• L’objectiu és evitar la introducció i propagació a Catalunya d’organismes perillosos per als productes vegetals
• El Govern traslladarà al Tribunal Constitucional i a l’Executiu espanyol “quatre caixes plenes” amb les mocions dels ajuntaments a favor de la consulta
• El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, es mostra convençut que la consulta “es farà el 9N” “malgrat els obstacles”
• Homs sobre la carta de Llanos de Luna als ajuntaments: “El discurs de la por ni sedueix ni convenç"
• El Govern atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Jordi Savall

El Govern ha aprovat avui el Decret sobre mesures per evitar la introducció i propagació a Catalunya de plagues especialment perilloses per als vegetals i productes vegetals. Els organismes nocius que es consideren en el text normatiu són els establerts a nivell europeu i els que puguin introduir-se a Catalunya i provocar perjudicis ambientals o econòmics importants, com el cargol poma, segons ha explicat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu.

 

Actualment hi ha un increment de circulació de material vegetal entre països que fa més fàcil l’entrada d’organismes nocius. Per això és necessari disposar d’un marc que permeti donar una resposta més ràpida a la necessitat d’adopció de mesures obligatòries de lluita. Així, la norma preveu adaptar l’actual normativa catalana (Decret 6/1985) a la normativa europea (2000/29/CE) i estatal (43/2002), i homogeneïtzar les nombroses normatives posteriors sobre la matèria.

 

Segons el Decret, el director general competent en la matèria podrà adoptar mesures cautelars de lluita d’un organisme nociu mitjançant una resolució. En els casos de les empreses proveïdores de material vegetal la resolució serà dictada pel director general dels serveis territorials competents del departament. 

 

Cal que el director general ho notifiqui a l’Estat, i aquest directament a la Comissió i a la resta d’Estats. Aquest punt representa un canvi, ja que fins ara la declaració s’havia de fer per decret del Govern a proposta del conseller competent en la matèria.

 

A més, la modificació de la normativa permetrà donar resposta a la necessitat de declarar d’utilitat pública la lluita contra el foc bacterià. La normativa actual és poc flexible i no permet realitzar mesures eficients per combatre’l.

 

Es calcula que la població afectada pel Decret és aproximadament de 56.996 unitats, entre titulars d’explotacions agràries (55.096), empreses de jardineria (500) i titulars de vivers (1.400).

 

Entre d’altres obligacions, hauran de vigilar i mantenir el correcte estat fitosanitari dels cultius, plantacions i collites, vegetals, productes vegetals, masses forestals i àrees verdes no agràries de les quals són titulars o que estan sota la seva responsabilitat, així com dels materials connexos objecte de comerç que puguin facilitar la propagació dels organismes nocius especialment perillosos per als vegetals, així com facilitar tota classe d’informació sobre l’estat fitosanitari de les plantacions, vegetals i productes vegetals, quan sigui requerida pel departament competent en matèria de sanitat vegetal.

 

També es podrà qualificar d’utilitat pública la lluita contra els organismes nocius especialment perillosos per als vegetals, en especial en els supòsits en què la lluita pugui tenir repercussions importants en l’àmbit de Catalunya per raó de la seva intensitat, extensió i tècniques requerides, el ritme d’extensió de la seva propagació, o ateses les greus pèrdues econòmiques i danys mediambientals que puguin provocar.

Durant la roda de premsa, el conseller Homs, ha explicat que el Govern farà arribar al Tribunal Constitucional i a l’Executiu espanyol una còpia de les mocions a favor de la consulta que els consistoris catalans van lliurar al president de la Generalitat, Artur Mas, dissabte passat. “Són quatre caixes plenes que traslladarem al Tribunal Constitucional i al govern de l’estat espanyol perquè tinguin constància de les mocions aprovades per la immensa majoria dels ajuntaments de Catalunya”, ha detallat.

 

Homs també ha reiterat la voluntat del Govern de “tirar endavant” la consulta, un propòsit, ha dit, que ve “avalat i acordat” pel conjunt de les forces polítiques que la defensen.

 

“La consulta és viable, es farà el 9N i la gent votarà”, ha assegurat el conseller. “Hi ha obstacles però els anem sortejant, com evidencien les decisions que estem prenent. Sortejar aquests obstacles ens portarà a la celebració de la consulta el 9N”.

 

Entre aquestes decisions, el conseller s’ha referit a la pròrroga dels terminis de sol·licituds, com ara els relatius a la inscripció en el registre de vot anticipat o la presentació per part dels ajuntaments de les propostes per instal·lar les meses. En aquest sentit, Homs ha explicat que els registres continuen oberts per rebre qualsevol instància que es presenti a la Generalitat a Catalunya i, en alguns casos, fins i tot se n’ha ampliat els horaris de recepció.

