El Consell Executiu ha analitzat el document que enviarà properament a la Comissió Europea amb reflexions i propostes sobre la revisió de la política europea de veïnatge (PEV) que ha obert la UE per adaptar-la al context actual. Després de més de deu anys, la UE ha obert una consulta per redefinir les relacions amb els països del sud de la mediterrània i els de l’Europa de l’Est, tenint en compte que no ha assolit els objectius que es va fixar. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, ha explicat que “fruit de la implicació i la voluntat europeista històriques de Catalunya”, el Govern de la Generalitat participa d’aquest procés consultiu amb un document de propostes, que s’ha elaborat en col·laboració amb experts i institucions i “des de l’experiència catalana en la política euromediterrània”.

 

La consulta oberta per aprovar una nova política europea de veïnatge, que es tancarà el proper mes de juny, s’ha obert a partir d’un document conjunt de l’alt representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat de la Comissió Europea. El Govern de la Generalitat, atesa la seva experiència en l’àrea del Mediterrani, participa activament en aquest debat amb un document de propostes que s’ha debatut a la reunió del Consell Executiu. La proposta destaca la cooperació multilateral, en la qual l’Executiu ha estat molt actiu en el Procés de Barcelona (que al novembre complirà 20 anys) i la Unió per la Mediterrània (UpM), constituïda el 2008.

 

Més enllà d’una resposta als reptes de seguretat, el que busquen tant la PEV com el Procés Euromediterrani és associar a la UE un conjunt de països que sumen prop de 400 milions d’habitants i que tenen destacades complementarietats demogràfiques i comercials, amb l’objectiu de constituir una regió estable i pròspera, capaç de competir amb els altres grans espais econòmics. Desenvolupada en el context de l’ampliació de la Unió de 2004, la PEV es fonamenta en l’assistència financera, institucional i política per consolidar les seves economies en una via de creixement i estabilitat.

 

El document que el Govern de la Generalitat aportarà en aquest procés consultiu gira a l’entorn de 6 grans eixos i aposta, entre d’altres, per reforçar el paper del Secretariat de la UpM i donar més protagonisme als parlaments, als ens subestatals i locals, amb funcions creixents en l’establiment de complicitats regionals. En el document el Govern també aposta per una redistribució de la despesa que tingui en compte la significació històrica dels desafiaments que es presenten a la Mediterrània; convida a una major integració de les polítiques per al Magreb amb les que s’arbitren per a l’Àfrica subsahariana; i aposta per la participació de la societat civil en la definició dels programes i en la seva implementació.

 

Francesc Homs ha informat que el Comissionat per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer ha assistit avui a la reunió del Govern “per donar compte de l’estat del treball per l’elaboració del pla executiu per la constitució de les estructures d’Estat”. Cal recordar que el Comissionat, creat pel Govern el mes de febrer, té entre les seves funcions la d’elaborar un pla executiu que permeti fer balanç de les estructures d'estat disponibles i les necessàries; identificar les accions preparatòries i mesures a implementar per la constitució de les estructures d'estat; planificar i coordinar les actuacions a dur a terme per part dels departaments, i òrgans i entitats de la Generalitat i coordinar amb el CATN l'elaboració del pla executiu. El portaveu ha anunciat que el treball definitiu serà presentat a l’entorn de la segona quinzena del mes de juliol.  

El conseller de la Presidència, en nom del Govern, ha manifestat el seu reconeixement i felicitació al cos dels Mossos d'Esquadra per la seva actuació i “per la manera com ha estat executada”, en relació a l’operació antigihadista de la setmana passada i que va culminar amb la detenció d’11 persones. En aquest sentit el conseller ha subratllat que “val la pena que en nom del Govern, i en el de tots plegats, els felicitem quan fan actuacions que reporten en beneficis a tothom”

 

El conseller també ha volgut llençar un missatge de “tranquil·litat” i de “normalitat” que dóna  el funcionament d'un país amb unes institucions que capaces de donar resposta a totes les incidències, “siguin del signe que siguin”, d'una manera eficient. En aquets sentit ha reiterat la importància de reconèixer que “tenim una policia de màxim nivell”, que és capaç de fer moltes coses ben fetes i entre d'altres aquesta operació, “que situa els Mossos d'Esquadra al nivell d’una policia absolutament homologada”. Homs ha reflexionat que “seria bo” que la policia de la Generalitat, que és la policia més implantada en aquests moments a Catalunya “tingués el reconeixement a nivell operatiu que es mereix”, com s’ha demostrat per les seves actuacions.

 

D’altra banda, el conseller de la Presidència  ha titllat “d’absoluta temeritat i d’absoluta irresponsabilitat” les declaracions del ministre de l’Interior, Jorge Fernandez Diaz on relacionava l’activitat de la Fundació Nous Catalans amb la presència de grups gihadistes a Catalunya. Homs considera que aquestes declaracions i les d’altres veus que insistiexen a relacionar sobiranisme i gihadisme, són “mentida” i “estan posant en perill informació sensible relacionada amb aspectes de la seguretat que afecten al conjunt  de l’estat espanyol,  per part d’aquells que a més a més són els responsables”  El conseller ha advertit que el Govern no contribuirà al “despropòsit de posar en perill la seguretat per finalitats partidistes del Partit Popular i els ministres del govern espanyol”.

 

 

 El Govern ha aprovat l’acord pel qual es fixen les quanties que han d’assolir els departaments de l’Administració de la Generalitat, organismes autònoms i empreses públiques per al 2015 en la contractació reservada al foment dels objectius socials i en la realitzada als centres especials de treball. La reserva aprovada és de 6,9 milions d’euros i té com a finalitat facilitar l’accés general d’aquestes entitats i centres a la contractació pública. Tot i les limitacions legals de la reserva social (destinada a contractes menors i amb objectes concrets), l’any passat la Generalitat va poder vehicular 33 milions d’euros en contractes i encàrrecs de gestió amb finalitats d’inserció social, fruit del compromís del Govern amb el Tercer Sector Social. Les noves directives europees aprovades en matèria de contractació pública permetran al Govern establir properament una reserva de contractació social sense limitació contractual.

Finalment el Govern també ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats i 15 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.