una cosa que es diu persones, que tenen uns drets i unes necessitats bàsiques i una dignitat”, ha afegit el president, alhora que ha manifestat que el que sí es tallarà és el turisme sanitari que hi ha al nostre país.

 

En aquesta línia, Mas ha recordat que l’atenció sanitària entrarà en un “nou ordre” mitjançant el tiquet moderador en la compra dels medicaments. “Si volem mantenir la qualitat dels nostres serveis bàsics, ens cal la coresponsabilització, perquè o entre tots els fem sostenibles o acabaran sent insostenibles”, ha subratllat