• L’Executiu pren aquesta decisió després que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) conclogui que determinats continguts emesos “constitueixen una infracció molt greu tipificada en l’apartat 1 de l’article 57 de la Ley general de Comunicación Audiovisual (LGCA), atès que de forma manifesta fomenten l’odi, el menyspreu o la discriminació per motius de nacionalitat o opinió”
  
• El conseller Homs assegura amb contundència que el Govern “no deixarà passar” la “identificació del nazisme i altres règims totalitaris amb el procés democràtic que s’està produint a Catalunya”
  
• Homs fa balanç del primer any del Govern i considera que “progressa adequadament” en recuperació econòmica, protecció de l'estat del benestar, transparència i Transició Nacional, tenint en compte el context negatiu en què ha de desenvolupar les seves polítiques
  
• El conseller Homs es mostra “molt convençut” que abans de finals d’any hi haurà un "acord global" entre els partits catalans favorables al dret a decidir sobre la data i la pregunta de la consulta, així com sobre la via legal per dur-la a terme

El Govern emprendrà “accions legals i polítiques” per aturar “de soca-rel” l’alarmant proliferació i augment d’informacions periodístiques on s’equipara la societat i  les institucions catalanes amb moviments totalitaris, particularment amb el nazisme, segons ha informat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu.

 

L’Executiu pren aquesta decisió després d’analitzar l’Informe sobre la difusió de continguts on es comparen plantejaments democràtics amb moviments totalitaris o es fa apologia directa o indirecta de l’ús de la violència davant aquest plantejaments, elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). L’organisme conclou que determinats continguts emesos per 13Tv i Intereconomía TV “constitueixen una infracció molt greu tipificada en l’apartat 1 de l’article 57 de la Ley general de Comunicación Audiovisual (LGCA), atès que de forma manifesta fomenten l’odi, el menyspreu o la discriminació per motius de nacionalitat o opinió”.

 

Homs ha assegurat amb contundència que el Govern “no deixarà passar” aquesta “identificació del nazisme i altres règims totalitaris amb el procés democràtic que s’està produint a Catalunya” i actuarà prenent mesures tant per la via civil com per la penal. “Però no ho deixarem aquí: davant aquests fets tan greus intentarem sensibilitzar totes les instàncies”, ha afegit el conseller. Així, l’Executiu posarà l’informe del CAC en coneixement del Govern espanyol i de les institucions europees, així com de l’òrgan regulador Estatal, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.

 

“En una Europa democràtica i amb una gran sensibilitat per ser rigorosos en tot el que significa la banalització del nazisme o qualsevol idea totalitària aquestes comparacions haurien de ser perseguides”, ha reblat Homs.

 

L’informe va ser encarregat pel Govern al Consell el 17 de setembre d’enguany, pocs dies després de la multitudinària manifestació de la Via Catalana, en motiu de la Diada de l’Onze de Setembre. El Govern va considerar oportú, encarregar al CAC, d’acord amb les funcions que li són inherents, l’elaboració d’un informe que permetés combatre les mentides i difamacions on  particularment es banalitza el feixisme i el totalitarisme, amb l’objectiu de poder actuar amb serenitat, arguments i amb tota la rotunditat, segons va afirmar aleshores el portaveu Homs.   

 

En el document, el CAC estudia la programació dels mitjans audiovisuals que emeten en obert a Catalunya i identifica fins a un total de 43 fragments, emesos per 13tv i Intereconomía TV, “que presenten analogies entre processos democràtics i règims o actituds totalitàries o que fan apologia de al violència vers un grup o col·lectiu concret que promou, col·labora o s’identifica amb posicions favorables a una possible independència de Catalunya”. Els continguts emesos per aquests dos mitjans “van més enllà de la mera exposició d’una idea o d’una opinió, i clarament i de forma manifesta fomenten i justifiquen un discurs, que en cap cas pot emparar l’exercici de la llibertat d’expressió”, afegeix l’informe.

 

El CAC acompanya l’informe de continguts amb un altre informe jurídic que explora el marc legislatiu aplicable i que permet concloure que els fragments emesos per aquests dos mitjans de comunicació “constitueixen una infracció molt greu tipificada en l’apartat 1 de l’article 57 de la Ley general de Comunicación Audiovisual (LGCA), atès que de forma manifesta fomenten l’odi, el menyspreu o la discriminació per motius de nacionalitat o opinió”.

 

Dels fragments analitzats, segons el CAC, “s’observa una clara equiparació entre els qui, tant des de les institucions, els partits polítics o les associacions, promouen, col·laboren o s’identifiquen amb posicions favorables a una possible independència de Catalunya, amb règims totalitaris i genocides de la història europea més recent. Aquestes afirmacions “fomenten” en el sentit que promouen, el creixement de sentiments d’odi i de menyspreu i, fins i tot, de discriminació envers persones –públiques i privades-, per raó del seu posicionament eventualment independentista”.

 

El CAC considera que “estem davant d’un discurs clar, unívoc  i reiteratiu, eminentment negatiu i vexatori, emès amb la voluntat de denigrar i menysprear un grup o col·lectiu concret que promou, col·labora o s’identifica de forma pacífica i democràtica amb posicions favorables a una possible independència de Catalunya”.

Finalment, el CAC subratlla que encara és més agreujant el fet que aquestes afirmacions les efectuen prestadors de serveis de televisió, que per tant “gaudeixen de l’extraordinari poder de penetració del medi televisiu, amb capacitat d’amplificar l’impacte d’aquesta classe d’informacions a un públic més ampli”.