 

Homs ha assegurat que en els propers dies es podran veure els diferents passos que segueix el Govern per garantir la votació i s’ha mostrat convençut que el Govern podrà complir amb l’itinerari establert mantenint la unitat dels partits proconsulta.

 

 

A preguntes dels periodistes, el conseller també ha valorat la carta que la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, ha enviat als ajuntaments advertint-los que la suspensió de la llei de consultes i del decret de convocatòria els impedeix adoptar i executar qualsevol acte i tipus de preparatius de cara a la consulta, i recordant-los la seva dependència funcional de l'administració de l'estat.

 

Homs ha respost a la carta afirmant que “el discurs de la por ni sedueix ni convenç”. “No sé si és una amenaça però elegant no ho és” perquè "una cosa és discrepar i l'altra espantar". Per aquest motiu, el conseller ha lamentat que la carta “respon a un prejudici polític partidista” i que “no contribueix al diàleg”. “Des d’aquest punt de vista se la podrien haver estalviat”, ha reblat.

 

El Govern també ha aprovat avui el decret pel qual s’aprova el Reglament d’organització i funcionament de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, l’òrgan consultiu i de participació superior a Catalunya en aquesta matèria. En el text també es determina la composició, les funcions i el funcionament de la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària, l’ens de coordinació interdepartamental de l’Administració de la Generalitat en aquest àmbit.

 

Amb aquest decret, es sistematitza en un sol text normatiu la regulació de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària i de la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària, alhora que es pretén dotar la Comissió Catalana d’uns mecanismes àgils i eficaços que li permetin col·laborar amb tots els agents públics i privats amb competències en matèria de seguretat viària.

 

Igualment, mitjançant aquesta disposició es modifica la composició i el funcionament de la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària per tal d’augmentar la participació en aquesta Comissió de tots aquells organismes públics que tenen competències en matèria de seguretat viària.

 

 

El Govern ha acordat encarregar als serveis jurídics de la Generalitat l’estudi de les vies d’impugnació del Reial decret llei 13/2014, de 3 d’octubre, del Govern espanyol pel qual ha acordat repercutir en la tarifa del gas els 1.350 milions d’indemnització a l’empresa ACS per la suspensió del projecte Castor.

L’Executiu és contrari a que els ciutadans i empreses hagin d’assumir el cost de la mala gestió d’aquest projecte. Per aquest motiu, segons ha destacat el portaveu Homs, el Govern “impulsarà totes les mesures jurídiques en defensa dels interessos dels consumidors i dels diferents sectors econòmics de Catalunya contra aquest Reial decret llei” i declara “l’oposició a que els costos relacionats amb l’extinció de la concessió siguin imputables als usuaris o als pressupostos públics”, atès que no entrarà en servei per mancances atribuïbles exclusivament al projecte i la seva execució.

 

D’aquesta manera, el Govern demanarà que el Govern central faci públics tots els estudis i informes que hagin encarregat o recopilat sobre la fallida del projecte, sobre els episodis sísmics que van tenir lloc a les Terres de l'Ebre des de l’inici dels treballs relatius al projecte d’emmagatzemament, i aquells que determinen els costos econòmics  totals de l’operació.

 

Així mateix, el Govern traslladarà els fets a les instàncies pertinents de la  Comissió Europea per tal que es pronunciï sobre si la solució adoptada s'ajusta al dret comunitari.

 

El Govern ha acordat avaluar l'impacte que les previsions adoptades a través d’aquest reial Decret tindran sobre les famílies i les empreses i estudiar la viabilitat que reclamin danys i perjudicis.

 

Finalment, el Govern ha acordat atorgar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a Jordi Savall per la seva destacada trajectòria musical i la seva contribució de primer ordre a la cultura i a la civilitat.

 

Amb la concessió de la màxima distinció honorífica de la Generalitat a Jordi Savall, el Govern vol honorar un dels referents de la música catalana i de la projecció al món de la cultura del país, un artista que ha excel·lit en la recuperació de les músiques medievals, renaixentistes i barroques i les ha fet contemporànies.

 

Les seves activitats com a concertista, director, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs internacionals de la revaloració de la música antiga.

 

La Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga l’Executiu per reconèixer les persones i col·lectius que amb la seva aportació hagin prestat serveis rellevants, destacats, eminents o extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.