• El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, aposta pel diàleg amb el Govern espanyol però demana que tingui com a resultat una flexibilització de l’objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes fins arribar a un terç del total de l’estat
• El Consell Executiu ha aprovat el Projecte de llei de modificació de la Llei del Codi de consum de Catalunya per augmentar la protecció dels consumidors en la contractació de crèdits o préstecs hipotecaris i evitar “situacions lamentables com les preferents”
• El Govern assoleix la previsió de contractació amb finalitats socials per al 2012 i fins i tot l’augmenta “com a expressió de la sensibilitat de l’Executiu amb la integració de les persones amb risc d’exclusió social, malgrat les dificultats pressupostàries"
• Homs considera “superat” el debat sobre la data de la consulta sobiranista: “Per al Govern el que és central és la feina prèvia per poder fer la consulta en condicions, i aquesta feina l’hem fet i l’estem fent”, ha assegurat

“Diàleg sí, però amb resultats”. Així ha valorat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, l’actitud del Govern en el darrer Consell de Política Fiscal i Financera, del qual ha donat compte avui al Consell Executiu el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell.

 

Homs ha alertat el Govern espanyol que “l’aposta pel diàleg no pot ser plena si no va acompanyada de resultats”. Tal com ha defensat el Govern de forma reiterada en els darrers mesos, “aquests resultats haurien de situar-nos en un terç de l’objectiu de dèficit del conjunt de les administracions públiques espanyoles”, ha recordat Homs.

 

“Si el que representem en termes d’administració autonòmica és un terç de la depesa és lògic i de sentit comú pensar que un terç del dèficit que la UE permeti fer a l’estat espanyol recaigui en les comunitats autònomes”, ha argumentat.

 

El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de modificació de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, amb l’objectiu d’incrementar la informació i les garanties dels consumidors en la contractació de crèdits o préstecs hipotecaris. El Govern reprèn així la tramitació parlamentària de la norma, que va quedar aturada a finals de l’any passat per la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya.

 

Amb aquesta modificació, impulsada conjuntament pels departaments d’Empresa i Ocupació i de Justícia, el Govern vol donar resposta a l’augment de la taxa d’execucions hipotecàries, especialment en l’adquisició de l’habitatge habitual.

 

Així ho ha explicat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Consell Executiu. Homs ha assegurat que “no pot tornar a passar que gent de bona fe que no disposava de tota la informació sobre el que contractava acabi en situacions d’atzucac com les de les preferents”.

Per aquest motiu, el Govern farà tot el possible per evitar que es produeixen aquestes “situacions lamentables” de determinades entitats bancàries, fins i tot tenint en compte que Catalunya té competències “limitades” pel que fa a l’activitat financera.

 

Seguint les orientacions marcades per diversos projectes europeus, la reforma del Codi de consum implica una regulació del contingut de la publicitat; la informació precontractual; el deure d’anàlisi de la solvència del consumidor, i el deure de les entitats financeres i de crèdit, així com del notari que hi intervé, de fer comprensibles al consumidor les implicacions econòmiques i jurídiques de la transacció i, especialment, les conseqüències en cas d’impagament. Per exemple, es fixa un tipus d’interès de demora màxim que no pot superar 2,5 vegades l’interès legal del diner.

 

El Consell Executiu ha donat compte avui de l’assoliment satisfactori dels objectius fixats de contractació pública amb finalitats socials dels diferents departaments de la Generalitat, organismes autònoms i empreses públiques.

En concret, el Govern ha destinat més de 3 milions d’euros a contractes reservats a Centres Especials de Treball (CET), la qual cosa representa un 128% més del previst, i 5,7 milions més a contractes amb entitats i centres de caràcter social, un 4% per sobre de la previsió inicial.

A banda del compliment de la reserva social, l’Administració de la Generalitat ha destinat prop de 12 milions d’euros a contractes amb CET sense reserva, “com a expressió de la sensibilitat de l’Executiu amb la integració de les persones amb risc d’exclusió social, malgrat les dificultats pressupostàries”, ha destacat el conseller Homs.

 

Els serveis contractats consisteixen bàsicament en contractes d’obres i serveis de conservació i manteniment de béns immobles; de serveis de missatgeria, correspondència i distribució; d’arts gràfiques; de neteja i bugaderia; de restauració, i de recollida i transports de residus, així com els serveis i subministraments auxiliars per al funcionament de l’Administració.

 

 

D’altra banda, el Govern també ha aprovat interposar un recurs davant l’Audiència Nacional contra una Resolució del Ministeri d’Educació perquè deixa l’alumnat d’Erasmus de formació professional sense aportació complementària sense cap mena de justificació. Es tracta de la Resolució de 26 de novembre de 2012 de la Secretaria d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats del Ministeri d’Educació, que no atorga cap ajut als alumnes de la beca Erasmus d’FP de grau superior.

 

El Govern entén que aquesta resolució del Ministeri d’Educació vulnera l’ordenament jurídic vigent, concretament l’Ordre de convocatòria ECD/2397/2012, que estableix que la concessió ha d’incloure tots els alumnes seleccionats i, alhora, distribuir una quantitat homogènia entre aquests estudiants. L’Executiu considera que l’exclusió de l’alumnat de l’aportació complementària per a les beques de mobilitat europea és clarament antijurídica i contradiu una norma superior com ho és la mateixa ordre.  

 

Preguntat per la petició d’ERC de fixar una data per a la consulta pel dret a decidir, el conseller Homs ha assegurat que el calendari “està molt clar”, ja que l’acord d’estabilitat parlamentària signat entre CiU i els republicans fixava la data de la consulta per al 2014.

 

“Aquest és un debat superat”, ha considerat el conseller. “Per al Govern el que és central és la feina prèvia per poder fer la consulta en condicions, i aquesta feina l’hem fet i l’estem fent”. En aquest sentit, Homs ha recordat mesures com la declaració de sobirania del Parlament, la tramitació de la llei de consultes, la creació del Consell Assessor per a la Transició Nacional i la propera formalització de la petició al Govern espanyol per fer la consulta, que segons el full de ruta establert es produirà durant el primer semestre d’enguany. “Feina prèvia imprescindible per tenir-ho tot a punt per celebrar la consulta a partir del 31 de desembre de 2013”, ha remarcat. 

 

El conseller també ha mantingut la mà estesa a ERC i PSC per un possible Govern de concentració en aquests moments d’”urgència col·lectiva nacional i econòmica”. “El Govern posa l’accent en tot allò que sumi i en construir el màxim consens possible”, ha assegurat Homs.