 

El conseller Homs ha fet balanç del primer any del Govern i ha considerat que “progressa adequadament” tenint en compte el context negatiu en què ha de desenvolupar les seves polítiques. Per al conseller, hi ha “un progrés de conjunt” en el terreny econòmic, en el de l’estat del benestar, en el de la transparència i en el de la transició nacional.

 

Pel que fa a l’economia, Homs ha destacat que tot i que la situació continua sent “delicada” el Govern ha aconseguir “avançar en l’estabilització de les finances públiques”, requisit essencial per mantenir els serveis de l’estat del benestar. “Les retallades tenen sentit per salvar l’estat del benestar”, ha asseverat el conseller, qui ha recordat que en els pressupostos de la Generalitat per al 2014 el 71% de la despesa departamental es destina a polítiques lligades a l’estat del benestar.

 

El conseller també ha destacat algunes dades que apunten “un cert canvi de tendència” en la situació econòmica, com ara que a l’octubre, en relació amb el mes d’octubre de l’any passat, l’atur es va reduir 12.474 persones, “un fet que no s’havia produït de fa molts anys”. En aquest sentit, el conseller ha citat algunes iniciatives de la Generalitat encaminades a la creació d’ocupació, com ara la captació d’inversions, l’estabilització d’empreses o la participació de l’ICF en operacions financeres amb 9.000 empreses, en què ha mobilitzat 2.000 milions d’euros,

 

Un altre eix en el qual el Govern ha avançat és en el de la transparència, amb iniciatives com el portal http://www.gencat.cat/transparencia, en què entre altres informacions es posa a l’abast dels ciutadans les retribucions dels alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat i els contractes menors.

 

Finalment, pel que fa a la Transició Nacional, Homs ha destacat que el Govern “ha complert tot allò en que es va comprometre a l’inici de la legislatura” i segueix el full de ruta establert de l’acord d’estabilitat signat amb els partits que li donen suport. Així, Homs ha reiterat el compromís del Govern perquè abans de finals d’any es fixi la data i la pregunta de la consulta, i ha recordat algunes de les iniciatives preses aquest 2013 pel que fa al procés sobiranista, com ara la Declaració de Sobirania; el Pacte Nacional pel Dret a decidir, la constitució del Consell Assessor per a la Transició Nacional i la creació d’estructures d’estat en els àmbits d’Exteriors i de la Hisenda Pròpia.

 

El conseller Homs s’ha mostrat “molt convençut” que abans de finals d’any hi haurà un "acord global" entre els partits catalans favorables al dret a decidir sobre la data i la pregunta de la consulta, així com sobre la via legal per dur-la a terme, malgrat els “vaivens i tensions fins a l'últim minut” que, segons ha pronosticat, patirà el procés.

 

“L'únic que ens importa, i aquí és on estem situats, és que en relació amb la consulta hi hagi, abans d'acabar l'any, un acord”, ha afirmat el conseller, en resposta a les preguntes dels periodistes sobre l'ajornament al Parlament de la votació per reclamar al Congrés dels Diputats la competència de convocar referèndums.

 

Homs ha insistit en el compromís del Govern de “crear les condicions possibles perquè hi hagi aquest acord” i, a partir d'aquest consens, “lluitar per poder-lo dur a terme i esperar que el Govern espanyol per contra de correspondre amb ironia, per contra de correspondre amb un no, tingui una actitud més responsable”.

El Govern ha aprovat avui el Decret per crear el Registre de professionals sanitaris de Catalunya (RPS) i estableix els requisits mínims dels registres públics de professionals sanitaris en l’àmbit de Catalunya. Aquest Registre de professionals sanitaris de Catalunya es constitueix com un sistema d'informació integrat sobre els professionals sanitaris que desenvolupen la seva activitat a Catalunya, per compte propi o d’altri, en centres públics i privats.

 

El Registre de Professionals Sanitaris, en la mesura que aglutina informació actualitzada de tots els professionals sanitaris que despleguen la seva activitat a Catalunya, serà una eina indispensable per a la planificació i organització dels recursos sanitaris i ha d’afavorir la presa de decisions eficaces i eficients en polítiques de salut, alhora que facilita el disseny i la implementació de polítiques orientades al desenvolupament professional. El Registre també ha de contribuir a la millora de la gestió dels recursos sanitaris de Catalunya, mitjançant l’explotació estadística de les dades que es compartiran amb els agents sanitaris participants.

 

La informació sobre els professionals s’obtindrà de les dades que comuniqui l’administració sanitària, els col·legis i corporacions professionals, els centres sanitaris i les entitats d’assegurances que actuen en el ram de la malaltia a Catalunya. D’aquesta manera, no es generarà cap càrrega sobre els professionals. El mitjà de transmissió de les dades serà per sincronització directa o tramesa telemàtica amb l’objectiu d’oferir una fotografia acurada sobre les disponibilitats i situació dels professionals sanitaris a Catalunya.

 

El Govern ha acordat desestimar la reclamació presentada per l’empresa Funciones Taurinas, SA, explotadora de la plaça de toros Monumental de Barcelona des de l’any 2007, que havia sol·licitat una compensació econòmica derivada de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. L’Executiu ha pres aquesta decisió després de rebre el dictamen preceptiu favorable de la Comissió Jurídica Assessora. L’Administració considera que els guanys reclamats per l’empresa Funciones Taurinas eren només una expectativa, i que no existeix un dany efectiu.

 

Finalment, el Govern ha aprovat el nomenament d’Enric Fossas com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya. Fossas va ser escollit rector a les eleccions que van tenir lloc el passat 13 de novembre i rellevarà Antoni Giró, que havia esgotat els dos mandats que contemplen els estatuts de la UPC.