• El pla recull el marc normatiu necessari per a l’atorgament dels ajuts urgents, dirigits bàsicament a famílies que hagin estat desnonades i que requereixen d’algun tipus de suport econòmic per trobar un habitatge alternatiu

• Per al conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, amb aquest pla es confirma que el Govern de Catalunya intenta “donar resposta als problemes dels ciutadans relacionats amb l’habitatge, i els ciutadans veuen en el Govern l’actor principal per resoldre aquestes problemes”

• El Govern se sent “reforçat” per celebrar la consulta després dels resultats de les eleccions al Parlament europeu

El Govern ha aprovat avui el nou Pla per al Dret a l’Habitatge, que destina 480 milions d’euros fins a l’any 2016 en polítiques per evitar l’exclusió social residencial i facilitar l’accés a l’habitatge, i a dinamitzar l’activitat del sector de l’habitatge per recuperar l’ocupació.

 

“Aquest pla té una ambició i una magnitud rellevant que confirma que el Govern de Catalunya intenta donar resposta als problemes dels ciutadans relacionats amb l’habitatge, i els ciutadans veuen en el Govern l’actor principal per resoldre aquestes problemes”, ha destacat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

 

Amb aquest pla, segons ha explicat Vila, el Govern fa una “marcada aposta de caràcter social”. “L’accent es posa en les mesures destinades a evitar l’exclusió social d’accés a un habitatge, fet que ens distingeix de la resta de comunitats autònomes”, ha afegit el conseller.

 

En aquest sentit, més de la meitat dels 480 milions d’euros de la inversió total, 258 milions d’euros, es destinaran a polítiques per evitar l’exclusió residencial i facilitar l’accés dels ciutadans a l’habitatge, dels quals 222 milions són aportacions pròpies de la Generalitat.

 

En total, en aquests quatre anys, unes 210.000 famílies es veuran beneficiades per les actuacions del pla, que divideix les seves actuacions en dos grans blocs de caire social i econòmic.

 

Tres objectius per a l‘eix social:

 

·         Evitar la pèrdua de l’habitatge

 

El pla recull el marc normatiu necessari per l’atorgament dels ajuts urgents, dirigits bàsicament a famílies que hagin estat desnonades i que requereixen d’algun tipus de suport econòmic per trobar un habitatge alternatiu. A aquest ajut s’hi suma el de recent creació per a persones en situació d’atur de llarga durada, que preveu beneficiar a unes 4.000 famílies i del qual ja se n’estan gestionant prop de 2.500 sol·licituds. El pla també recull el mecanisme de funcionament de la mesa d’emergències i el programa Ofideute, que durant aquest any 2014 ha arribat al 64% de mediacions tancades i acceptades. Amb l’aplicació d’aquestes mesures s’hauran evitat 2.865 desnonaments.

·         Facilitar l’accés a l’habitatge en condicions assequibles

 

El Govern està facilitant l’habitatge a 41.243 famílies mitjançant tres mecanismes també regulats en el pla: ajuts al pagament del lloguer, que actualment arriben a 18.949 famílies; el parc públic de la Generalitat, integrat per 14.128 habitatges; i les borses de lloguer, que actualment atenen les necessitats de 9.341 famílies.

 

·         Incentivar l’entrada al mercat de lloguer social d’habitatges desocupats

 

A banda de l’impost sobre els pisos buits que estan en mans d’entitats financeres, el pla estimula els acords de cessió d’habitatges per destinar-los al mercat de lloguer social. Actualment ja hi ha signats convenis amb Catalunya Caixa i Bankia per la cessió de 630 nous habitatges i aquest proper mes de juny es formalitzarà l’acord amb la Sareb per a la incorporació de 600 pisos més.

 

·         Promoure la rehabilitació

 

Durant l’any 2014 tornaran a haver-hi ajuts a la rehabilitació en el conjunt de Catalunya. Es prioritzaran les actuacions de patologies estructurals, accessibilitat i eficiència energètica, així com els edificis que es determini que tenen deficiències greus després d’haver passat la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE). Es preveu, fins al 2016, destinar més de 170 milions d’euros a aquestes actuacions.

·         Incentivar la recuperació del mercat de l’habitatge i el sector de la construcció

El pla incorpora l’avalloguer, que avui ja dóna cobertura a 122.044 habitatges. També incorpora les tinences intermèdies, com les propietats temporals, compartides o dret a superfície. Aquestes noves fórmules es debatran al Parlament abans de l’estiu en forma d’una modificació del Codi civil català. El pla aborda finalment la regulació del règim jurídic dels habitatges protegits de nova construcció, mitjançant  mesures de flexibilització que afavoreixin la construcció d’aquest tipus d’habitatge en els municipis amb major demanda.

 

 

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha afirmat durant la roda de premsa que l’Executiu “se sent reforçat” pels ciutadans per celebrar la consulta sobre el futur polític de Catalunya després dels resultats registrats en les eleccions al Parlament europeu, en què el bloc format per les formacions polítiques favorables al referèndum ha obtingut una àmplia majoria. “S’ha deixat clar que el projecte que gestionen el Govern i les institucions catalanes té un gran recolzament”, ha considerat Homs.

 

A la vista d’aquests resultats, el conseller ha confiat que en les properes setmanes el Govern central “en prengui una nota diferent als primers missatges que està fent arribar” i mostri “predisposició al diàleg”. En aquest sentit, ha emplaçat l’Estat a “respectar la llei i la voluntat del poble de Catalunya”, per tal que “el compromís de les institucions catalanes, recolzat per les urnes, es pugui dur a terme”.

 

Homs també ha valorat la participació dels votants catalans en les eleccions, una de les més altes de tota la Unió Europea tot i ser “millorables”. Per al portaveu del Govern, aquestes dades posen de manifest a Catalunya “un clar europeisme militant”.

 

 

El Govern ha aprovat el Pla Anual de Cooperació al Desenvolupament 2014, amb el consens del sector, ja que compta amb el dictamen favorable per unanimitat del Consell de Cooperació al Desenvolupament.

 

Les accions del Pla se centren en els drets humans individuals i col·lectius, especialment els drets de les dones, però també es treballarà per impulsar mesures de suport al sector, especialment a les entitats, que permetin millorar la seva sostenibilitat, el treball conjunt, la connexió i l’intercanvi de coneixements.

 

D’altra banda, també es vol promoure l’Educació per al Desenvolupament (EPD) com una eina imprescindible de transformació social al Nord, vinculada amb la millora de la incidència política a nivell internacional, per contribuir a formar una ciutadania solidària i compromesa amb les situacions de desigualtats. En aquest sentit, aquest any es convoca una línia de subvencions d’EPD específica per a entitats.

La cooperació al desenvolupament forma part del conjunt de l’acció exterior de Catalunya i, per tant, contribueix també a projectar la nació catalana al món.

 

El Pla d’enguany respon a un exercici de concentració i priorització en el marc de la contenció pressupostària del Govern per aconseguir la màxima eficàcia.  Així, el Govern destina un pressupost de 14.253.256 euros a l’Ajut Oficial al Desenvolupament. D’aquests, 6.230.100 euros corresponen, d’acord amb la Llei de pressupostos, a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, principal òrgan executor d’aquesta política. Els departaments i organismes de la Generalitat destinaran 8.023.156 euros a actuacions de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional.

 

El Govern també ha aprovat avui el decret de creació del Registre de catalans residents a l’exterior, on s’estableixen els requisits i el procediment d’inscripció, que és voluntària. La responsabilitat d’aquest registre és del Departament de la Presidència mitjançant la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea.

 

La finalitat d’aquest registre, segons ha destacat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs,  és “procurar el coneixement de les demandes i les necessitats dels catalans residents a l’exterior per tal de desenvolupar les línies d’actuació i els programes adequats” per part del Govern de la Generalitat, així com facilitar a aquests ciutadans l’exercici dels seus drets quan la Generalitat de Catalunya articuli polítiques públiques que afectin o siguin d’interès d’aquest col·lectiu, que Homs ha estimat en unes 200.000 persones. “La Generalitat ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l'exterior i els ha de prestar l'assistència necessària”, ha afirmat.

 

Fins el dia d’avui, la Generalitat de Catalunya només disposa de dades quantitatives referents a la comunitat catalana a l’exterior. El Registre de catalans residents a l’exterior permetrà poder conèixer la ubicació i dades d’interès dels nostres conciutadans que decideixin inscriure’s. Per tant, la Generalitat de Catalunya disposarà d’una eina que afavorirà la capacitat del Govern per fer més efectives les seves actuacions i comunicacions a l’exterior, informant, per exemple, d’aquells projectes relacionats amb Catalunya que s’organitzin en altres països del món amb presència de catalans.

 

Els tràmits per inscriure’s en aquest registre començaran el dia 3 de juny de 2014. El procediment d’inscripció al Registre consistirà en una preinscripció electrònica via web (l’accés a la qual estarà operatiu a partir del 3 de juny dins el web de la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea), i l’enviament posterior de la sol·licitud d’inscripció i la documentació requerida, per correu postal, al registre d’entrada de documentació de la mateixa Secretaria.

 

En l’àmbit cultural, el Govern ha acordat donar suport a la inscripció de la candidatura “Cuina catalana - salvaguarda del patrimoni culinari de Catalunya” al Registre de les millors pràctiques del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO, una iniciativa promoguda per la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG). L’assoliment d’aquest reconeixement comportaria situar la cuina catalana i les iniciatives de salvaguarda del patrimoni gastronòmic català com a model internacional de referència, que ha de comportar beneficis directes i indirectes en el camp cultural, gastronòmic, agroindustrial, educatiu, comercial i turístic.

 

El procés de sol·licitud i presentació de la candidatura ha comptat amb l’assessorament d’un grup d’experts de la Universitat de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans. El 10 de maig de 2013 el Consell Assessor de Patrimoni Cultural Català va emetre un informe favorable sobre la proposta d’aquesta candidatura que va ser presentat al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, que ha d’emetre l’informe corresponent a la UNESCO.

 

 

Encara en el capítol de Cultura, el Govern ha acordat declarar el 4 de juny Dia de l’Associacionisme Cultural, amb l’objectiu de celebrar una jornada anual que faci més visible la tasca que realitzen les entitats culturals a la nostra societat, així com facilitar un major coneixement de les seves activitats i dels equipaments culturals que gestionen.

 

Aquest dia de l’any 1864 va començar, sota la direcció de Josep Anselm Clavé, el Festival Euterpe, que és recordat com un dels moments culminants del moviment coral català. Enguany, es compleix el 150è aniversari d’aquest festival, en el marc del qual la ciutat de Barcelona va acollir 2.000 cantaires de 56 societats corals d’arreu de Catalunya.

 

Catalunya compta actualment amb més de 4.000 associacions de cultura popular i amb gairebé 500 equipaments culturals vinculats. El conjunt de les associacions de cultura popular sumen més de 500.000 associats, fet que situa aquesta tipologia d’entitats en el primer lloc pel que fa al nombre de socis. Anualment es realitzen prop de 50.000 activitats culturals, en les quals participen més de 8,5 milions de persones.

 

El Govern ha aprovat el Projecte de llei de fusió dels Col·legis de titulats mercantils i empresarials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona; el Consell de Col·legis de Titulats Mercantils i Empresarials de Catalunya, i el Col·legi d’Economistes de Catalunya, en un únic col·legi professional: el Col·legi d’Economistes de Catalunya.

 

La fusió dels cinc col·legis professionals i dels consell de col·legis en el Col·legi d’Economistes de Catalunya pretén assolir una estructura més idònia, simplificada i forta en benefici de la societat, alhora que una millor estructura de la representació de la professió.

 

La nova estructura pretén assolir una major eficàcia, tant pel que fa a l’estalvi de mitjans i reducció de costos com una única interlocució de les professions econòmiques amb les administracions públiques.

 

Finalment, el Govern ha aprovat la modificació del decret que estableix l’ordenació i el currículum dels ensenyaments d’idiomes de règim especial. El canvi significa que l’Institut Obert de Catalunya (IOC) obté la consideració d’Escola Oficial d’Idiomes. D’aquesta manera, podrà impartir cursos d’idiomes no presencials en la modalitat en línia de nivell avançat, que s’afegiran al bàsic i l’intermedi que ara ja dóna.